El Papa enalteix a Montserrat els valors d’integració de Catalunya

"Estic content de poder ser als peus de la Moreneta per encomanar-li, ple de confiança en la seva intercessió maternal, el meu servei petrí i la missió de l’Església al món que clama demanant justícia i pau". Amb aquestes primeres paraules en català, Lleó XIV va posar de manifest en el discurs que va pronunciar ja dins de l’abadia de Montserrat que tenia molt clar on acabava de posar els peus. Un santuari amb el qual el Pontífex manté una relació especial i que aquest dimecres el va veure per primera vegada com a Papa. Lleó XIV va correspondre en tot moment, com ha fet al llarg de la visita a l’Estat, a la devoció que li van transmetre constantment les 8.000 persones que es van congregar al santuari.

En el marc de la vista, el Papa va agrair a Catalunya la seva contribució a l’acollida de la immigració. "Gràcies a Catalunya per haver rebut tantes persones d’altres països i per la manera d’integrar-les totes en una única família", va assenyalar en un discurs al balcó de l’abadia, al terme de la cerimònia celebrada a l’interior del temple.

Arribada pletòrica

L’arribada de Lleó XIV a Montserrat no va tenir res a veure amb l’entrada que va tenir l’únic Papa que fins ara l’havia precedit, la de Joan Pau II fa 44 anys. Malgrat les restriccions per les estrictes i extremes mesures de seguretat que l’envolten, a les places d’accés a l’abadia es va escenificar una benvinguda d’acostament i confraternització amb els pelegrins i fidels que es van congregar en aquest espai davant la façana monàstica. Molt lluny, en el temps i en la posada en escena, quedava aquell 7 de novembre de 1982, quan Joan Pau II va arribar i va passar –tot i que llavors, com avui, també l’esperaven milers de pacients i soferts fidels– gairebé invisibilitzat per una cortina d’aigua que feia hores que queia i per una boira espessa que es va aixecar, i també pel fet que el trajecte amb cotxe enmig d’aquelles inclemències i les corbes d’accés a Montserrat el van deixar debilitat i el va obligar a reduir i reconduir el que havia de ser una gran missa a l’exterior.

Sense missa a l’aire lliure

En aquesta ocasió va passar justament el contrari. No hi havia un gran acte programat amb el Papa present a l’exterior. Però una jornada finalment radiant, un escenari únic i unes ganes desbordants dels pelegrins que van fer l’esforç de ser allà per veure de molt a prop el Pontífex durant uns instants van propiciar una rebuda enlluernadora.

El Pontífex va creuar la plaça amb un vehicle que trencava distàncies (però que igualment anava fortament escortat) al mig d’un mar de mans . El peculiar vehicle el va portar fins a les arcades de la façana del monestir. Abans, no obstant, en l’últim tram per la plaça de Santa Maria, de tot just una cinquantena de metres, Lleó XIV no va voler escatimar en cap moment la proximitat amb la gent, estrenyent lleument mans, recollint missatges escrits i, com ja s’ha fet habitual en aquest viatge, beneint nens que li acostaven amb els braços alçats.

Tot aquest trajecte, i els instants previs a la seva arribada, van estar acompanyats pel repic de campanes de l’abadia i, sobretot, pels crits constants dels milers de fidels situats als dos costats del trajecte, amb consignes molt diverses: "Sí, sí, sí, el Papa ja és aquí", "Visca el Papa", "Papa León, te queremos mogollón", "Aquesta és la joventut del Papa" o "Visca la Moreneta". També en els instants previs a l’arribada del Pontífex bona part dels pelegrins de la plaça ja cantaven el Virolai.

Lleó XIV es va acomiadar per primera vegada dels milers de fidels i pelegrins just abans de travessar les arcades de la façana del monestir, on el va rebre l’abat, Manel Gasch. Al travessar l’atri se li van acostar les mans dels més de 800 alumnes d’escoles cristianes que s’havien convocat allà. Superat aquest passadís, va ser rebut pel prior del monestir, Jordi Puigdevall, i el subprior i coordinador de la visita, Bernat Juliol. Va ser el moment del cerimonial litúrgic de benvinguda a l’abadia.

Després d’una aturada d’oració a la capella del Santíssim va arribar a l’altar major, envoltat dels monjos de la comunitat benedictina i dels integrants de l’Escolania de Montserrat, on després d’una introducció per part del bisbe Xabier Gómez García, de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat (de la qual forma part el monestir), va ser rebut per l’abat. Tot seguit es va procedir a la part més litúrgica, la pregària d’un rosari acompanyat pels milers de fidels que el seguien des de les places exteriors.

Va ser després quan el Papa va dirigir un primer i llarg discurs, en què va utilitzar el català en gran part i va fer nombroses referències als valors de Montserrat, a la seva devoció per la Moreneta i, també, a l’empremta de Sant Ignasi de Loyola.

Referint-se al monestir, va destacar que "els murs d’aquest recinte ens podrien explicar les innombrables històries de devoció, agraïment i esperança que han contemplat al llarg dels segles entorn de la mare de Déu de Montserrat i també han sigut testimonis de la sang vessada per amor a Jesucrist". I afegia: "Quan el meu predecessor, el papa Francesc, el 2023, va oferir la rosa d’or a aquesta venerada imatge, ens convidava a considerar com, durant centenars d’anys, els fidels, sense distinció, han passat per aquest Santuari desgranant els comptes del rosari, perquè Maria, mare de Déu, és fonamental en la vida de tot cristià".

‘Virolai’ multitudinari

Les paraules del Pontífex van donar pas a un dels moments de més fervor de la litúrgia montserratina: el cant de la Salve (per a aquesta ocasió es va escollir Ecos, del pare Joan Cererols) i un multitudinari Virolai, encapçalat per l’Escolania, seguit en les primeres estrofes pel Papa amb la lletra escrita en un paper, i que va ressonar com mai dins i fora de la basílica, pels milers de veus dels pelegrins congregats.

Notícies relacionades

Les onades de calor disparen les morts en persones grans un 85%: l’Imserso insta a prendre mesures

Arnau Ramió, expert en IA: «Pensar que la intel·ligència artificial no eliminarà llocs de treball em sembla impossible»

Mentre encara es cantaven les últimes estrofes, Lleó XIV, acompanyat de l’abat i del bisbe de Sant Feliu, va salvar les escales que porten fins cap al camerino per venerar la Moreneta, una de les imatges icòniques que quedarà per a la posteritat, com també ho va ser en la visita que va fer Joan Pau II.

Finalment, a dos quarts de dues de la tarda el Papa va aparèixer al balcó central de la façana. Lleó XIV va donar les gràcies "per la bonica manifestació de fe", afirmant que "tots junts som una sola família sota l’empara de la mare de Déu de Montserrat". Va destacar "l’alegria, entusiasme i profund sentit de fe que estic vivint aquests dies a tot arreu, ple de fe i d’amor". Va donar les gràcies a Catalunya "per haver rebut tantes persones d’altres països" d’una manera que "ensenya a acollir". I també "a la comunitat benedictina que preserva la fe cap a la mare de Déu". Finalment, va agrair a tota la gents congregada "per recordar a tots que la fe dona vida", i va acabar amb una benedicció i les últimes salutacions. Lleó XIV va finalitzar aquesta visita històrica a Montserrat amb el contacte més intern amb la congregació benedictina, compartint el dinar amb els monjos de la comunitat i amb els membres de l’Escolania abans d’emprendre el camí cap a Barcelona.