Una noia denuncia una punxada al FIB: «Vaig notar com si el cos se m’adormís»

«M’han punxat». Així va començar l’agressió per substància química de Sara Vives, una noia de 26 anys de Dénia, que va durar més de 24 hores entre gestions i fins que finalment va poder posar la denúncia. Eren altes hores de la matinada al FIB, el festival de Benicàssim. «Estàvem en un concert i estava amb una amiga i la seva parella. De sobte, vaig veure un grup de cinc o sis nois tots amb samarreta negra i al passar pel meu costat em van fregar l’espatlla. El primer, el segon i amb el tercer frec de contacte vaig notar una punxada al braç», explica. «I sé que era una punxada perquè vaig notar com si em clavessin una banderilla».

Automàticament va recordar els casos que havien anat sortint en altres festes estiuenques a Espanya. Aquest testimoni a Castelló se suma a alguns de registrats a tot Espanya (Catalunya, Navarra i el País Basc) i al sud de França, on ja s’han registrat altres incidents d’aquest tipus, sempre en ambients festius o d’oci i en llocs molt freqüentats. Moltes veus relacionen aquestes agressions per submissió química amb una intenció d’atemptar contra la llibertat sexual de les dones, tot i que això no va passar en el cas de la Sara, ja que els agressors van desaparèixer després de punxar-li el braç, tal com explica a aquest diari.

Pessigolleig de genolls cap avall

Després de la punxada, va intentar mantenir la calma i observar-se el cos i va dir als seus amics que la miressin per si de cas es desmaiava o de sobte es posava molt eufòrica. «Al cap de deu minuts vaig començar a notar una baixada de tensió, com si el cos se m’adormís i de genolls cap avall només sentia un pessigolleig, un formigueig que també notava a la llengua», relata la Sara, que estava dreta. «Volia asseure’m, descansar, però tampoc volia fer un drama ni arruïnar la festa als meus amics, així que vaig esperar-me una estona» explica.

Estava al concert i va intentar ballar per suar «la droga» i beure aigua per hidratar-se. «Vaig tenir por. Sabia que estava drogada perquè aquella sensació no l’havia tingut mai i aquella nit no havia begut. Mirava a la gent i em feia la sensació que algú vindria contra mi a fer-me alguna cosa, perquè si m’havien punxat, alguna cosa voldrien. No em vaig separar dels meus amics. No deixava de mirar la gent i em feia por que em seguissin. Tenia la sensació que tothom em mirava, qualsevol tio que se m’acostés em feia pànic. Només pensava: “No et separis, si m’han punxat és per alguna cosa. T’elegeixen, els agressors se’n van i una altra persona pot agafar-me”, fugia de la gent per por que se m’emportessin i no tingués força de resistir-me», explica, ja més tranquil·la.

Al cap de poca estona (no sap quant va passar des que va notar la punxada) va començar a notar-se un bony al braç i va decidir anar al punt violeta. «Ho vaig explicar tot i els vaig dir: “Ara què fem? ¿Com poso la denúncia, quin és el protocol?” I la noia somreia com si fos un acudit. Em va dir que avisaria els seus superiors, però no em va demanar les dades ni res». Tenia ganes de plorar. De fet, a l’acostar-se a la Guàrdia Civil que estava al festival, va esclafir a plorar. Ells li van oferir acostar-la a un centre de salut, però va decidir tornar a casa amb els seus amics. Una vegada a casa de la seva amiga es va acostar a l’ambulatori més pròxim, «on no em van deixar fer-me proves, malgrat que jo volia fer-me una mostra d’orina o de sang per poder identificar la substància que m’havien punxat, però em van comunicar que havia d’anar a l’hospital».

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

A trenc d’alba va anar amb tren fins a Dénia i allà va anar a l’hospital. Allà li van fer analítiques però no van trobar cap droga. Llavors, van aplicar un protocol de punxada accidental amb medicació pel risc d’haver contret alguna malaltia per l’agulla. Medicació i control. Haurà de fer-se analítiques cada tres mesos, segons diu, durant un temps per prevenir. Després, va anar al Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Dénia per denunciar la punxada i l’actuació dels qui la van atendre en primera instància.

«Escorcollem a tothom abans d’entrar al recinte»

Per la seva banda, la promotora que organitza el festival apunta que no té constància que hi hagi hagut cap cas durant el festival i detalla que el protocol que s’havia de seguir als punts lila era, quan arriba un cas, informar directament la Guàrdia Civil, amb qui tenen total coordinació. A més, remarca que «abans d’entrar al festival es revisa el 100% de la gent que accedeix al recinte». Finalment, reitera que «no tenim constància de cap cas».