Falsos rescats milionaris a l’Everest: així funcionava la xarxa nepalesa que intoxicava alpinistes

Diversos ciutadans espanyols es troben entre les víctimes de la trama, que operava falsificant documents mèdics i factures d’evacuació en nom de turistes estrangers, com G.A.L., per qui un hospital va reclamar 1.945 dòlars i un servei d’helicòpters 6.200 dòlars més el novembre del 2025. Entre el 2022 i el 2025, els investigadors van identificar 4.782 pacients estrangers tractats als hospitals implicats. D’aquests, 171 casos van ser confirmats com a falsos rescats, tal com informa el diari local The Kathmandu Post. De moment, hi ha 32 processats i deu arrestos per crim organitzat.

Com funcionava la trama

La falta d’oxigen a partir dels 2.500 metres, especialment si no s’està preparat per a això, sol provocar mal d’altura; malestar general que es pot traduir en maldecaps, nàusees, fatiga i marejos. Més si és possible després de llargues i exigents rutes com la que arriba al camp base de l’Everest, a 5.364 metres, després d’una setmana o dues d’excursió. Per alleujar el mal d’altura és important descendir gradualment a una menor altitud, descansar i hidratar-se.

D’acord amb la investigació de la policia, la xarxa nepalesa utilitzava dos mètodes principals per realitzar els falsos rescats. El primer, més senzill, consistia a persuadir els fatigats alpinistes que no volien continuar que, si fingien que estaven malalts, els vindria a rescatar un helicòpter.

Intoxicacions amb bicarbonat

El segon mètode, més elaborat, incloïa fins i tot intoxicacions. Alguns guies terroritzaven els alpinistes just quan començaven a experimentar símptomes de mal d’altura, convencent-los que corrien risc de morir i que havien de ser evacuats immediatament. Els investigadors fins i tot han descobert que provocaven o simulaven aquests símptomes per forçar les evacuacions, subministrant-los bicarbonat sòdic, administrant-los llevat en pols al menjar sense que ho sabessin o fent-los ingerir dosis excessives d’aigua per induir malestar físic immediat.

Una vegada sol·licitat el rescat, començava una complexa trama amb molts implicats. Una vegada iniciada l’evacuació, la manipulació financera permetia que un sol helicòpter amb diversos passatgers fos facturat individualment a cada companyia d’assegurances a preu de xàrter complet, multiplicant els ingressos d’una operació de 4.000 dòlars fins als 12.000 dòlars

El frau mèdic incloïa el pagament de comissions del 25% a les agències per part dels hospitals, on s’emetien informes amb firmes digitals de metges que mai van tractar els pacients.

En diversos casos documentats, turistes registrats «en estat crític» van ser vistos socialitzant a les cafeteries dels centres mèdics mentre es tramitaven els seus cobraments. Entre el 2022 i el 2025, les autoritats van identificar 4.782 pacients estrangers als centres implicats i van confirmar almenys 171 rescats falsos.

Notícies relacionades

Un home de 78 anys pateix cremades a pràcticament la meitat del cos en un incendi a Sant Feliu de Guíxols

Presó per al detingut per violar una dona mentre passejava pel parc de Montjuïc de Barcelona

El ‘Kathmandu Post’ explica el cas d’un auxiliar administratiu de l’Hospital Shreedhi que va admetre haver facilitat el seu propi informe de rajos X per utilitzar-lo com a cas de tractament d’excursionistes estrangers a fi de reclamar a l’assegurança.

Només l’Hospital Era International de Katmandú va rebre dipòsits de més de 15,8 milions de dòlars vinculats a aquestes activitats, cosa que segons la Junta de Turisme del Nepal planteja una amenaça sistèmica per a un sector que depèn de la confiança internacional.