Les extorsions a clients de la prostitució es disparen durant la pandèmia

«Aprofitant que ja tenen el seu número de telèfon mòbil, els extorsionadors envien un missatge en què expliquen a la víctima –el client– que ha de compensar el proxeneta per haver mantingut ocupada una de les treballadores per un servei que al final no ha fet», explica el sergent Rafael de la Rosa, de la unitat de Segrestos i Extorsions dels Mossos. Un dels usuaris del portal sexomercadobcn.com ha penjat a la web captures d’aquest primer missatge, que acaba de manera intimidatòria: “(…) [El meu cap] vol enviar-me a mi i socis a solucionar aquest problema al teu lloc de domicili o de feina, penso que tots tenim una privacitat i discreció i no crec que sigui necessari arribar a aquest extrem (...)».

Amenaces

Amenaces«Per solucionar-ho, demanen quantitats de diners assumibles. De diversos centenars d’euros, normalment. Tot i que hem vist un denunciant que ha arribat a pagar 10.000 euros», aclareix el sergent De la Rosa. Si després d’aquest primer missatge la víctima es nega a col·laborar, comença a rebre vídeos d’execucions o de cossos mutilats, gravacions que els extorsionadors han obtingut de portals gore on es pengen imatges que, sovint, pertanyen a països en guerra com l’Iraq o l’Afganistan. És una amenaça doble. D’una banda, acovardeixen el client assegurant-li que si no accedeix a enviar els diners sol·licitats faran pública la seva condició de consumidor de prostitució. De l’altra, envien aquests vídeos –«que no tenen cap relació real amb els extorsionadors», remarca el sergent De la Rosa– perquè les víctimes temin per la seva integritat. I pagar només empitjora les coses, adverteix el policia. Quan els extorsionadors troben una víctima que accedeix a ingressar els diners, «seguiran explotant-la».

Màfia russa amb accent llatí

Màfia russa amb accent llatíDarrere d’aquesta estafa hi ha diversos grups de persones que estan «més o menys» en contacte entre si, detalla el sergent. Molts estan físicament a Espanya i d’altres truquen des de l’estranger, sobretot des de Mèxic. «El més curiós del cas és que alguns afirmen pertànyer a la màfia russa i parlen amb accent clarament llatí», exemplifica per deixar clar fins a quin punt es tracta simplement d’una estafa en la qual no han de caure perquè no consten casos en els quals hagin dut a terme les seves amenaces. «Aconsellem que no paguin, que bloquegin el número des del qual han contactat i que denunciïn els fets a una comissaria». En els últims tres mesos, els Mossos han recollit més de 90 denúncies de persones que han patit aquest tipus d’extorsió només a Catalunya. La Policia Nacional ha recollit més denúncies. I es tracta d’una xifra que no reflecteix la magnitud del problema, ja que l’estigma que persegueix clients i treballadores sexuals fa que gairebé tots evitin denunciar els fets. Per als Mossos, és l’extorsió més freqüent de les que han proliferat en el marc de la pandèmia. Per dos motius. El primer és que mentre la delinqüència comuna s’ha desplomat a causa de les mateixes restriccions que han aturat l’activitat econòmica, les estafes –en concret, les ciberestafes– s’han disparat. El segon és que l’aïllament social ha provocat que el percentatge de clients i prostitutes que contacten en l’entorn virtual hagi crescut exponencialment.

Notícies relacionades

Un escalador ferit crític després de caure 20 metres al Parc Natural dels Ports

Un jutjat de Barcelona concedeix una incapacitat a una netejadora amb fibromiàlgia i infecció respiratòria crònica

Des de ‘sexomercadobcn.com’ s’hi afegeix un tercer motiu. La majoria de portals que publiciten anuncis de prostitució «no verifiquen l’autenticitat» dels continguts. «Cosa que ha provocat que gairebé tots hagin acabat allotjant falsos anuncis», remarquen.

La ‘clandestinització’

Per Paula Arce, professora de la Univeristat Autònoma de Barcelona (UAB) i part del grup acadèmic Antígona que investiga el camp jurídic amb perspectiva de gènere, «la pandèmia ha accentuat la clandestinització de la prostitució i ha deteriorat greument les condicions laborals de les treballadores sexuals ja que gairebé cap ha rebut ajudes del govern perquè no volen que consti a cap registre com es guanyen la vida». Amb el tancament dels bordells coneguts per les autoritats per motius sanitaris, les dones s’han hagut de traslladar a pisos il·legals o a l’esfera virtual, venent serveis a través de videotrucades. Aquest desplaçament les ha deixat més «indefenses» i també ha propiciat «un caldo de cultiu» per als extorsionadors dels seus clients, conclou.