Barcelona investiga casos de violència masclista que les dones no han denunciat

La Guàrdia Urbana de Barcelona disposa d’un agent especialitzat en la detecció de casos de violència masclista a cadascun dels deu districtes de la capital catalana. Són policies formats en l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i que tenen la tasca de coordinar les situacions de risc de maltractaments per a les dones que detectin les patrulles en serveis ordinaris. Segons dades del Ministeri d’Igualtat, a Espanya el 84% de les víctimes assassinades el 2020 per la seva parella sentimental –o per la seva exparella– no havien acudit a la policia. L’objectiu del pla que aquest dilluns s’ha presentat a l’Ajuntament de Barcelona, sota el nom de ‘T’acompanyem’ és actuar preventivament, mirar d’arribar a aquests casos que no arriben a denunciar-se i que estan més amagats a l’interior dels domicilis. 

El tinent d’alcaldia a Seguretat i Prevenció, Albert Batlle, i la tinenta d’alcaldia en Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, han explicat que els agents de la Urbana tenen ordres d’atendre els serveis que rebin durant la seva jornada –siguin casos de violència masclista o altres d’aliens a aquest delicte, com un excés de soroll o una disputa veïnal– amb un ull posat en detectar possibles situacions de maltractaments. Ho faran, han remarcat, malgrat que la dona no presenti cap denúncia. En realitat, aquesta és la raó principal de ser d’un projecte que porta en marxa des del mes de març: actuar quan la justícia no pot fer-ho.

La guia d’indicadors

L’intendent Sergi Amposta ha detallat que els agents sobre el terreny –i això significa totes les patrulles de la ciutat– tenen ordres de fixar-se en indicadors com el rol que exerceix l’home –si mana, si es dirigeix a ella des d’una posició d’ascendència– i el de la dona –si té por, si es mostra submisa–. Que també preguntaran als veïns si han sentit discussions de manera recurrent, o han presenciat alguna situació de violència física contra la víctima, o d’un tracte discriminatori o vexatori. Revisaran si la parella té antecedents policials o penals i observaran si el domicili presenta símptomes d’una baralla recent, com objectes trencats tirats per terra. Es fixaran, així mateix, en els menors, si la parella té fills, per valorar si vesteixen o no adequadament per protegir-se del fred durant l’hivern o si pateixen desatenció higiènica. Tots els indicadors anteriors estan inclosos en una guia –un formulari, en realitat– que, una vegada omplerta pels agents que han actuat en el servei, acabarà en mans del referent en violència masclista del districte. Aquest responsable, valorarà el cas i el reportarà a una taula de coordinació del mateix districte.

Hi haurà una taula per a cadascun dels districtes i al voltant s’hi reuniran els serveis socials i els agents especialitzats en la lluita contra la violència masclista. Actualment ja s’han format sis taules, i en els pròxims mesos està previst que es creïn les quatre que falten. En aquestes deu comissions seran presents agents del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra, que permetran saber si la dona ha presentat denúncies en el passat o si l’home té antecedents per haver maltractat una altra parella anterior. Aquests experts seran els encarregats a partir d’aquell instant d’avaluar cada cas i veure com s’ha d’actuar. S’aportarà la informació recollida per policia i treballadors socials, s’intentarà establir algun tipus de contacte amb la dona o el seu entorn, i s’intentarà confirmar que es tracta d’un cas de violència masclista o de descartar-ho.

Notícies relacionades

Segon crim en 24 hores per arma blanca a Catalunya: detingut un menor al Raval per matar un home amb un ganivet

Detingut a Arenys de Mar per violar i intentar assassinar una dona que va conèixer per una aplicació de cites

Des del mes de març, dels 208 casos detectats per la Guàrdia Urbana, 78 dones continuen ateses pels serveis socials municipals, 6 han rebutjat aquesta ajuda i la resta han sigut descartats com a casos de violència masclista o encara no s’ha arribat a una conclusió.

L’objectiu, remarquen Pérez i Batlle, és actuar preventivament, sense necessitat que hi hagi denúncia. Perquè, tal com reflecteixen les dades del Ministeri d’Igualtat, la majoria de crims masclistes succeeixen abans que les dones hagin pogut reunir el valor de presentar una denúncia contra els que acaben sent els seus assassins.