Impunitat a la xarxa

A la Carla li agradaria que el temps passés molt ràpid. Tan de pressa que, si d'ella depengués, la pròxima vegada que es mirés al mirall s'hauria convertit en una adulta i seria impossible reconèixer la seva actual fesomia. No és cap afany desmesurat per superar la seva adolescència, ni se sent acomplexada pel seu físic. El que l'obsessiona és que un estrany pugui identificar-la més enllà de la seva cara, en la seva nuesa. Un complex que ratlla la compulsió després que les imatges íntimes que va enviar mesos enrere a qui avui és la seva exparella estiguin ara disponibles per a una infinitat de desconeguts.

Ella, que en realitat no es diu Carla, va confiar en el seu nòvio i va pensar que, a més a més, disposava de xarxa per assumir el risc: la tranquil·litzava que feia l'entrega a través de Snapchat, una aplicació per a mòbils que elimina automàticament la imatge segons després que el receptor la descarregui. Però no comptava amb una doble traïció. La primera la va saber a l'instant, al conèixer la possibilitat de fer una captura de la imatge, cosa que vindria a ser una foto de la mateixa foto. Després va tenir constància que la mateixa 'app' l'alertés que el noi havia guardat una prova de la imatge abans que aquesta desaparegués definitivament. Tot i les seves reticències, el jove la va convèncer que ningú més que ell es recrearia amb la imatge.

El Nadal passat, dos mesos després de la instantània, va arribar la segona deslleialtat, quan la seva sexualitat es va convertir en xafarderia, primer del seu institut, a Barcelona, després de tot el seu barri. I finalment, dels inabastables confins d'internet. Marc Masip, psicòleg i director del Programa Desconect@ per al bon ús de les noves tecnologies, està tractant la Carla des de fa un mes dels «traumes» que li ha generat l'experiència. «Viu sumida en un estat d'ansietat, ha abaixat el seu rendiment escolar i ha deixat de confiar en els altres. Sent que ha perdut el control de la seva pròpia vida», afirma el terapeuta.

POTENCIAR EL MORBO / El fenomen no és nou, ja que el 'sexting', l'enviament d'imatges de contingut sexual, està consolidat entre les noves generacions, natius digitals, donades les facilitats per captar i transmetre dades en qualsevol format. Snapchat és la nova sensació per a milions de joves de tot el món, que cada vegada més arraconen Facebook i altres xarxes socials de contrastada popularitat per esplaiar-se a la seva manera en aquesta plataforma.

L'usuari té la possibilitat de triar entre fer una foto o un vídeo, als quals pot aplicar una sèrie de senzills filtres o efectes visuals per adequar el format a les seves preferències, com ja passa amb altres aplicacions, com per exemple Instagram. També pot incloure-hi un petit text, i fins i tot una eina permet fer-hi retocs i afegir detalls de colors.

El programa, disponible per a sistemes operatius iOS (Apple) i Android (Google), és gratuït i permet l'enviament a una persona o, simultàniament, a un grup de la llista de contactes. El creador de la foto sí que pot decidir guardar-la perquè ampliï la seva pròpia galeria.

La clau que explica el seu èxit resideix en la teòrica provisionalitat, el límit temporal en què es podrà visualitzar la foto al terminal del receptor. És decisió de qui l'envia limitar els segons que s'exposarà a la pantalla d'un altre, amb un màxim de 10. «La companyia proporciona els ingredients necessaris per potenciar el morbo i captar l'interès del jove: caducitat immediata, no deixa rastre i s'escapa del control dels pares», relata Masip.

El catàleg de maldats és tan variat fins on arribi la imaginació adolescent. Un altre perfil habitual és el de la víctima de 'cyberbullying'. Un exemple és el Roger, un altre nom fictici per identificar un noi de 16 anys de la zona alta de Barcelona. Ell no vol tornar a classe. Almenys no al centre on anava, on se sent incapaç d'aguantar la mirada dels seus companys després que es viralitzés un 'selfie', una imatge semidespullat que ell va enviar a uns amics en clau humorística. Un d'ells no ho va entendre així i la va reenviar, i va convertir l'incaut xaval en objecte d'escarni de tot l'institut.

Els seus pares ja li busquen un altre centre, però abans esperen aconseguir que s'atreveixi a sortir de casa. «Està depressiu. Va pel carrer i es pensa que la gent el mira perquè el reconeix, així és que prefereix quedar-se tancat a la seva habitació», relata Masip.

RESPONSABILITAT / Són males pràctiques que no es corresponen amb l'ús raonable de la majoria dels usuaris, siguin més o menys joves. Però per a una aplicació que, segons les seves dades, acull diàriament 400 milions de 'snaps' -missatges de foto o vídeo-, és innegable que en un percentatge d'ells, per residual que sigui, s'aprofiten les condicions propícies que es donen per jugar perillosament amb la intimitat o atemptar contra interessos de tercers.

Notícies relacionades

Pròxim destí, Snapchat

La vida en un clic

Conscient de les possibles repercussions que podria comportar-li l'exposició d'imatges comprometedores capturades a través de la seva plataforma, l'exitosa empresa diu que no conserva en els seus servidors cap foto una vegada descarregada per un usuari. Segons Manuel Martínez Ribas, president de l'associació de tecnologies de la informació del Col·legi d'Advocats de Barcelona, segons el contingut de la foto es poden vulnerar «el dret a la intimitat, a la imatge i fins i tot a la propietat intel·lectual». En qualsevol cas, Martínez sosté que l'empresa ha de conservar les dades relatives al moment de l'entrega, la mida de l'arxiu i altres protocols relatius a l'entrega, «però, per llei, no està obligada a conservar la pròpia imatge».

El colofó, la culminació de la tempesta perfecta perquè l''app' aculli excessos, abusos i altres pràctiques perilloses en un marc d'absoluta impunitat.