Logística d’última milla que transforma les ciutats des de la inclusió i la sostenibilitat

Congestió als centres urbans, augment del trànsit o més soroll ja són el dia a dia en moltes ciutats espanyoles. A això s’hi suma un nou escenari regulador, impulsat per la Llei de canvi climàtic i transició energètica, que obliga a implantar Zones de Baixes Emissions (ZBE) en tots els municipis de més de 50.000 habitants. Per aquest motiu, la manera de repartir mercaderies dins de les ciutats està en el punt de mira de les administracions, les empreses i la ciutadania.

I és aquí on sorgeix la proposta de Koiki, una companyia espanyola especialitzada en logística sostenible d’última milla que planteja un model basat en la proximitat, la reducció d’emissions i l’ocupació inclusiva. Una empresa que compta amb el suport de la Fundación Repsol, que va apostar per la seva capacitat de generar un triple impacte positiu: mediambiental, social i econòmic.

“Koiki és un exemple del triple impacte que busquem en les nostres participades; amb la seva operativa no només contribueix a reduir emissions, sinó que ho fa generant ocupació inclusiva, amb un model de negoci innovador, que també permet generar creixement competint en un entorn tan exigent com el de l’última milla”, assenyala Antonio Humbría, Investment Manager a Repsol Impacto Social (Fundación Repsol).

Lluny d’entendre la logística únicament com una mera activitat operativa, la Fundación Repsol, juntament amb Koiki, entenen que el repartiment urbà és una peça clau per avançar en una mobilitat cada vegada més sostenible, convertint-se en una eina de transformació.

Un model basat en la proximitat

La proposta de Koiki parteix d’una idea senzilla: acostar la logística al barri. “No som només una empresa de repartiment, som una empresa d’impacte que utilitza l’última milla per transformar la ciutat”, explica Nerea Ortiz, directora d’Operacions de Koiki. En lloc de dependre exclusivament de grans plataformes perifèriques i flotes massives de vehicles, la companyia opera mitjançant una xarxa de microcentres distribuïts a les ciutats. L’objectiu és reduir al màxim l’impacte ambiental i la congestió associada a l’última milla. “Operem a través de hubs urbans des dels quals repartim a peu, amb bicicleta o amb vehicles ecoeficients, eliminant la necessitat que grans flotes entrin a les ciutats”, explica Ortiz.

El sistema funciona mitjançant la consolidació de la paqueteria a prop del destinatari final. Això permet optimitzar recorreguts i reduir desplaçaments innecessaris dins de les ciutats. Cadascun d’aquests centres pot substituir el trànsit equivalent a una furgoneta diària, és a dir, entre 60 i 100 paquets repartits sense necessitat que un vehicle convencional recorri el centre urbà.

El plantejament connecta directament amb un dels grans debats actuals: com millorarà la mobilitat urbana.

L’oportunitat de les Zones de Baixes Emissions

La implantació progressiva de les Zones de Baixes Emissions obre, a més, una oportunitat per a aquest tipus de models de distribució urbana. La normativa obliga els municipis de més de 50.000 habitants a limitar l’accés dels vehicles contaminants a determinades zones de les ciutats, fet que obliga a replantejar la mobilitat de mercaderies.

En aquest escenari, la xarxa de microhubs urbans i el repartiment de proximitat poden convertir-se en aliats estratègics per a les administracions públiques. Reduir l’entrada de furgonetes al centre urbà, minimitzar la congestió i apostar per entregues de proximitat són algunes de les solucions que comencen a guanyar pes en els plans de mobilitat sostenible.

Koiki ja treballa precisament en aquesta direcció, col·laborant amb ajuntaments i administracions públiques per desenvolupar models de distribució d’última milla més sostenibles i eficients. Un dels exemples més representatius es troba a Madrid, on la companyia disposa d’un centre Koiki al Hub de Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid, ubicat al pàrquing de Canalejas. Aquest tipus d’infraestructures permeten acostar la logística al cor de la ciutat sense incrementar el trànsit de vehicles pesants. A més, el model encaixa especialment bé en ciutats mitjanes i grans, precisament aquelles obligades a desplegar ZBE.

Sostenibilitat des de l’origen

Per a Koiki, la sostenibilitat no consisteix només a reduir emissions, sinó a redissenyar completament el sistema logístic per evitar-les des de l’origen. “No es tracta de reduir impactes, sinó de redissenyar la logística per evitar-los”, assenyala Ortiz. La companyia situa actualment la seva operativa al voltant de 0,43 quilograms de CO₂ per paquet entregat i estima que evita més de 600 tones de CO₂ a l’any gràcies al seu sistema de repartiment sostenible.

L’impacte social

Tanmateix, el tret veritablement diferencial de Koiki resideix en la dimensió social del projecte. L’empresa treballa amb entitats socials i organitzacions del tercer sector que gestionen els centres logístics i generen ocupació per a persones en situació de vulnerabilitat o amb especials dificultats d’accés al mercat laboral. Aproximadament el 70% de les persones que treballen a la xarxa de Koiki tenen discapacitat; així mateix, el projecte també impulsa l’ocupabilitat de dones en situació de vulnerabilitat o persones en risc d’exclusió. La logística es converteix així en una eina d’inclusió laboral i social. “Més enllà dels indicadors tradicionals, mesurem l’impacte en termes d’ocupabilitat i autonomia”, explica Ortiz. “Parlem de persones que adquireixen un ofici, que treballen en entorns oberts, que interactuen amb la comunitat i que, en molts casos, passen a sostenir econòmicament les seves famílies gràcies a aquesta feina”.

Koiki aporta activitat econòmica, formació i acompanyament a les entitats socials amb què treballa, generant un model d’integració sostenible en el temps. L’empresa busca no només crear llocs de treball, sinó obrir itineraris d’inserció laboral duradors en un sector amb una demanda d’ocupació creixent.

Formació i noves oportunitats laborals

En línia amb l’aposta de la Fundación Repsol per la formació per a l’ocupació, juntament amb Koiki han identificat la logística com un àmbit amb una alta demanda de talent i capacitat per generar ocupació estable. Per això, la Fundación Repsol impulsa iniciatives de capacitació sociolaboral orientades a millorar l’ocupabilitat de col·lectius vulnerables. I és que la transició cap a models logístics més sostenibles també ha de ser inclusiva des del punt de vista social. És a dir, no n’hi ha prou amb reduir emissions: el nou model de ciutat ha de generar oportunitats per a aquelles persones que tenen més dificultats d’accés a l’ocupació.

Creixement amb propòsit

Des de l’entrada de la Fundación Repsol, Koiki ha experimentat un creixement important. Quan la fundació es va incorporar a l’accionariat, la companyia comptava amb 30 centres i donava feina a unes 100 persones. Actualment, la xarxa arriba als 41 centres en 24 ciutats espanyoles i genera ocupació per a prop de 200 persones pertanyents a col·lectius vulnerables.

L’expansió continua sent un dels grans objectius. La Fundación Repsol i Koiki treballen per consolidar-se a les ciutats on ja operen i ampliar la seva presència a nous municipis de més de 50.000 habitants, precisament aquells on les Zones de Baixes Emissions estan cridades a transformar la mobilitat urbana.

Notícies relacionades

Pèrdues milionàries i amb Musk d’amo absolut: els secrets de SpaceX revelats a la sol·licitud per a la sortida més gran a borsa de la història

Un canvi històric al seu cercador, més IA i noves ulleres intel·ligents: totes les novetats de Google

I és que la logística de proximitat es perfila com una peça clau per reduir emissions i millorar la qualitat de vida a la ciutat. Per això, cada vegada més experts apunten a la necessitat d’implantar models distribuïts i de proximitat que redueixin desplaçaments i acostin la distribució al consumidor final.

I la Fundación Repsol i Koiki aposten per aquesta filosofia: una xarxa descentralitzada i adaptada al barri que també genera ocupació per a col·lectius vulnerables. Un exemple de triple impacte positiu: mediambiental, social i econòmic.