Catalunya només cobra el 25% de les multes imposades per desobediència o resistència a la policia: en total, 144.000 euros el 2025

La majoria dels expedients no cobrats corresponen a sancions que encara estan pendents de pagament perquè el període voluntari no ha finalitzat. També s’inclouen aquells casos en els quals, una vegada transcorregut el termini, s’ha iniciat la via executiva per procedir al cobrament, així com els expedients en els quals consta la presentació d’un recurs d’alçada contra la resolució sancionadora, circumstància que suspèn l’execució de la sanció fins que es resolgui el tràmit.

El 2025 els Mossos d’Esquadra van imposar 2.147 infraccions administratives per desobediència o resistència a agents de l’autoritat a Catalunya, segons dades d’Interior. Es tracta d’una xifra superior a la dels últims anys, ja que el 2023 van ser 2.081 i el 2024, 1.853.

Ascendeixen les acusacions de desobediència

Juntament amb les multes pel procediment administratiu, el 2025 els agents també van obrir 1.423 diligències penals per desobediència o resistència a l’autoritat, en el marc dels delictes contra l’ordre públic establert en el Codi Penal. El 2024 es van registrar 1.297 delictes d’aquest tipus, cosa que suposa un augment del 10%.

Segons dades d’Interior, el conjunt dels delictes contra l’ordre públic (entre els quals figuren els de resistència, desobediència o atemptat a agents de l’autoritat) van augmentar un 40% l’any passat si es compara amb l’anterior. El 2025 van ser 5.450, davant els 3.880 del 2024 i els 3.541 del 2023.

Davant aquest increment de la desobediència i la resistència, el sindicat de Mossos SAP-ME lamenta «la pèrdua d’autoritat» dels agents en la majoria de les seves actuacions al carrer, ja que, segons aquesta organització, es troben amb «actituds hostils» i amb faltes de respecte. «Agredir un policia no té cap tipus de conseqüència», assenyalen a EL PERIÓDICO.

Per aquesta raó, les organitzacions sindicals reclamen mesures judicials, com augmentar el càstig associat a aquest tipus de delictes, i polítiques per protegir els policies. Entre aquestes, reclamen l’adquisició d’un nombre més gran de pistoles tàser, que ajuden a reduir sospitosos violents i fora de control, i que es distribueixin entre les patrulles que fan un servei al carrer. Els sindicats es personen com a acusació particular quan hi ha agressions a agents.

Armament militar

Més enllà de la desobediència al carrer, SICPOL (Sindicat de Comandaments de Policia) i SUCPOL (Sindicat Unificat de Comandaments de Policia), organitzacions representatives dels caps i comandaments de les policies locals de Catalunya, han expressat la seva «preocupació davant l’augment sostingut de la violència greu al territori i davant l’evolució dels riscos a què han de fer front diàriament els professionals de la seguretat pública».

«Constatem que la realitat operativa actual ja no es limita a la presència d’armes blanques, sinó que evidencia també un increment preocupant de l’ús d’armes de foc i, en determinats entorns, la presència d’armament amb característiques pròpies d’ús militar», assenyalen les organitzacions, que afegeixen que estan gestionant «situacions cada vegada més complexes, imprevisibles i potencialment letals» diàriament.

Reclamacions

Notícies relacionades

Un veí de Lleida paga 520 euros de multa per agredir un home que va grapejar el seu fill en una piscina

Moren dos agents de la Guàrdia Civil després d’una col·lisió durant la persecució d’una narcollanxa a Huelva

Els sindicats de comandaments policials creuen que aquestes «dinàmiques de violència i criminalitat» afecten «el conjunt del sistema de seguretat pública i requereixen una resposta coordinada, estable i estructural». Per aquesta raó, demanen «una reflexió seriosa sobre si el marc normatiu, organitzatiu i operatiu actual és suficient per donar resposta als reptes presents i futurs».

Aquestes organitzacions reclamen «una revisió integral de la normativa vigent, per adaptar-la a l’actual realitat criminològica», exigeixen «el reforç dels recursos humans i materials, especialment en l’àmbit de la seguretat ciutadana, sol·liciten «la implantació de protocols operatius i formació específica per afrontar situacions amb armes de foc i escenaris de violència greu» i insten a una coordinació més gran entre cossos policials i administracions, per garantir una resposta eficaç i coherent», així com més «seguretat jurídica per als comandaments policials davant decisions operatives cada vegada més complexes».