Una família contempla les illes Medes des d’un camí de ronda.
Aquest és l’estiu ideal per tornar a l’essència, i no hi ha res més autèntic que calçar-se les botes d’excursionisme (xiruques, per als nostàlgics) i començar a caminar. Catalunya és, a més, una terra idònia per a això pels seus més de 9.000 quilòmetres senyalitzats entre senders de llarg recorregut i camins locals, els seus itineraris per a tots els públics i les seves infraestructures turístiques de qualitat. Però, sobretot, per l’enorme varietat de paisatges que engloben els seus 32.000 quilòmetres quadrats. Aquestes són cinc rutes de senderisme tan variades com el mateix territori català, ideals per disfrutar pas a pas.
Sender del Mediterrani: Camins que voregen el mar
Els camins de ronda condueixen a racons marítims inaccessibles, paisatges de costa privilegiats, cales solitàries i penya-segats impressionants. Es poden recórrer a petits trams, però també hi ha un sender de llarg recorregut que els enllaça tots de nord a sud, el GR 92 Sender del Mediterrani.
Al llarg dels seus 583 quilòmetres de recorregut principal i dels gairebé 150 quilòmetres de variants, recorre el conjunt de costes catalanes, amb paisatges que van des de llargues platges fins a penya-segats, a més de cales, pobles turístics i viles de pescadors. Des del seu inici a Portbou i fins al final a Ulldecona, el sender s’endinsa en espais naturals com els parcs naturals del Cap de Creus, dels Aiguamolls de l’Empordà, del Montnegre-Corredor de Collserola o del Garraf, a més de vorejar el Parc Natural del Delta de l’Ebre. També passa per importants vestigis arquitectònics i culturals i, perquè aquells que continuïn tenint energia, forma part del sender europeu E-10, que connecta el Mediterrani amb el Bàltic.
Sender Transversal: El valor de la diversitat
La millor manera d’observar la diversitat –paisatgística i cultural– del territori català consisteix a resseguir el GR 1 Sender Transversal, que parteix de la Costa Brava, traça la línia del Prepirineu i finalitza el tram català a la frontera amb Aragó, al congost de Mont-rebei, per continuar travessant la península fins a Finisterre.
Dos senderistes avancen per un petit camí de muntanya.
L’itinerari s’inicia a l’antiga colònia grega i romana d’Empúries i prossegueix a través del pla de l’Empordà per dirigir-se al llac de Banyoles, el més gran de Catalunya i amb una riquesa ambiental i paisatgística única. Després apareix la vila medieval de Besalú fins que el perfil muntanyós es va acinglant a mesura que el senderista s’endinsa a la Vall de Bianya, amb els seus turons de roures, alzines i pi silvestre.
Ja en un entorn de muntanya, surten al pas dos dels bressols de la Catalunya medieval, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, amb els seus monestirs romànics. Després del Ripollès arriba el Berguedà i després s’entra a les comarques de Lleida fins a travessar el Segre. I, de nou, muntanya amb la vall de Rialb i la serra del Montsec, per després descendir fins al curs del Noguera Pallaresa. Remuntant el riu s’arriba al congost de Mont-rebei, una autèntica obra d’art de la naturalesa.
Sender del Pirineu: muntanyes protegides
El senderisme està íntimament lligat amb un tipus de turisme sostenible i de valor afegit, que ajuda a conservar el territori. Catalunya, que compta amb un 30% de la seva extensió protegida, aposta per aquest modalitat i, per això, ha sigut la primera destinació integral a rebre la certificació Biosphere Responsible Tourism a escala mundial. A més, compta amb 15 parcs naturals, als quals s’hi afegeix el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Mauruci.
Un excursionista contempla els Grans Encantats, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El GR 11 Sender del Pirineu és el camí que recorre el Pirineu català al seu vessant sud, i en el tram català travessa al llarg dels seus 378 quilòmetres espais naturals com el mateix Aigüestortes, els parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cap de Creus i nombrosos Paratges d’Interès Natural, com la serra de l’Albera, l’Alta Garrotxa, la Tossa Plana de Lles o les capçaleres del Ter i el Freser. A més, al llarg del camí es troben llocs de gran rellevància històrica i religiosa, com el santuari de Núria i el monestir de Sant Pere de Rodes. Això sí, la naturalesa muntanyosa d’alguns dels seus trams exigeix certa preparació i coneixements, sobretot quan apareixen les grans altures de la Pica d’Estats, el Pedraforca i el Puigmal.
Ruta del Cister: Camí de l’espiritualitat
De vegades, les rutes de senderisme condueixen a paisatges capaços d’aixecar l’esperit, i en altres ocasions, desemboquen en els diversos exemples de patrimoni històric i cultural de Catalunya. Tot i que també poden combinar les dues coses. És el cas de la Ruta del Cister (GR 175), que uneix en un recorregut circular els tres grans monestirs cistercencs catalans: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges.
Uns ciclistes arriben al monestir de Poblet.
A part dels tres monestirs, al llarg dels gairebé 104 quilòmetres d’itinerari, proliferen altres atractius arquitectònics i històrics, com la vila medieval de Montblanc, els cellers modernistes de l’Espluga de Francolí i de Rocafort de Queralt, i l’antic Balneari de Rocallaura. A més, es travessen espais naturals interessants com l’albereda de Santes Creus, el Tossal Gros de Miramar i el bosc de Poblet, que és un dels més ben conservats de Tarragona.
Vies Verdes: Antigues rutes ferroviàries
Si bé els senders de llarg recorregut s’assenten sobre camins tradicionals que es remunten a molts segles d’història, les Vies Verdes aprofiten els traçats dels antics ferrocarrils per oferir un camí accessible per a tots els públics a peu o amb bicicleta, conduint per diferents paisatges d’interès natural o cultural.
Excursionistes recorren l’antiga via del ferrocarril a la Vall Fosca.
Per exemple, la Ruta del Carrilet, que es divideix en dues parts per connectar Olot amb Girona i Girona amb Sant Feliu de Guíxols. En el primer cas permet conèixer els recursos naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el castell d’Hostoles i els nuclis urbans d’Anglès i Sant Feliu de Pallerols, així com les deveses de Salt i Girona. En el segon, travessa la comarca de la Selva per després fer cap a la Costa Brava.
Notícies relacionadesUn altre exemple de Via Verda és la de la Terra Alta, amb els seus cinc viaductes i fins a vint túnels en els quals és necessari anar equipat amb llanternes. O la del Carrilet de la Vall Fosca, que parteix de l’Estany Gento a 2.200 metres –al qual s’accedeix en telefèric– i condueix per l’antiga via del ferrocarril fins al dipòsit d’aigua de la central hidroelèctrica de Capdella (2.136 m).
Més informació: escasateva.catalunya.com.
