Matthew Eltringham: "Avui no podríem explicar el que passa sense les xarxes socials"

Va començar en un diari mèdic i, als seus 45 anys, en fa més de 15 que és a la BBC entre programes i informatius. Des del 2005 està al capdavant d'un departament que pretén que els periodistes es creguin el boom de les xarxes socials i les incorporin al seu mètode de treball.

“Les xarxes socials ja formen part del periodisme del segle XXI, i si no entens això, tens un problema”, adverteix. A la BBC ho van evidenciar a partir del tsunami que va assolar Indonèsia el 2005, quan l'audiència els va omplir de fotos, missatges i testimonis sobre una tragèdia que cobrien a distància.

--¿Com definiria la seva feina?

--Busco animar els periodistes a utilitzar internet de manera avançada. Les xarxes socials ens estan portant a un procés més transparent de la informació, i si no ens hi involucrem, els periodistes ens en quedarem fora perquè ja no som els propietaris de les notícies.

--¿Com s'apel·la a la transparència quan el secretisme ajuda a aconseguir una exclusiva?

--Els periodistes ens passem molt temps mirant què fan els altres i preservant la nostra informació. Però hi ha investigacions que és interessant obrir. En una gran història, com el que passa ara a Tunísia o Egipte, que es desenvolupa en directe a internet, podem explicar aquesta història a través de les xarxes socials. Hi ha molta informació a Facebook i Twitter; que sigui correcta és un altre tema.

--En el món real, saps a qui li preguntes, a Twitter no sempre saps qui està parlant.

--Per descomptat, i això és interessant. Som periodistes sempre. Hem d'estar a les xarxes socials per saber com funcionen, però també per formar part d'aquesta gran conversa sobre les notícies. La nostra reputació ens obliga a vigilar el que diem, sobretot ara quan tot es difon de forma molt ràpida. Podem entrar a Twitter i dir “he sentit aquest rumor i vull saber si és veritat”, i s'ha de tornar i dir si és cert o no. La comprovació és la clau de tot.

--¿Tenir èxit a les xarxes assegura l'èxit al món real o només vol dir que tens un públic menor de 40 anys, per exemple?

--El món de les xarxes socials només és una font més. Durant les últimes eleccions britàniques, un programa de la BBC va invitar el líder de la ultradreta Nick Griffin, un personatge molt controvertit. Per als usuaris de Twitter, la imatge que va donar va ser molt diferent de la que va apreciar la resta de la nostra audiència. Era com si haguessin vist dos programes diferents. Al Regne Unit més de la meitat de la població està a Facebook, encara que n'hi ha molts menys a Twitter. Així que Facebook pot ser bastant representatiu del que passa al país. No dicta, però informa.

--¿Els afectaran les retallades que planteja la BBC?

--És una reestructuració pensada per adoptar una estratègia i una direcció. Vam fer moltes pàgines web que no tenien ni estratègia ni van tenir en compte la competència.

--¿S'imagina un mitjà de comunicació que només usi Facebook?

--Per descomptat, i abans del que ens pensem. Als EUA hi ha diaris que només es publiquen ja a internet. Podria ser el següent pas, encara que caldria adaptar-se a la tecnologia. A Twitter és més fàcil perquè enllaces a altres pàgines. Però tot es basa en la reputació. Si tens la marca, tens credibilitat i pots fer-ho.

--¿Per què mai han obert als usuaris una investigació periodística, com va fer The Guardian amb els comptes dels diputats?

--Vam fer un petit assaig amb un altre tema i no va estar malament. A The Guardian són molt creatius. És una àrea en la qual podem fer més, però la tasca d'investigació ha de ser del periodista.

--¿S'imagina la BBC creant un Wikileaks, com farà Al-Jazira?

--Col·laborem amb Wikileaks. La resta no està prevista. Per a mi, el periodisme és una narració que explica el que passa, i si no, perd el sentit. Tenim programes d'investigació molt prestigiosos però no en l'estil Wikileaks.

--¿Com s'aconsegueix que els lectors s'impliquin a aportar comentaris que aportin valor a la informació? ¿Com eviten els que insulten o només fan broma?

--És una combinació de tecnologia i experiència d'usuari. Hi ha programes que et permeten valorar els comentaris i que els més interessants o els més valorats apareguin primer. També pots crear un sistema de reputació, encara que això implica que els lectors de la web es registrin. I aplicant tècniques de comportament per a la moderació i fent que siguin els propis periodistes els que responguin els lectors de les seves històries, perquè això els fa sentir-se més valorats i que s'hi impliquin més.

--¿No podem ser massa parcials usant Twitter com a veu en països on no tothom té accés a internet?

Notícies relacionades

¿Com es pot netejar l’altaveu de l’iPhone?

WhatsApp: arriba l’última novetat per protegir els teus xats

-- Per descomptat. Les xarxes socials són només una part, no pots confiar en elles com a única font. Ens va passar al Regne Unit amb les protestes dels universitaris. El que més va sortir als mitjans va ser la foto de Carles i Camila atacats al cotxe. No pots deixar que això t'absorbeixi la resta. Hi ha altres històries importants. I això les xarxes socials t'ho recorden, perquè surt el que interessa a la gent.

>> Més informació a e-PeriódicoMés informació a e-Periódico