El pare del nadó maltractat va admetre que l’havia "sacsejat"

El pare del nadó maltractat que va ingressar amb greus lesions a l’Hospital Vall d’Hebron el 16 de març, quan amb prou feines tenia sis setmanes, va admetre davant la seva família que havia "sacsejat" el nen, que l’havia tractat d’una manera "brusca", que potser l’havia estirat fort de les cames i que l’havia embolicat amb molta força en una manta perquè es calmés. Ho va reconèixer al seu cunyat, que li va plantejar el tema després que la mare del petit l’hi expliqués.

La família paterna ha admès davant el jutjat de Barcelona que investiga els pares del nen per maltractament infantil que l’home era "brusc" i poc hàbil amb el seu fill, però han assegurat que no el veuen capaç de fer-li mal voluntàriament i tampoc van tenir cap indici que ho fes, segons fonts jurídiques. Ahir van declarar al jutjat de violència sobre menors els avis del menor, tant paterns com materns, el germà de l’investigat i la parella d’aquest últim, a més de la germana i el cosí de la mare. Aquests dos últims són metges a la Vall d’Hebron. Tots han defensat que en cap moment van veure que el petit pogués haver sigut maltractat, tot i que alguns d’aquests testimonis van precisar que el progenitor era "brusc amb el nadó" i "poc afectuós" amb la seva dona.

La família paterna va relatar que l’home és maniàtic i té algunes obsessions, però en cap cas consideren que tingui pulsions pedòfiles, i van assegurar, al contrari del que han dit altres testimonis, que sí que estava il·lusionat amb el nadó. Van explicar que l’home no tenia gaire traça amb els nens en general, que es bloquejava i que tampoc no volia agafar-los a coll.

Els avis materns van reconèixer que, dies abans de l’ingrés del nadó a la Vall d’Hebron, la parella els va demanar que no anessin a veure el nen perquè la mare no es trobava bé i necessitaven "tranquil·litat". L’avi patern va assenyalar que a ell també li van dir el mateix. En canvi, qui sí que va anar a visitar la parella va ser l’àvia paterna –estan separats–, que ho va fer el dimecres 11 de març, com era el seu costum. Segons aquest relat, ella va ser l’última persona que va veure el nen.

Cap d’ells va veure res d’anormal, tot i que aquests testimonis van admetre que la mare del menor estava preocupada per la salut del nadó i que, fins i tot, va enviar a la seva família –als pares, la germana i un cosí– fotos de l’hematoma que el nen tenia a la cara i dels excrements que feia. El jutge va demanar el mòbil a l’àvia paterna i a la germana de la dona per comprovar quan es van remetre aquestes imatges, així com els missatges que s’enviaven. La imputada, a més, va enviar un àudio al seu cosí metge en el qual havia gravat la respiració del nen perquè pensava que podia tenir un problema respiratori.

Aquesta preocupació per la salut del nadó la va descriure amb tots els pèls i senyals el cosí metge de la mare. A ell, l’acusada li consultava qüestions relacionades amb el seu fill, fins i tot sobre els excrements del petit, que, segons ella, eren grans. La defensa de la mare afirma que aquesta acció demostra que la imputada es preocupava pel seu fill i que, per tant, no hi va haver omissió del deure de cura que tenia.

Els familiars van remarcar en la declaració que no van veure en cap moment violència envers el nadó per part de cap dels dos progenitors i que, si ho haguessin vist, no ho haurien consentit. No obstant, ningú s’explica l’origen de les greus lesions que tenia el petit: ni la ruptura de fèmur i de costelles, ni els hematomes als genitals i la cara, ni les fissures anals ni les lesions cerebrals. Un dels testimonis va apuntar la tesi que potser alguna d’aquestes ferides podria haver-la provocat el nen mateix a l’intentar desprendre’s de la manta en què l’embolicaven els seus pares.

En els interrogatoris va sortir a col·lació que el pare era qui s’encarregava més del petit, perquè la seva dona estava malament a causa de la cesària. Quan hi anaven els avis paterns, van explicar els avis mateixos, la dona estava sempre dormint i descansant.

El germà del pare va dir que aquest últim no era una persona violenta, però sí que va apuntar que "no podia gestionar les situacions d’estrès". Va indicar que quan el va anar a veure un dia a la presó i li va demanar explicacions sobre les lesions del petit, l’acusat va negar que maltractés o fes res de dolent al seu fill. El germà també li va recriminar haver-se assabentat que tenia problemes amb la seva dona (ella el volia fer fora de casa perquè no tractava bé el nen, segons va comentar a les seves amigues) i que no l’hi hagués dit mai. "Es va quedar bloquejat", va recalcar aquest testimoni.

Periple per hospitals

Notícies relacionades

"No m’estranya que pensessis que era capaç fins i tot de matar-te"

"Pot tenir efectes greus"

Els testimonis van justificar com és que els pares del nadó no el van portar a l’Hospital Vall d’Hebron quan es trobava malament, tenint en compte que ella era infermera d’aquest centre sanitari i que el nen hi havia nascut. Així, van explicar que no volia anar a aquest hospital perquè no estava contenta de com l’havien tractada durant el part, que va ser per cesària, "complicat" i en què "ho havia passat molt malament".

Sobre el periple per diversos centres sanitaris en tot just 15 dies –l’Hospital del Mar, Sant Joan de Déu, el CAP Roger de Flor i Sant Pau–, els familiars ho van atribuir al fet que els metges no els donaven una solució als suposats problemes de salut que tenia el nen, que no parava de plorar. Tant la germana com el cosí de la dona, metges de la Vall d’Hebron, van afegir que ells tampoc porten els seus fills al centre sanitari on treballen. La setmana que ve, la defensa del pare sol·licitarà la seva llibertat.