Futbol contra la por de les flames del foc del Cap de Creus

 

«Ahir a la nit vam veure les flames molt de prop. Malgrat que de seguida ens van dir que no corríem cap risc perquè el vent les allunyava, els nois es van espantar [tenen entre 13 i 17 anys]», explica Mathieu Stioui, un dels monitors. «Al final ens van dir que havíem de sortir del càmping, i això vam fer». Els 24 adolescents i els tres monitors han pernoctat al pavelló poliesportiu de la població, junt amb altres clients del càmping, com Lies i Jan, un matrimoni holandès de 77 i 78 anys que aquest migdia esperava que arribés el menjar mentre veia el Mathieu i els nanos jugar a futbol. Perquè això és el que feien.

 

La mateixa pista sobre la qual han estès matalassos a la nit, atesos per treballadors de l’Ajuntament del Port de la Selva i de Protecció Civil, al migdia ha tornat a ser el que sempre ha sigut: un terreny de joc. «Tothom sap jugar a futbol, és l’esport més fàcil del món. Havíem de fer alguna cosa amb ells i tot el que teníem es va quedar al càmping. Vam trobar la pilota i ja se sap què passa quan vint persones troben una pilota», detallava el Mathieu, suós per l’esforç segons després de marcar un gol amb l’esquerra gairebé des del mig del camp.

 

Les 350 persones desallotjades són amos de residències ubicades a les urbanitzacions de Beleser, a Llançà, i Erola, Barlovent, Mora II i Perebeua del Port de la Selva. Molts d’ells, a causa de la proximitat del Cap de Creus amb la frontera, són ciutadans francesos.

Notícies relacionades

La meteorologia adversa torna a complicar el foc a Zamora i Lleó

Detingut un menor per la mort d’un noi de 18 anys a Tàrrega després d’una baralla

 

Des del Port de la Selva, la platja s’ha convertit aquest dissabte en un mirador amb vista al foc. L’Àngels i el Parry, un matrimoni que viu al Regne Unit, seguia al costat de la resta de banyistes les tasques d’helicòpters i hidroavions mentre es torraven al sol. El dia era esplèndid per passar-lo en remull i, ja que la carretera del Port de la Selva està tancada a causa del sinistre, a la sorra hi havia lloc per a tothom, sense aglomeracions. El soroll que feien les aeronaus recordava què estava passant. I el paisatge negre i fumejant del parc natural, també. «Fa molta pena veure’l cremat. Molta», lamentava l’Àngels.