Mentiders sense escrúpols

Estafadors d’avis: com detectar-los i enviar-los «a la merda»

  • Estafadors capaços de fer-se passar per advocats, operaris del gas o fins i tot un familiar pròxim per enredar les persones més vulnerables

Estafadors d’avis: com detectar-los i enviar-los «a la merda»

JOAN CORTADELLAS

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Juan i el Marcos són estafadors molt semblants, però no són iguals. Al Marcos no li importa enredar àvies fent-se passar per un nebot que fa temps que no veu i, amb aquesta mentida només creïble a través del filtre de la senilitat, convèncer la dona perquè li deixi diners perquè està en un suposat conflicte. Al Juan, sí que li importa. No li agrada enredar persones tan vulnerables. El Juan i el Marcos són els dos estafadors ficticis que apareixen a la pel·lícula argentina ‘Nueve reinas’ (Fabián Bielinsky, 2000) i que encarnen Gastón Pauls i Ricardo Darín. Però els estafadors sense escrúpols que assetgen la gent gran són reals. I hi ha molts Marcos. Cada vegada més. Per enviar-los «a la merda» com va fer una víctima de Girona a qui pretenien estafar i es va adonar de l’engany, convé saber com actuen, conèixer quins trucs fan servir. 

Els falsos operaris del gas 

Es presenten per parelles al domicili d’avis que viuen sols. Simulen ser treballadors de la companyia de gas, amb credencials fraudulentes. Mentre un distreu la víctima davant la caldera, l’altre s’absenta argüint que ha de revisar els radiadors i, en lloc de fer aquesta tasca, remou els calaixos a la recerca de joies, cartilles del banc, rellotges o diners en efectiu. O el que trobi. En la seva versió més cruel, els operaris han arribat a demanar diners en efectiu després de les ‘reparació’ sota l’amenaça de tallar el subministrament a víctimes que patien malalties tan greus com alzheimer. Davant el menor dubte, aconsella l’Araceli, agent adscrita al grup central de proximitat dels Mossos d’Esquadra, cal trucar a la companyia o al 112, i no s’ha d’abonar res en metàl·lic. Si és possible, algun altre adult ha de ser-hi present quan es produeixi la revisió. El 2019 es van denunciar a Catalunya 96 estafes de falsos revisors, el 2021 ja se n’han comunicat 186. És una modalitat en auge.

La teleassistència 

L’última estratègia coneguda és trucar a avis atesos per serveis de teleassistència. «Hi contacten i els diuen que són de l’empresa i que ara han de pagar més diners o els demanen dades bancàries o els demanen l’adreça per venir a revisar el botó d’emergència –amb l’objectiu de sostreure objectes com els falsos operaris–», explica l’agent Araceli. La policia catalana va informar d’aquesta estafa divendres passat a través d’un comunicat. Van ser les víctimes les que van donar la veu d’alarma perquè els estafadors van utilitzar un to de veu més agressiu que el dels treballadors habituals i això els va fer sospitar. Els Mossos creuen que no han arribat a enredar ningú encara a Catalunya però són conscients que es tracta d’una modalitat estesa en altres comunitats autònomes i davant la qual els avis i el seu entorn han d’estar atents. 

El fals advocat

Els estafadors fan una feina prèvia d’investigació, sobretot a la xarxa, i esbrinen el nom de familiars de la víctima. Després, fan la trucada. Així la reconstrueix una veïna de Girona, que ho va patir fa poc. «Era un home que deia que era advocat, i que el meu fill havia tingut un accident, que havia sigut culpa seva i que hi havia ferits greus, que quan pengés em trucaria la policia de seguida. Així va ser: vaig penjar i em va trucar un altre senyor dient que em contactava de part de la policia per l’accident. Volien que els donés diners en efectiu per evitar la presó al meu fill però havia de donar-los-hi de seguida perquè sinó no hi hauria acord. Em van marejar tant que, al final, em vaig adonar que m’estaven enredant i els vaig dir que se n’anessin a la merda i vaig penjar el telèfon». El seu fill estava bé, no hi havia cap accident. 

Qui trucava eren estafadors que, com explica la dona, es fan passar per advocats. Donen ensurts als avis assegurant-los que un ésser estimat acaba de provocar un sinistre mortal i que si no li donen de seguida diners –3.000 o 5.000 o 15.000 euros o més– a una persona que anirà a recollir-los al seu domicili –i l’acompanyarà al banc, si és necessari– el familiar entrarà a la presó. Els Mossos recorden que cap pagament ràpid pot evitar la presó en un hipotètic cas similar i fan una crida a persones que rebin trucades d’aquest tipus a mantenir la calma, penjar el telèfon i posar-se en contacte amb el parent que esmenten els estafadors. Segur que estarà bé. Els casos de persones que han perdut els estalvis de tota una vida amb aquesta trampa són més dels que podria semblar.

‘Tacadors’ o ‘carinyoses’

Notícies relacionades

A mig camí entre el furt i l’estafa, els ‘tacadors’ i les ‘carinyoses’ també tenen les persones grans en el seu punt de mira. Els primers ronden les sucursals bancàries quan els jubilats acostumen a retirar la pensió. Se’ls acosten al sortir del caixer i els tiren quètxup o xarop –sense que aquests ho percebin– i després s’ofereixen a netejar la taca mostrant un mocador. Durant aquest contacte, s’apoderen de la cartera. Les segones, les ‘carinyoses’, es mouen per les zones altes i s’abalancen sobre senyors d’edat avançada a qui asseguren conèixer. Els fan abraçades, fins i tot petons. I mentrestant intenten quedar-se amb rellotges o moneders. Sovint, aquest forcejament puja d’intensitat si la víctima se n’adona o es resisteix i el furt acaba convertint-se en un robatori violent. 

Els Mossos es reuneixen amb entitats com Amics de la Gent Gran o amb col·lectius com les associacions de petanca per donar-los consells per detectar-los i protegir-se. «Anem on estiguin i els donem consells perquè puguin defensar-se», explica l’agent Araceli, que remarca que molts d’aquests delictes continuen sense denunciar-se perquè als avis els fa vergonya haver-se deixat enganyar. No hauria de ser així. Com a la pel·lícula, els Marcos saben molt el què fan i a qui ho fan.