Javier Yanguas, doctor en Psicologia i gerontòleg: "Venen velleses molt llargues i aïllades, cal planificar-les"

Els boomers estan entrant progressivament en la vellesa i en pocs anys seran la població que més necessiti les residències i les cures... ¿Què canviarà?

Parlem de 14 milions de persones que vam néixer entre el 1956 i el 1973 a Espanya. Són les generacions més formades de la història, en què les dones han sigut més independents i hem desenvolupat maneres de vida i convivència diferents: per primera vegada hem tingut múltiples parelles i, en general, hem tingut pocs fills. Hi ha molta gent que arriba a la vellesa sense tenir una xarxa de persones que els ajudaran. És una realitat que fins ara no existeix.

¿Com diria vostè que pot traduir-se tot això?

Venen canvis molt importants en la família. Les nostres mares o les nostres àvies no tenien un projecte de vida personal més enllà de la seva família. Les generacions que venen ara han tingut un projecte de vida propi al qual han hagut de respondre. És un canvi molt important i crec que derivarà en un reequilibri. Fins ara assumíem que quan fóssim grans ens cuidarien els nostres fills. Ara, aquestes generacions diuen que no volen passar als seus fills la responsabilitat de la seva cura; després caldrà veure què acaba passant.

¿Per què?

Moltes dones que tenen 50 o 60 anys han sigut cuidadores i ara no volen passar aquesta responsabilitat als seus fills. Creuen que les generacions joves tenen moltes limitacions: l’accés a l’habitatge, que treballen i cobren molt poc, dificultats per tenir fills i mantenir-los... I no volen ser una càrrega més. Creuen, de fet, que el simple fet de parlar amb els seus fills de si voldran cuidar-los o no ja limita o retalla la seva vida.

¿La generació sandvitx –persones, especialment dones, amb fills i grans a càrrec alhora– no vol que els seus fills passin pel mateix que ells?

No diem que volem que ens cuidin. Crec que hi ha un discurs públic que nega voler passar la responsabilitat als fills que no es correspon amb la manera en què realment voldríem ser cuidats.

¿Quin paper juga la tecnologia i innovació en aquestes cures?

Crec que la tecnologia pot ser una part de la solució. Cal innovar en serveis i en la manera en què es proveeixen, però crec que la cura té molt a veure també amb l’humà, amb la mà amiga. Hem de combinar la tecnologia sàviament amb una mirada més comunitària. Ajudarà, però no serà el solució definitiva.

La piràmide demogràfica ens diu que cada vegada hi haurà menys cuidadors...

És que hi ha molta gent sense fills, o que els té fora i no saben qui els ajudarà quan ho necessitin en el futur. A més, es donen també unes realitats que fins ara no existien: fills únics amb pares divorciats i que tenen noves parelles i que es veuen cuidant ells sols de fins a quatre persones. Venen realitats molt aïllades i velleses molt llargues.

¿Com ens podem preparar per a aquestes velleses que són més llargues?

Notícies relacionades

Territori reserva una partida econòmica per instal·lar aerogeneradors al golf de Roses i impulsar l’Agència de la Natura

Detingut un multireincident per fer tocaments i masturbar-se davant d’una noia a Cadaqués

L’edat porta la fragilitat i, de vegades, la dependència. Necessitem planificar una mica aquestes velleses; posar-los una mica de nord perquè tinguin sentit malgrat les situacions fràgils a què s’enfronten i poder percebre una qualitat de vida. S’ha de planificar tant econòmicament com en termes de quines cures ens agradaria rebre.

n