Els miners encaren l'última fase del rescat de Julen

“Amb molta energia i optimisme”. L’equip de salvament miner va començar ahir l’última fase de les tasques de rescat de Julen, el nen de dos anys que va caure a un pou de més de 100 metres de profunditat el passat dia 13. Proveïts amb martells pneumàtics, pales i destrals, vuit miners s’hauran d’obrir pas a través de les entranyes del Cerro de la Corona, a Totalán (Màlaga), per accedir al punt on es creu que es troba atrapat el petit: a sota del tap de terra trobat a 71 metres de profunditat. Reticents a donar terminis després dels continus contratemps, al dispositiu es limiten a indicar que podrien tardar fins a 24 hores a perforar els quatre metres de galeria horitzontal. “Cal tenir paciència”,és la consigna entre els efectius i voluntaris desplegats a la muntanya, on l’esperança s’alimenta del fet que mai han deixat un miner enrere. “I Julen ja és un dels seus”, explica un membre del dispositiu.  

[Segueix aquí les últimes notícies sobre el rescat del nen Julen]

Després de comprovar amb el georadar que la finestra del tub de ferro estava orientada cap al pou on és el nen, i provar que la càpsula es desplaçava pel túnel sense problemes, la primera parella de miners va descendir a les 17:33 hores en una gàbia ascensor d’1,05 metres de diàmetre i 2,5 d’altura, pensada per a dues persones. El panorama que van trobar a baix no és el més idoni per treballar: poca ventilació, oxigen escàs, sense llum... Per això, aniran alternant cada 30 i 40 minuts, i aniran equipats amb eines i uns pesats equips autònoms de respiració que regeneren l’aire que consumeixen.

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

A mesura que avancin, aniran assegurant la galeria d’entre 1 i 1.2 metres d’altura amb pals de fusta. Al tenir un lleu pendent ascendent, el material excavat caurà a la part inferior de la gàbia i fins i tot al tram final del túnel, on s’ha deixat un tram lliure perquè serveixi de magatzem.

El treball dels miners serà el més delicat de tot el procés de rescat, iniciat ja fa 12 dies. Després de comprovar l’existència d’un tap de terra que obstruïa el pou on va caure Julen, enginyers i experts en rescat desplaçats fins a Totalán van intentar arribar a ell mitjançant un pou horitzontal construït des del pendent pròxim. La inestabilitat del terreny els va fer decantar-se per elaborar un túnel paral·lel, per a la qual cosa primer va caldrerebaixar la cota de la muntanya uns 23 metres. Una vegada desmuntat el turó, i amb perforadores arribades fins i tot d’una obra de la M-40, es va obrir un nou túnel d’1,5 metres de diàmetre i 60 metres de profunditat, una tasca titànica que es va demorar fins a 55 hores a causa de la duresa dels materials trobats al camí i les irregularitats a les parets, que van dificultar l’encamisat amb tubs metàl·lics per evitar ensorraments.