Punt d’inflexió

La víctima de ‘l’estafador de l’amor’: «La sentència diu que les dones tenien raó»

  • Albert Cavallé havia sigut absolt d’algunes denúncies prèvies argüint que elles li donaven els diners voluntàriament

  • La resolució acredita que va fingir la relació sentimental i podria aplanar el camí de la resta de judicis que esperen l’estafador

zentauroepp45497739 estafador mujeres alberto caballe181017125655

zentauroepp45497739 estafador mujeres alberto caballe181017125655

3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Albert Cavallé i María –nom fals de la víctima amb què va aparèixer en una entrevista publicada en aquest diari en 2018– van mantenir una suposada relació sentimental que va forjar en una convivència entre el març i el maig del 2016. Era ‘suposada’ perquè Cavallé, conegut com ‘l’estafador de l’amor’, va fingir aquesta enamorament amb l’objectiu de quedar-se amb els seus diners. No és una qüestió menor, és el punt central del cas d’aquest estafador. «A la justícia li costa molt poder acreditar que una relació ha començat amb la intenció de portar a terme una estafa, i pot ser la clau del judici», explica a aquest diari un fiscal consultat.

 

Això és precisament el que ha aconseguit acreditar la sentència que ahir va fer pública l’Audiència de Barcelona. Segons l’escrit: «El veritable propòsit d’Albert era guanyar-se l’estima de la víctima per obtenir a costa seva el màxim benefici econòmic possible. Amb tal finalitat ja des de l’inici de la relació li va demanar diners pretextant necessitats econòmiques. En concret, li va dir que estava passant una mala situació econòmica a causa que l’empresa familiar del seu pare estava embargada i tenia bloquejada els comptes corrents. No obstant, li deia que disposava d’un gran patrimoni i que li retornaria tots els diners que li deixés. Així mateix, li deia que podia acabar a la presó si no pagava i que si ella no l’ajudava hauria d’acudir a prestamistes que, en cas de no pagar, podrien prendre represàlies contra ell i, fins i tot, anirien a cobrar a casa de la mateixa víctima».

 

Aquest fragment recollit en la sentència per a María significa que «finalment surt a la llum la veritat» ,explica en declaracions a EL PERIÓDICO. Significa també que el «malson» que ningú repararà i que ha viscut durant els últims cinc anys –són els que han transcorregut des que va ensopegar amb Cavallé fins que s’ha celebrat el judici que ha acabat condemnant-lo– almenys es reconeix oficialment. I, finalment, signifiquen també que Cavallé mentia quan deia, com fa sempre, que María li va donar els diners «perquè va voler». Aquesta defensa, argüir que totes les víctimes entreguen voluntàriament els diners, negar l’existència de boles com la que li va explicar a María de l’empresa del seu pare i, per damunt de tot, afirmar que la relació sentimental és sincera, és el que ha permès a Cavallé aconseguir l’arxivament o absolució d’altres causes anteriors i idèntiques a la de María. I anar per alguns mitjans de comunicació presentant-se com a víctima i no com un victimari que arrossega desenes i desenes de dones que han patit un tracte que en el millor dels casos s’ha de qualificar només de masclista. No són poques les víctimes, com María, que pateixen seqüeles emocionals que han requerit tractament psicològic.

 

En un intent de girar la truita del tot, i en defensa d’aquesta tesi que pretenia apropiar-se del rol de víctima dels fets, Cavallé va arribar fins i tot a presentar fa poc una denúncia contra algunes de les víctimes. Aquesta sentència deixa encara més en evidència aquesta estratègia.

 

«A mi em dol la cobertura que ha rebut el cas per part dels mitjans de comunicació. Clar que ell té dret a donar la seva versió dels fets, però a ell se li ha donat veu moltes vegades perquè dona audiència malgrat la falta de respecte a les víctimes», lamenta María.

 

Amb la sentència, se sent «satisfeta», tot i que tem que no veurà ni un euro dels 70.000 pels quals Cavallé ha sigut condemnat a tornar-li. I no li sobren els diners, per poder superar la ruïna econòmica que va causar Cavallé va haver de demanar un crèdit que no acabarà de pagar fins al 2023. «La justícia ha validat la meva realitat i no la seva. Es dedica a això i el que diu per negar-ho són mentides», es consola. Tot i que lamenta que hagin passat cinc anys, un temps durant el qual Cavallé ha continuat estafant i ferint dones. L’últim cas conegut és el d’una víctima discapacitada.

Notícies relacionades

 

Cavallé ha sigut denunciat per més de 25 dones. Aquest és el quart judici que perd i el que el castiga amb una pena més dura: tres anys i mig de presó. Atesos els antecedents penals que arrossega, aquesta sentència l’obligarà a ingressar a la presó. La resolució podria establir, així mateix, un punt d’inflexió i aplanar la resta de judicis que l’esperen a la cantonada. Per María, la sentència llança un missatge clar: «Les dones tenien raó».