Mort el juny del 2021

La mort solitària de l’estafador Almudí Breto es converteix en l’últim regat a les seves víctimes

  • La seva defunció no constava ni a les autoritats judicials, ni als Mossos, ni al seu advocat ni als afectats pels seus enganys, que continuaven perseguint-lo

La mort solitària de l’estafador Almudí Breto es converteix en l’últim regat a les seves víctimes

Jordi Cotrina

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A la seva cita amb el banc dels acusats del jutjat número 2 d’Arenys de Mar, José Luis Almudí Breto (Terol, 1952) hi va arribar puntual, amb un vestit elegant i camisa blanca descordada sota la nou. Per última vegada va explicar al seu advocat del torn d’ofici que aquella denúncia per estafa de 8.250 euros, a una dona a qui va enganyar fingint que treballava de metge a l’hospital de la Vall d’Hebron, se solucionaria de seguida. El lletrat, Albert Ramentol Sabaté, el va mirar i va tenir la mateixa sensació que en les trobades anteriors: que només ell es creia el que explicava. El judici acabaria en condemna d’un any de presó. Aquell 24 de març del 2021, Almudí, a la sortida del jutjat, va explicar també una altra vegada al seu advocat que havia de marxar a València a tancar un tracte important. Ramentol, cada vegada més conscient que hi havia poques coses de les que deia anar que fossin certes, no va poder reprimir-se i li va preguntar si a València no anava en realitat a prendre el sol. Allò no va agradar a Almudí. Advocat i client no es van tornar a veure. L’extreballador de l’Ajuntament de Barcelona, que va acumular sis denúncies per estafa després de jubilar-se, entre el 2017 i el 2020, va morir al cap de poques setmanes. I ningú ni se’n va adonar. Així de sol estava.

La trucada de la família

La família d’Almudí es va posar recentment en contacte amb EL PERIÓDICO arran de la publicació d’una notícia sobre aquest pensionista que va estafar a sis persones un total de 160.000 euros. La seva filla va sol·licitar que es comuniqués a les víctimes –com la que havia entrevistat aquest diari–, que continuaven buscant la manera de reobrir les causes judicials sobresegudes, que el seu pare va morir l’1 de juny del 2021, quan acabava de fer 69 anys. Que no hi havia, en conseqüència, cap opció de portar-lo a judici. Amb el seu traspàs les ha deixat definitivament sense els seus diners i sense respostes. A les sis persones que l’havien denunciat i a la resta de víctimes que no van arribar a fer-ho i que, segons la seva família, en són moltes més.

Enfrontat als seus éssers estimats i aïllat al seu domicili de Blanes, la seva mort –inscrita al registre civil– no va arribar a comunicar-se a cap de les institucions amb les quals tenia comptes pendents. No constava a cap dels jutjats que van incoar diligències contra ell, ni als Mossos d’Esquadra que van recollir les denúncies i l’havien arrestat en un parell d’ocasions. També ho ignorava el seu advocat, Ramentol, que continuava mirant de contactar amb ell per avisar-lo que si no es presentava a les citacions judicials acabaria dictant-se una ordre de recerca i captura que posaria les coses més magres. Ho desconeixia així mateix aquest diari, que a petició d’una víctima havia intentat infructuosament contactar amb la família, però aquesta havia refusat atendre la seva petició fins que va veure publicada la notícia. 

Amb la seva mort s’ha extingit la responsabilitat penal de l’estafador. «Fins i tot morir-se li ha sortit bé», reflexiona una filla, que insisteix a deixar clar que ella i la seva mare han sigut també víctimes d’Almudí. «Amb el meu pare tot era fum», avisa abans de recordar la seva història.  

Tota una vida a l’ajuntament

Aragonès de naixement, Almudí va entrar de seguida a l’Ajuntament de Barcelona, una institució en la qual va ocupar càrrecs rellevants, com el de responsable del programa de patrocinis. Segons la seva filla, no obstant, en la dècada dels noranta va demanar una excedència i va muntar una empresa de roba, la seva passió. Va tancar al cap de pocs anys, no va poder indemnitzar els treballadors i va posar la seva dona –a qui havia posat al capdavant del negoci– en greus conflictes judicials. Des d’aleshores, Almudí tenia una part de la nòmina embargada. I també de la pensió, possiblement. Potser allò va ser una cosa decisiva en la deriva delinqüencial que emprendria al jubilar-se. «A la meva mare i a mi ens ha destrossat», assegura la filla, que ha sabut a través d’aquest diari que entre els denunciants hi ha tres dones a qui va entabanar fingint que era metge, una professió que ella exerceix. «Per a mi és una gran vergonya que el meu pare s’hagi fet passar per metge». 

Notícies relacionades

La Irene (nom fals) va conèixer a Almudí el Nadal del 2020, van passar junts el dia de Sant Esteve. Van començar una relació que la Irene va creure que seria d’amistat però que Almudí va utilitzar només per estafar-li 12.100 euros. Al maig del 2021, la Irene va acudir a una comissaria a presentar una denúncia contra ell. Era la sisena. Acumulava ja les de tres dones enredades amb la farsa del doctor i les de dos excompanys de feina a qui va prometre abundants beneficis si invertien diners en un suposat negoci de comerç d’oli a través del port de València o en el cobrament d’una herència inexistent.

Quan la Irene va formalitzar la denúncia, faltava molt poc perquè Almudí patís una dissecció aòrtica, segons recull el comunicat mèdic, que el va sumir en un coma del qual ja no es va despertar. Va morir dues setmanes més tard. La seva filla ho va saber perquè un excompany de la carrera de medicina treballa a Can Ruti i li va trucar. Després d’incinerar-lo, la filla va acudir al seu pis de Blanes per buidar-lo. «Estava ple de roba i de llibretes amb anotacions de quantitats de diners». També hi havia un gran feix de bitllets de tren a València. Ni rastre dels diners estafats. Ni tampoc cap pista que resolgués en què s’ho gastava.