Lleó XIV beneeix els presos de Brians: "Déu ens ofereix canviar"

En una cerimònia breu però commovedora per als presos, el papa Lleó XIV va entrar ahir al matí a la presó de Brians 1, en la primera parada d’una jornada maratoriana que va culminar consagrant la Torre de Jesús de la Sagrada Família, a Barcelona. El Papa va transmetre un missatge consolador i redemptor per beneir els 80 interns –22 dones i 58 homes– que van poder veure’l de prop, fins i tot estrènyer-li la mà i mostrar-li el seu agraïment per haver-los tingut en compte durant el seu viatge de 48 hores a Catalunya. "Encara que l’angoixa i la tristesa marquin moments del vostre camí, els errors d’una vida no marquen la identitat d’una persona", va postular el Pontífex davant dels empresonats dels dos centres de Brians i de Wad-Ras, a qui no va dubtar a convidar a "continuar somiant el somni de Déu".

"Si confiem en la gràcia divina i ens deixem guiar i transformar, descobrim com en la nostra vida el passat no condemna el futur, sinó que Déu ens ofereix la possibilitat de canviar decisions i eleccions", va proclamar el Papa a la presó. Durant la seva fugaç tot i que fortament significativa visita a l’únic centre penitenciari que trepitjarà en el seu periple per Espanya, Lleó XIV va ser rebut amb ovacions i càntics. El primer contenia un manifest desig de llibertat.

"Déu us estima com sou però us somia millor", va voler encoratjar el Papa als empresonats. "Ens permet començar sempre de nou –va prosseguir Lleó XIV–, ja que l’ésser humà, el ser cristià, no consisteix a no equivocar-se, sinó a creure en la capacitat de convertir-se, de penedir-se i, sobretot, de reconciliar-se i, sobretot, de reconciliar-se i perdonar".

Algunes preses que no van poder accedir a la sala van sortir a les finestres per aclamar-lo. "¡Visca el Papa!", es va cridar dins i fora del teatre de Brians. En una breu declaració en català, Lleó XIV va agrair l’"acollida plena de sentiment i de cordialitat". El president de la Generalitat, Salvador Illa; el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska; el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, van acompanyar el Pontífex a la presó.

Montserrat Benavente és una de les dues preses que van prendre la paraula davant el Papa. "He somiat que estava amb ell, cara a cara, i em donava molta tranquil·litat", va revelar la interna abans de l’excepcional acte. La Montserrat, que fa tres anys que és a Can Brians, va confessar que va deixar de creure en Déu arran de la mort del seu pare i la mort sobtada del seu fill, tal com li va explicar a Lleó XIV.

"He recuperat la fe"

"Se’l va emportar, però ara estic bé i he recuperat la fe a la presó, perquè el pare Jesús m’ha donat molta força", va revelar. La Montserrat ha omplert d’elogis Jesús Bel, el capellà de Brians 1: "Ja no creia, però ell m’ha ajudat molt. Es preocupa per nosaltres i és tan bonica persona... No falla ni un dia a missa". El sacerdot també va lloar que el Pontífex s’hagi aturat a la presó abans de desplaçar-se a l’abadia de Montserrat. "Gràcies per dir al món que existim, patim, volem aixecar-nos i seguir endavant", va reconèixer el pare.

Mentre els presos agafaven seient i l’auditori s’anava convertint en un formigueig expectant per l’arribada del Papa, la Montserrat va confiar que el dia d’ahir seria "un dia únic". "Serà inoblidable, és la primera vegada que passa això", va remarcar. A més, es va declarar emocionada per ser escollida en representació de les seves companyes. "Crec que el Papa ens ha elegit perquè la gent s’adoni que existim –va reflexionar–. Hi ajudarà moltíssim que vingui perquè es vegi el que no se sap de les presons, perquè estem oblidats. El Papa ho demostrarà, ara se’ns mirarà d’una altra manera".

"‘També som humans’"

"Estem molt orgulloses, ens sentim privilegiades", va comentar la Josefina, l’altra presa que va tenir ocasió de parlar al Papa. Creient de sempre, es va declarar estranyament tranquil·la mentre esperava Lleó XIV. "Per si mateix, soc una persona molt nerviosa i activa, però estic amb molta fe i serena, no entenc per què, tot i que ahir em van donar un profinal... He dormit tota la nit, gràcies a Déu, i he resat per demanar-li que em donés pau", va compartir.

La Josefina va voler transmetre l’agraïment de les seves companyes al Pontífex. Les preses observaven amb curiositat l’insòlit tràfec d’autoritats, periodistes i equips de seguretat que accedien a Brians 1. "Que el Sant Pare hagi vingut a una presó farà que la societat vegi que també som humans", va opinar la Josefina. "No som una cosa a part de la societat, hi ha delictes en què pot caure qualsevol –va advertir–. Jo no soc una delinqüent, mai abans vaig estar en una presó, soc aquí per una desgràcia, per haver-me defensat d’un maltractador. He vist moltes coses, infinitat de persones que surten i tornen a entrar-hi perquè delinqueixen... I les drogues, que és el pitjor. Delinqueixen per consumir. Vull que la societat entengui que, quan se surt de presó, es pot tornar a reprendre la vida i que, quan es demana feina, que no es faci fora ningú enrere sols perquè ha estat a la presó. Hem comès un error, però no deixem de ser persones".

Notícies relacionades

Les onades de calor disparen les morts en persones grans un 85%: l’Imserso insta a prendre mesures

Busquen un adolescent de 16 anys desaparegut al mar davant la costa de Roses

Conchi García és monja de la congregació de les Dominiques de la Presentació i acudeix cada diumenge a cantar amb els presos a la missa de Brians. Ahir tampoc hi va faltar i va tenir ocasió de tocar davant Lleó XIV les melodies que omplen les eucaristies amb els presos. "Alguns, quan entren a la presó, fan un gir per complet –va explicar–. Estaven a les fosques en la seva vida, alguns tenen delictes greus, i la fe els ha fet capgirar. Quan entrem aquí, no els jutgem pels delictes que han comès, no som ningú per fer-ho. Només ens correspon unir-nos a ells".

"Tot ésser humà és digne pel simple fet d’haver sigut estimat, creat i estimat per Déu", va defensar el Papa. "No existeix cap situació que faci que el Senyor aparti de nosaltres la seva mirada, ens acompanya en tot moment i ens recorda com el seu amor misericordiós està per sobre de si hem fet bé o malament en la seva intervenció", va afegir.