Les xifres de la criminalitat a Barcelona i Madrid

La invasió russa d’Ucraïna ens ha fet oblidar per uns moments que continuem vivint a Espanya i que les nostres ciutats continuen tenint els seus propis mals endèmics. L’inici de les hostilitats a l’antiga URSS va coincidir amb la publicació de les dades de criminalitat del 2021 a Espanya per part del Ministeri de l’Interior. I les principals urbs espanyoles no surten ben parades.

Aquest diari ha analitzat les dades de criminalitat que afecten les dues ciutats i les respectives províncies i a les dues augmenten els delictes respecte a l’any anterior, tot i que cada una compta amb els seus propis matisos.

En els últims anys ha sigut Barcelona la ciutat amb més sensació d’inseguretat tot i que, paradoxalment, diuen les dades que és al municipi de Madrid on s’ha registrat un increment global més gran del nombre d’infraccions penals. Mentre que la capital catalana ha vist que la pujada se situa en un 6,6%, a Madrid capital el percentatge es dispara fins a l’11,3%.

Si estenem la valoració als respectius entorns, l’increment segueix la mateixa tònica: a la província de Barcelona s’ha registrat una pujada d’infraccions penals del 9,4% respecte al 2020, mentre que a la Comunitat de Madrid, l’augment es desboca i se situa en un 11,5%, que és la pujada percentual més gran de les que analitzem en aquest reportatge.

Però com que les dades sense interpretació no són més que números sense sentit, El Periódico de España s’ha posat en contacte amb diversos experts sobre el tema a les dues ciutats. I per parlar de criminalitat, no hi ha res millor que preguntar als criminòlegs. Consultem tres especialistes en la matèria, de Barcelona i de Madrid respectivament, que ens donen la seva opinió sobre la situació de cada una de les zones i l’evolució respecte als anys anteriors. ¿Quin d’aquests dos territoris té pitjors dades de criminalitat? ¿Quin ha millorat i quin ha empitjorat respecte a anys anteriors? Aquí hi ha les respostes.

Les dades

A grans trets, el municipi de Madrid registra pujades en pràcticament totes les infraccions penals que recull el document publicat pel Ministeri de l’Interior. Són 10 les tipologies penals incloses (homicidis consumats, homicidis en grau de temptativa, lesions i baralla tumultuària, segrest, delictes contra la llibertat sexual, robatoris amb violència, robatoris amb força en domicilis, furts, sostraccions de vehicles i tràfic de drogues), a més d’una última que engloba la resta de delictes. La ciutat de Madrid augmenta el percentatge en tots tret de en tràfic de drogues, en què descendeix un insignificant 0,1% (de 1.825 a 1.824 casos).

Barcelona, per la seva part, sí que registra baixades aparents en algunes d’aquestes àrees. Descendeix un 38,5% el nombre d’homicidis consumats i un 2,9% els de grau de temptativa. També disminueix un 15,4% el nombre de robatoris amb força en domicilis (de 6.231 a 5.270) i un 0,3% el nombre de vehicles sostrets en relació amb els números del 2020 (de 2.488 a 2.481, unes xifres gairebé calcades).

Respecte a les pujades, destaca en el municipi de Madrid l’increment percentual de segrestos. Un delicte que sembla insignificant pel nombre de casos totals: es passa de 4 a 9 casos, però això suposa una pujada del 125% en relació amb les xifres registrades el 2020. En xifres totals, el delicte que més augmenta respecte a l’any de la pandèmia és el de furts: el 2020 se’n van notificar 63.107. El número registrat el 2021 és de 73.259. Una diferència positiva de més de 10.000, cosa que significa un increment percentual del 16,1%.

Quant a la ciutat de Barcelona, la pujada percentual més gran també està enquadrada en l’àrea dels segrestos. Xifra el Ministeri de l’Interior l’increment en un 100%, tot i que igual que a Madrid, el reduït nombre de casos fa que qualsevol variació dispari els percentatges: es va passar de 0 casos el 2020 a 2 el 2021. En xifres totals, no obstant, la infracció penal que més ha repuntat el 2021 ha sigut la de robatoris amb violència i intimidació, que passen de 8.505 a 10.564. Més de 2.000 casos més, que situen el percentatge en un 24,2 per cent.

Les províncies

Si ens referim a les respectives àrees d’influència (Comunitat de Madrid i província de Barcelona respectivament), la situació és similar: a la CCAA de Madrid només baixen els homicidis. Tant els consumats (-2,6%) com els de grau de temptativa (-4,1%). Les xifres totals, no obstant, són mínimes: baixa de 38 a 37 a la primera categoria i de 98 a 94 a la segona. Pel que fa als increments, pugen els robatoris amb violència (de 10.688 a 12.153, i aquest augment és un percentatge de 13,7%) i els furts (de 92.213 a 108.778, que estableixen el percentatge de pujada en un 18%).

A la província de Barcelona només baixen els robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions (de 16.743 a 15.043, que suposa una baixada del 10,2%), mentre que la pujada més forta en xifres totals és la de robatoris amb violència i intimidació (de 15.249 a 18.360, que situa l’increment en un 20,4%). Percentualment, el concepte que més puja és el de segrestos, que passen de 3 el 2020 a 8 el 2021. Això és una pujada del 166,7%. A la Comunitat de Madrid s’ha passat de 10 a 13, cosa que fixa aquesta pujada en un 30%

Per acabar l’informe, hi ha un últim epígraf anomenat «Resta d’infraccions penals», en què el Ministeri de l’Interior engloba els delicte no inclosos en els anteriors conceptes. En aquest aspecte, la Comunitat de Madrid puja un 8,8% (de 181.917 a 191.970) i la província de Barcelona augmenta un 12,8% (de 135.216 a 152.565).

Per habitants

Barcelona arrossega, des de fa uns quants anys, l’etiqueta de ciutat insegura i amb proliferació de delictes. Madrid s’ha vist estigmatitzat en els últims mesos amb l’increment de casos d’homicidis (consumats o no) per part de membres de les diferents bandes llatines. La sensació d’inseguretat ha crescut en els últims temps en els dos enclavaments. Però, amb dades a la mà: ¿Quina de les dues és pitjor?

Per abordar aquesta anàlisi és necessari, en primer lloc, ponderar les dades amb les de la població. A Barcelona hi ha un nombre menor de delictes per una qüestió purament matemàtica: hi viu menys gent. La ciutat compta amb una població d’1,62 milions de persones i la província de 5,66 milions, mentre que el municipi de Madrid té censats 3,22 milions d’habitants i la Comunitat a 6,61 milions.

Incideix en aquest factor Juan Carlos Gutiérrez, un criminòleg de Madrid que opta per «trobar les infraccions per cada milió d’habitants, un valor que no ha fet servir el Ministeri de l’Interior en la interpretació de les dades». Amb aquests criteris, Barcelona té tots els números per perdre. Almenys pel que fa a les ciutats. Madrid només supera Barcelona en els homicidis dolosos consumats (5,45 davant 4,89 per cada milió d’habitants), delictes de lesions i baralles tumultuàries (455,92 davant els 420,35 per milió d’habitants de Barcelona) i segrestos (2,72 contra 1,22 de la capital catalana). En la resta d’epígrafs, Barcelona té xifres superiors per cada milió d’habitants, tal com il·lustra el següent gràfic.

Pel que fa referència a les seves àrees d’influència (Comunitat de Madrid i província de Barcelona respectivament), les xifres són similars. Aquí Madrid repunta una mica més. Supera Barcelona en segrestos, delictes de lesions i baralles tumultuàries, i sostracció de vehicles. En la resta dels epígrafs, és la província catalana la que té una taxa d’infraccions més gran per milió d’habitants, tal com mostra el següent gràfic.

La interpretació

El Periódico de España ha consultat tres criminòlegs de Barcelona i Madrid. Tots coincideixen que les dades no segueixen una evolució normal, ja que es comparen amb l’any anterior, el 2020, que a causa de la pandèmia va fer que els habitants es veiessin obligats a tenir comportaments diferents. També coincideixen tots que l’informe és parcial perquè falten tipologies de delictes, com el crim cibernètic, que sí que ha augmentat en temps de covid-19.

Helena Mulero és criminòloga especialitzada en prevenció, seguretat i anàlisi delictiva. Imparteix classes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és la més escèptica amb aquest tipus d’informes. Especialment amb les comparatives: «Madrid i Barcelona són llocs molt diferents amb comportaments delinqüencials molt diferents. Els números són només això, no és una comparativa real. Per fer-ne una comparativa s’hauria de tenir en compte uns factors que influeixen i són diferents a cada ciutat. Si hi ha més turisme o menys aquell any, quines polítiques públiques s’han fet...»

Respecte a Barcelona i l’estigma de ciutat insegura, creu Mulero que «aquesta sensació està generada pels mateixos mitjans i que ha tingut motivacions polítiques. La gent que mostraven per televisió quan ensenyaven la gent que protestava per les sentències del procés, jo ho veia molt parcial. Però es projectava una sensació d’inseguretat i això als mateixos ciutadans els generava inseguretat. I aquesta mateixa sensació es té amb delictes que potser no són greus per a tu, però que tenen molta presència perquè els veus per la tele, i això genera una gran inseguretat al ciutadà. Una cosa és la percepció i una altra la situació real».

Sí que incideix, no obstant, que «les polítiques públiques que s’han portat a terme a Madrid durant la pandèmia són diferents de les de Barcelona. S’han aplicat polítiques de llibertat, oci nocturn obert, etc. A Madrid hi havia més permissivitat que a Barcelona i això comporta un augment delictiu. El turisme s’ha anat als llocs on tenia aquesta llibertat. Hi ha hagut molt turisme a Madrid que ha fomentat això i s’han produït més furts a l’espai públic».

Abel González, professor de Criminologia a l’UDIMA coincideix amb la seva homòloga catalana en el concepte de «sensació d’inseguretat. És curiós perquè els homicidis han baixat a Barcelona i han pujat a Madrid. Però si després ens anem als delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual o als robatoris amb violència i intimidació, veiem que a Barcelona es produeix un increment més gran. És a dir, puja aquesta tipologia delictiva que genera més alarma i la sensació de no estar segur al carrer. Malgrat tot, això són dades que s’haurien de contrastar amb enquestes de victimització i allà tindríem la panoràmica de tot el problema».

Notícies relacionades

Detingut l'agressor de la pallissa de Sant Joan de Vilatorrada

Un home cau per una finestra a Manresa després d'una discussió a la llar

Juan Carlos Gutiérrez, per la seva part, treballa amb dades dels últims 4 anys. «S’hauria de comparar amb el 2019 i fins i tot amb el 2018, perquè el 2020 va ser un any anòmal per la pandèmia». Amb les seves dades, afirma que «Barcelona té pitjors xifres que Madrid, especialment si fem la ponderació per milió d’habitants», sentencia, tot i que també reconeix que «la situació ha millorat més aquest últim any a Barcelona. Disminueixen més els delictes allà».

En resum: diuen les dades que a Madrid s’han incrementat els delictes més que a Barcelona. O que a Barcelona han baixat més que a Madrid, tant és. Però que això es deu al fet que la capital d’Espanya ha tingut polítiques més permissives en temps de pandèmia. S’han aplicat menys restriccions, cosa que ha portat a fer que els habitants facin vida normal i arribin més turistes, dos factors que solen incrementar les estadístiques de les infraccions. Però, ponderant les xifres al nombre d’habitants de cada ciutat, Barcelona continua registrant més delictes que Madrid.