Denegada la pensió de viduïtat a una dona després de conviure més de 30 anys amb la seva parella

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) ha denegat la pensió de viduïtat a una dona que va conviure més de 30 anys amb la seva parella al mateix domicili a Mallorca i amb dos fills en comú perquè tots dos no figuraven inscrits com a parella de fet.

La Sala Social es mostra contundent. Per tenir dret a cobrar la prestació de viduïtat cal complir el requisit legal que estableix que, a més d'acreditar una convivència estable, cal estar inscrit com a parella de fet en algun dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant un document públic en què consti la constitució de la parella amb una antelació mínima de dos anys a la defunció d'un dels membres.

Els magistrats han revocat una sentència anterior d'un jutjat de Palma que va aplicar un "criteri humanitzador", en lloc d'una exigència rigorosa del requisit, i que va reconèixer a la dona el dret a cobrar la viduïtat, tot i no estar inscrita en el registre com a parella de fet. Aquesta primera sentència va tenir en compte que ella i el seu company sentimental van conviure de manera anàloga a la pròpia de la relació conjugal durant més de 30 anys, al mateix domicili i amb dos fills en comú.

La resolució també va remarcar que va quedar palesa la voluntat inequívoca de la parella d'oficialitzar la seva situació mitjançant la seva inscripció en el Registre General de Parelles Estables de les Balears a la Conselleria de Famílies i Afers Socials del Govern, organisme que va comprovar l'exactitud i suficiència de les dades i documents aportats i va iniciar l'expedient corresponent. Tanmateix, va faltar una última signatura de consentiment i el tràmit no es va poder completar per un defecte en la notificació, unit a la demora de l'Administració a donar resposta, ja que la sol·licitud es va presentar el març del 2023 i, en puritat, no se'ls va requerir formalment fins al novembre del 2023 mitjançant el BOE, però llavors l'home ja havia mort un mes abans, a principis d'octubre del 2023. D'aquesta manera, es va frustrar el reconeixement formal de l'estat jurídic de parella amb dos anys d'antelació.

No obstant això, la primera sentència va detallar que la seva condició de parella constava acreditada almenys per tres documents notarials atorgats a altres efectes: la compravenda de la que va ser la seva última residència habitual, l'escriptura pública hipotecària i el testament en què l'home es referia a ella com la seva companya i mare dels seus dos fills i la designava hereva universal.

Recurs de suplicació

L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va recórrer la decisió al·legant que s'havia vulnerat l'article 221 de la Llei General de la Seguretat Social, així com una sentència del Tribunal Suprem del 2024, en insistir que no s'havia acreditat la constitució formal de la parella de fet, per la qual cosa un dels seus membres no tenia dret a la pensió de viduïtat. L'organisme va denegar la prestació a la dona en dues ocasions el desembre del 2023 i el febrer del 2024 "per no haver-se constituït formalment com a parella de fet almenys dos anys abans de la defunció".

El TSJB ara ha donat la raó a la Seguretat Social. La Sala ha estimat el seu recurs de suplicació i ha anul·lat la sentència anterior, per la qual cosa procedeix a absoldre l'INSS i la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).

Notícies relacionades

Presó sense fiança per la dona acusada de matar la seva parella a Salt

Una madame, acusada de prostituir una jove embarassada: "Jo necessitava diners per al tractament de càncer del meu pare i ella em va enganyar"

Els magistrats rebutgen incloure en els fets provats que la parella no es trobava formalment inscrita en cap registre, ja que resulta superflu perquè és un fet no controvertit. Tanmateix, el tribunal, que cita jurisprudència del Suprem, el Constitucional i de la mateixa Sala Social, subratlla que no existeix "una aplicació restrictiva de l'exigència legal prevista en l'article 221.2 de la Llei General de la Seguretat Social, relativa a l'anomenat requisit formal de l'existència de la parella de fet, tan sols el compliment dels requisits exigits en aquest precepte".

El TSJB conclou que la sentència d'instància recorreguda "no s'ajusta a la lletra i a la interpretació que d'aquest precepte fa la Sala Quarta del Tribunal Suprem". En el present cas, "no es compleix aquest requisit formal, essencial sobre la base dels pronunciaments de la mateixa Sala Quarta, sent indiferent la resta de documentació que s'hagi generat entre les parts durant tota la seva convivència, perquè això no permet suplir el compliment de la formalitat de la inscripció". I el mateix passa amb la voluntat de la parella de sol·licitar inscriure's en el registre set mesos abans de la defunció, "atès que no n'hi ha prou amb la voluntat, perquè la lletra del precepte és clara en exigir la inscripció dos anys abans de la defunció del causant".