El Govern converteix la Torre del Pretori de Tarragona en un lloc de memòria per ser l’«epicentre de la repressió franquista»

L’Estat ha iniciat, d’aquesta manera, la campanya ‘50 anys d’Espanya en llibertat’, un conjunt d’actes a Catalunya que recorden l’efemèride de les cinc dècades de la mort del dictador Francisco Franco i vol «posar el focus en la memòria democràtica, la història i la importància d’ampliar els drets aconseguits». L’esdeveniment a Tarragona ha comptat amb una taula rodona d’experts i la clausura del delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, que ha dit que el Pretori és «una part imprescindible de la nostra història».

En el discurs que ha tancat l’acte a Tarragona, Prieto ha criticat «la dictadura de l’algoritme» i la forta presència que tenen «els discursos de l’odi i la confrontació» a les xarxes socials, una cosa que acaba canviant l’opinió de molts joves. El delegat governamental ha anunciat que aquest mateix dissabte s’ha incoat l’expedient oficial perquè la Torre del Pretori sigui considerada Lloc de Memòria Democràtica. «La memòria democràtica no remou el passat, és un deute amb la veritat i la justícia; una societat no guarirà sense justícia ni reparació», ha dit Prieto.

El delegat ha assegurat, sobre el monument d’origen romà, que «no és només patrimoni històric, és també el record de la responsabilitat col·lectiva de no oblidar, un compromís que tenim amb la joventut», i ha alertat que «molts joves no creuen en la democràcia, i la regressió d’aquests valors és una realitat».

Cor de la repressió franquista a Tarragona

L’acte ha tingut lloc precisament a la sala del sarcòfag d’Hipòlit de la Torre del Pretori de Tarragona, també coneguda com la presó de Pilats, per la seva relació amb el passat romà i per haver sigut un dels centres de reclusió de presos més importants de la Tarragona franquista. Per l’edifici de la plaça del Rei, en plena Part Alta de la ciutat, van passar prop de 9.000 represaliats en deu anys, des de la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura, i hi ha constància d’almenys 1.350 presoners i de 691 persones que van sortir per les portes del Pilats per dirigir-se a l’execució, habitualment a la muntanya de l’Oliva, entre 1939 i 1945.

Els presoners de la Torre del Pretori procedien de totes les comarques de Tarragona, una província especialment castigada per la Guerra Civil per fets com la batalla de l’Ebre el 1938. L’edifici va servir de presó provincial fins al 1953, per la qual cosa es manté fins avui dia com un dels testimonis arquitectònics del pas de la repressió per la ciutat. Aquest dissabte, el Govern l’ha declarat nou Lloc de Memòria Democràtica de Tarragona, un dels primers de Catalunya, per ser l’«epicentre de la repressió franquista» a la ciutat.

Sis actes per la memòria

En l’acte d’aquest dissabte també ha pres part el tinent d’alcalde de Tarragona, Guillermo García, i els alcaldes de Reus i Mont-roig, i s’ha celebrat una taula rodona amb tres tarragonins experts en aquell període de la història. Joaquim Nolla, arxiver i historiador; Xavier Coller, catedràtic de la UNED; i la divulgadora d’història Josefine Table; en una xerrada moderada per la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero. «Aquesta era considerada una presó inhumana», ha recordat Nolla, basant-se en testimonis orals de persones que van estar a la presó.

Notícies relacionades

Tarragona acomiada un convent de sis monges després de més de 300 anys a la ciutat

Els Castellers de Vilafranca signen la millor diada de la història dels castells en un Tots Sants descomunal

L’acte a Tarragona és el primer de sis esdeveniments que s’han organitzat a Catalunya al llarg de les pròximes setmanes i dins de la commemoració dels 50 anys d’Espanya en llibertat’. La iniciativa, impulsada pel Ministeri de Memòria Democràtica i el Comissionat de l’efemèride, al costat de la delegació del Govern, vol «generar espais de reflexió col·lectiva sobre el recorregut històric de Catalunya des de la foscor de la dictadura fins a la llum d’una societat lliure, plural i cohesionada». Des de la delegació afirmen que la importància de la campanya «no va de celebrar, sinó de comprendre» i de destacar la construcció, aquests últims 50 anys, de «drets, llibertats, autogovern i convivència».

Després de l’acte a Tarragona, els pròxims se celebraran al Poble Vell de Corbera d’Ebre (Terra Alta), el 28 de novembre, un dels Llocs de Memòria Democràtica més importants de Catalunya. Més endavant se celebraran dos actes a Barcelona, un l’1 i un altre el 3 de desembre, i finalment d’altres a Girona, el 3 de desembre, i a Lleida, el 9 de desembre.