Ningú es va voler perdre la missa

Ningú es volia perdre la missa del Papa a la Sagrada Família. Ni les principals autoritats de l’Estat –els reis Felip VI i Letizia, i el president del Govern, Pedro Sánchez– ni les de Catalunya –el president Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull, i el delegat del Govern, Carlos Prieto–, ni tampoc l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ni bona part dels diputats de la Cambra catalana. No només els més fidels volien fer-se un lloc en una celebració religiosa, sinó també els curiosos que, tot i que no siguin creients, volien "formar part de la història". "També hi ha una part de FOMO", va explicar un dels càrrecs polítics que va assistir a la cerimònia, al·ludint al concepte anglès fear of missing out, que es podria traduir com l’ansietat que sorgeix al creure que d’altres estan vivint unes experiències de les quals un mateix és absent.

La celebració de la santa missa a la basílica de la Sagrada Família és el principal motiu que va impulsar el viatge del Papa pel país. Illa li va demanar, durant la visita al Vaticà l’octubre del 2025, que acudís aquest 10 de juny a Barcelona en el marc del centenari de la mort d’Antoni Gaudí per beneir el punt més alt del temple, la torre de Jesús, de 172,5 metres. Aquesta és la culminació de l’Església catòlica més alta del món, el punt més alt de la basílica, que reconeix l’esforç i la perseverança de generacions que han contribuït a aixecar-la durant dècades.

Ministres i consellers

Entre centenars de bisbes, també es va situar la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i 14 ministres del Govern central –les vicepresidentes segona i tercera, Yolanda Díaz i Sara Aagesen; els ministres José Manuel Albares (Exteriors), Félix Bolaños (Presidència), Margarita Robles (Defensa), Arcadi España (Hisenda), Fernando Grande-Marlaska (Interior), Óscar Puente (Transports), Jordi Hereu (Indústria), Ángel Víctor Torres (Política Territorial), Isabel Rodríguez (Habitatge), Ernest Urtasun (Cultura), Diana Morant (Ciència) i Ana Redondo (Igualtat)– i tots els consellers del Govern català, inclòs el secretari, a més de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. Tampoc hi van faltar els expresidents Jordi Pujol i José Montilla.

Notícies relacionades

Un bomber va ajudar a portar-la al món i 22 anys després va recórrer 1.000 quilòmetres per veure-la graduar-se: «Tenim un vincle molt especial»

Jonathan Andic afirma que els missatges sobre «matar el padre» són «metafòrics» i formen part d’una teràpia familiar

Les invitacions per a les autoritats polítiques es van gestionar des del Govern i el Parlament en línia directa amb la Sagrada Família i l’Arquebisbat de Barcelona. Fonts coneixedores d’aquestes gestions expliquen que cada grup parlamentari va tenir a la seva disposició un accés per al president i un altre per al portaveu, igual que els membres de la Mesa de la Cambra, i tots hi podien acudir amb un acompanyant.

Barcelona va viure la tercera gran jornada papal, després de la de Joan Pau II el 1982 i la de Benet XVI el 2010, i en totes es va solemnitzar el seu vincle amb la Sagrada Família, però mai abans amb una representació institucional tan nodrida.