El tardeig s’expandeix per Espanya: més de la meitat de locals d’oci ja ofereixen sessions de tarda

L’última a incorporar-s’hi ve de la Manxa. Es tracta del tardig, que com el seu propi nom indica, consisteix a sortir a la tarda amb les mateixes dinàmiques que a la festa nocturna: discoteques, llums i ball. Res a veure amb la tapeta i el vermut, que ha sigut el que generalment ha copat la franja horària vespertina al nostre país.

Un fenomen que va néixer a principis d’aquest segle a Albacete, es va consolidar a la costa valenciana i es va expandir per tot el territori a partir del confinament per la covid el 2020, que va canviar els hàbits d’oci dels espanyols. Ara, la Federació Nacional d’Empresaris d’Oci i Espectacles (España de Noche) ha realitzat el primer estudi sobre aquest fenomen que ja s’ha estès per tota la geografia espanyola.

Les dades del primer informe

Ja va per Galícia, gairebé als antípodes peninsulars del seu bressol. Precisament a la Corunya s’ha presentat aquest document, que afirma que més de la meitat (el 58,8%) dels locals d’oci i hostaleria del país ja han pujat a aquesta onada i realitzen sessions de tarda. Quant als ingressos, el ‘tardeig’ ja suposa el 26,5% de la facturació total dels hotelers del sector de l’oci. O dit d’una altra manera: un de cada quatre euros que s’ingressen entren a la tarda.

L’estudi assenyala que el públic de la tarda respon a un perfil més adult que el de la nit. L’edat mitjana del vespreig és de 39,4 anys, davant els 29 anys de mitjana del públic nocturn. Més edat i més despesa. El tiquet mitjà del tardeig se situa en els 25 euros, davant els 20 euros del de la nit.

Sobre la procedència del públic d’aquest tipus d’oci vespertí, el 87,8% de les pimes del sector assegura que és principalment local, tot i que cada vegada s’incorpora més públic turista d’altres comunitats autònomes i turisme estranger, segons el 22,5% dels empresaris consultats. L’informe també confirma que dissabte és el principal dia del vespreig i concentra el 84,9% de les sessions, tot i que el fenomen ja s’estén als divendres i diumenges, especialment a través de formats vinculats a propostes gastronòmiques.

Conciliació

Les sessions de ‘tardeig’ comencen, de mitjana, a les 17.30 hores. En el cas de les discoteques, aquest fenomen presenta diferències respecte a les sessions nocturnes. Als bars de copes i restaurants es desenvolupen de forma ininterrompuda, però en la majoria de les discoteques són sessions independents.

«Els joves busquen no barrejar-se amb la gent gran i viceversa. Són dues sessions totalment diferents. No serveix la mateixa música, la mateixa il·luminació ni el mateix personal de sala», explica a EL PERIÓDICO Vicente Pizcueta, portaveu d’España de Noche. Ell és una autoritat en moviments d’oci exitosos: va ser un dels artífexs de la ruta valenciana als 80 i els 90.

Els motius per optar al tardeig, segons l’informe, assenyalen la conciliació familiar com un dels factors principals. «La motivació en realitat continua sent anar-se’n de festa amb els amics. Però sí que és cert que la qüestió de la conciliació és fonamental. Surts a la tarda, deixes els nens amb els avis, els reculls a l’hora de sopar, te’n vas al llit aviat i l’endemà et pots aixecar aviat per anar-te’n al camp o fer qualsevol tipus de pla en família», prossegueix Pizcueta.

«No és casualitat que el públic més assidu del vespre sigui gent d’entre 40 i 60 anys. Els que sortien als 80. La generació més pocavergonya d’Espanya, que primer va conquerir la democràcia i després el lleure. Però el temps passa i ara fa quinze o vint anys que estan en ‘stand by’», resumeix Pizcueta.

Tardeig 2.0

Tot i que l’explosió d’aquest fenomen va coincidir amb els últims moments del confinament, el germen va tenir lloc entre els anys 2000 i 2005. Més de 20 anys de trajectòria, cosa que significa que ha anat canviant. No només en termes geogràfics. També quant a la mateixa fisonomia de les sessions.

«El tardeig és un exemple de com de vegades no és necessari fer una campanya de màrqueting perquè alguna cosa triomfi. Ha funcionat gràcies al bocaorella. I ha canviat des que es va inventar. El pas del temps és inexorable, cosa que fa que ja es trobin en aquest perfil gent que té gustos musicals diferents. Fins fa poc, la música favorita era l’anomenat ‘remember’. Ara estem en el ‘tardeig 2.0’. Comencem a veure sessions vespertines d’‘indie’, per a la gent que sortia de nit fa 10 anys. I és inevitable que arribi el moment en què la música que es punxa en aquestes sessions sigui el reggaeton, que és el que s’escolta ara de nit», il·lustra Pizcueta.

El ‘tardeig’ és, a més, una oportunitat de negoci per als empresaris de l’oci. «És fàcil d’entendre: abans només obries la discoteca a la nit. A les hores de la tarda estava tancada. Aquesta tendència porta que es dupliquin les hores en què un local es manté obert, cosa que es tradueix en més ingressos», apunta el portaveu dels empresaris de l’oci.

Conquistar el món

Notícies relacionades

Detingut un multireincident per fer tocaments i masturbar-se davant d’una noia a Cadaqués

Vídeo | La caiguda d’Isak Andic mesos abans de la seva mort que utilitza la defensa del seu fill Jonathan

¿I el futur?: «De moment el públic és principalment local, tot i que els turistes s’hi acosten amb molta curiositat. Però és normal i inevitable; no en va som el país on més congressos se celebren arreu del món. A un enginyer o un metge del nord d’Europa li dius que té un congrés a Espanya i s’hi apunta de seguida, perquè sap que s’ho passarà bé», apunta Pizcueta.

Això porta a vaticinar «una expansió internacional a l’estranger. En el fons, ja ho estan fent. Algú d’Oslo ja està sortint a la tarda, però amb dinàmiques nocturnes. Perquè al seu país hi ha moltes menys hores de sol». Així, això d’avançar a la tarda les hores de festa té aparences d’encaixar a tots aquests països. Serà qüestió de temps, però tot apunta que Espanya també acabarà marcant tendència internacional en temes d’oci. Perquè, si parlem de festa, som els millors del món.