La Tarragona metropolitana s’interessa per la Fundació Carles Pi i Sunyer per redactar la seva llei fundacional

En aquest sentit, la Fundació Carles Pi i Sunyer és l’opció més ben posicionada per a aquest camí, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Fonts de l’Associació, que es convertirà en la futura Àrea Metropolitana de Tarragona (AMT), assenyalen que s’han iniciat i s’avança en les converses per aclarir els termes del contracte. L’objectiu, asseguren, és una «tutela» jurídica que ajudi i guiï l’AMT en un procés que serà «molt llarg».

Un projecte en dues fases

El president de l’AMT i alcalde de la Canonja, Roc Muñoz (PSC), assenyala que el camí per portar un projecte de llei al Parlament de Catalunya pot arribar a durar, almenys, entre cinc o sis anys en els escenaris més optimistes: «No ens ho plantegem, ni de lluny, en aquesta legislatura». Sí que hi ha el precedent de la llei que va crear l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aprovada per la cambra catalana el 2010, però les autoritats tarragonines ja avisen: «El model que estem impulsant no equival al de l’AMB, es tracta d’un model propi, adaptat a la realitat del Camp de Tarragona, basat en la cooperació entre administracions i la construcció progressiva de projectes compartits».

En plena negociació amb la Fundació Carles Pi i Sunyer per a aquest acompanyament, l’AMT ja ha posat per escrit els objectius que haurà de buscar aquesta col·laboració. A grans trets, l’AMT parteix amb la idea que la futura llei pugui «dotar de seguretat jurídica la cooperació entre municipis, facilitar la mancomunació i gestió compartida de serveis i donar continuïtat i estabilitat al projecte metropolità», segons un document al qual ha tingut accés aquest diari. A més, les peticions de l’AMT també se centren en la direcció que haurà d’agafar l’ens, per la qual cosa el text jurídic haurà d’«establir mecanismes clars de governança i presa de decisions».

L’AMT planteja la col·laboració amb la Fundació Carles Pi i Sunyer en dues fases: la primera, per definir els fonaments del model metropolità, amb els actors principals del territori i una llista d’opcions de models de governança i la proposta recomanada. Aquesta fase tindria una durada d’entre un i dos anys, amb accions prioritàries i jornades explicatives amb els municipis. En una segona fase es buscaria concretar jurídicament el model metropolità i preparar-se per a l’activació de la llei, incloent una memòria econòmica de l’ens i una proposta d’avantprojecte del text jurídic. L’AMT recorda que, de moment, tot això és provisional i a falta de l’acord amb la Carles Pi i Sunyer.

Una llarga experiència

D’aquesta manera, l’AMT s’encomana a una entitat que compta amb una llarga experiència en processos similars i de col·laboració amb administracions públiques, com la Generalitat de Catalunya, en projectes normatius que afecten el món local català. En declaracions a aquest diari, la directora de la Fundació Carles Pi i Sunyer, Esther Pano, destaca que són una entitat «del sector públic, d’investigació» i que treballa amb «plantejaments oberts i una lògica col·laborativa».

«Estem acostumats a treballar per tot el territori català, realitzant informes per als municipis, generant eines i coneixements per facilitar la presa de decisions; nosaltres els entreguem a les administracions i ells decideixen què fer; no som una consultora», explica Pano, que recorda que la Fundació porta el nom d’un alcalde de Barcelona, conseller de la Generalitat i ministre del Govern durant la Segona República, així com president d’ERC.

L’AMT vol participació ciutadana i local

Notícies relacionades

Les centrals d’Ascó i Vandellòs estimen que l’apagada nuclear arribarà al quedar-los «la meitat de vida útil» a Tarragona

Els projectes empresarials es reivindiquen a Tarragona: «Volem atraure inversions»

Una de les prioritats de l’entitat metropolitana en el procés de redacció de la llei és la relació amb els municipis i la ciutadania, i que aquests puguin participar en una cosa que els competeix de manera directa. Faltarà concretar les fórmules d’aquesta implicació, que podria ser mitjançant enquestes, entrevistes o participació pública.

La Fundació assenyala que «és òptim poder parlar amb les persones afectades per determinades dinàmiques territorials» i emmarca la petició de l’AMT en la «tradició que tenim a Catalunya d’incorporar aquests processos». «Tot el que es pugui fer per incloure més informació, ajuda», assegura Pano, que, no obstant, avisa que això podria allargar el procés de redacció de la llei, una cosa que s’haurà de tenir en compte al calendari.