Julen, un rescat agònic

¿Quantes probabilitats hi ha que un nen de dos anys sigui engolit per un forat al terra en meitat del camp? ¿I quantes probabilitats hi ha que sigui un pou sense fons i amb una obertura impossible de 20 centímetres? És més, ¿quantes probabilitats hi ha, a més, que es mobilitzi un dispositiu sense precedents, humà i tècnic, per rescatar el petit i aquest ensopegui amb vetes massisses que compliquen la perforació d’un nou túnel per arribar fins al nen? ¿O que una vegada conclosa l’obra, que en condicions normals trigaria mesos, es descobreixi que la trajectòria d’aquesta nova galeria no és completament vertical i les seves parets presenten irregularitats que impedeixen posar-hi tubs? Deu dies després de la desaparició de Julen a Totalán, el seu rescat s’ha convertit en una tasca agònica per un cúmul de fatalitats que semblen tenir el seu origen en el mateix element que impulsa els treballs: el temps. O més ben dit, la carrera contra el temps per arribar com més aviat millor al nen. [Segueix el rescat del nen Julen en directe.]

“Continuem treballant sense parar, sentim que cada vegada som més a prop de Julen”. Ángel García, delegat a Màlaga de l’Escola d’Enginyers de Camins i portaveu de l’equip de rescat, és l’encarregat aquests dies de donar la cara cada vegada que un nou contratemps s’entossudeix a minvar els ànims de les 300 persones que lluiten contra el turó de la Corona per localitzar Julen a les seves entranyes. Ja no dona terminis, perquè la muntanya els els ha trencat tots. L’última complicació es va produir ahir mateix: els tubs d’acer que han de revistar l’interior del pou per evitar despreniments no passaven tubs d’acer  dels 42 metres.

Notícies relacionades

Un piròman provoca nou incendis en mitja hora a Cambrils i deixa danys en comerços i restaurants

Un mosso pateix una fractura de crani al ser colpejat amb una barra de ferro en els incidents a la Mariola de Lleida

“Aquestes discontinuïtats són habituals en aquest tipus de perforació i de material geològic que hem trobat”, va explicar, ja que la perforadora no deixa la paret neta o polida, sinó que hi queden trossos de pedra. N’hi ha prou que un d’ells sobresurti una mica més del compte perquè el tub no hi entre. La solució: completar el pas de reperfilat que s’acostuma a fer en aquestes perforacions i que, en aquesta ocasió, es va saltar perquè “el temps és clau” per al rescat. Ara, segons va explicar García, s’està tornant a perforar el pou i rebaixar aquests sortints per encamisar-lo i que, per fi, la brigada de salvament pugui entrar en acció i excavar manualment la galeria horitzontal de quatre metres que condueixi fins altap sota el qual es creu que es troba el nen.

Mentrestant, un jutjat de Màlaga ha obert diligències d’ofici sobre la desaparició de Julen, i que inclou un atestat de la Guàrdia Civil amb les declaracions als agents tant dels pares com de l’amo de la finca i l’autor del pou. També s’investiga la il·legalitat del sondeig i l’excavació d’una rasa, que se sospita prèvia a una construcció, que podria haver mogut aquesta tapa del pou.