SECTOR IMMOBILIARI
La demanda de cases es polaritza: en 13 províncies se’n necessiten 327.000, però a Espanya en sobren 433.000
La zona metropolitana de Madrid, Barcelona, València, Palma de Mallorca, Múrcia i Màlaga lidera la necessitat de construir nova vivenda
Ourense, Ferrol, Ciudad Real i Ponferrada, a més dels seus voltants, són els llocs on més cases sobren
![La demanda de cases es polaritza: en 13 províncies se’n necessiten 327.000, però a Espanya en sobren 433.000 La demanda de cases es polaritza: en 13 províncies se’n necessiten 327.000, però a Espanya en sobren 433.000](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/2703b75e-2471-4238-ab7c-f36adbd6148d_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Espanya té un superàvit de vivendes, és a dir, hi ha més cases de les que es necessiten. Concretament, 433.000 unitats, segons l’últim estudi elaborat per UVE Valoraciones, amb dades del cens del 2021, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) fa unes setmanes. No obstant, aquest superàvit no és generalitzat arreu del país, sinó que en 13 províncies la situació és just la contrària, s’hi necessiten 327.000 vivendes per corregir el dèficit existent.
La necessitat de vivenda es concentra a les àrees metropolitanes de les principals ciutats del país i de les que tenen un fort component turístic. Madrid lidera el dèficit de cases, amb una xifra al voltant de 107.000, el 3,4% del parc existent. La segueix Barcelona, on se’n necessiten gairebé 85.000; València, amb 64.500; Palma de Mallorca, amb 32.600; Múrcia, amb 25.000, i Màlaga, amb 16.000. Les ciutats on aquestes xifres suposen un percentatge més gran del cens són Palma, on les vivendes que caldria construir suposen el 8,8% de les que ja hi ha; Múrcia, on és el 8,45% del parc, o València, el 7%.
«Hi ha 13 províncies on no s’han construït prou vivendes. Les Balears són el lloc amb més dèficit, el 7% del parc. N’hi ha prou de veure les notícies per adonar-se que la situació allà és terrible perquè és dificilíssim trobar-hi una casa. No obstant, hi ha altres zones on n’hi ha una gran necessitat, però no es coneix tant, com a Àlaba, on el dèficit és en el 4,5%», va explicar Germán Pérez Barrio, president de la taxadora autora de l’informe, durant la presentació de l’estudi als mitjans de comunicació.
Notícies relacionadesLes ciutats on més cases sobren se situen, principalment, en zones en despoblació o de l’Espanya buidada. Segons el president d’UVE Valoraciones, aquestes zones, on el superàvit de cases supera el 10% del parc construït, són «llocs on no s’ha de construir en els pròxims 10 anys». L’àrea funcional d’Ourense és la que més percentatge de vivendes té sense que es necessitin, un total de 13.000, el 12,5% del cens existent; seguida de Ferrol (11.800), Ciudad Real (6.400) i Ponferrada (5.000). A escala provincial, a més de la Corunya o Ourense, les regions amb menys necessitat de cases són Ciudad Real (59.750), Toledo (52.000) o Lleó (40.000).
On falten cases i n’hi ha menys de desocupades, els preus són més alts
L’informe de la taxadora incorpora una correlació entre el nombre de vivendes que són buides en una determinada zona, la necessitat de noves cases que hi ha i els preus. La principal conclusió seria que els llocs on hi ha menys immobles desocupats i hi ha més dèficit són els que tenen els preus més alts.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques