La IA i la robòtica s’obren pas en les cures de la gent gran

Cada vegada són més les solucions tecnològiques i digitals que s’ofereixen en residències de gent gran o en domicilis amb persones dependents. Des de robots humanoides capaços de fer tasques bàsiques com portar medicaments o despertar les persones ateses, fins a interfícies d’intel·ligència artificial (IA) que recorden la història de vida dels avis i ajuden a combatre la soledat no desitjada.

Els experts coincideixen que aquestes noves tecnologies són útils en el dia a dia de les persones grans però que no han de substituir mai la relació humana que s’estableix entre elles i els seus cuidadors. De fet, advoquen perquè la seva missió sigui estalviar temps perquè els cuidadors es puguin centrar en aspectes psicològics.

"Les màquines no ho poden suplir tot", resumeix la jurista experta en bioètica Núria Terribas durant un dels debats que s’ofereixen aquests dies al Fòrum Cuida, al recinte de La Farga de l’Hospitalet. "Hi ha determinats aspectes de les cures que tenen a veure amb les relacions personals. Per més que perfeccionem la tecnologia, difícilment arribarem a un bon resultat", defensa la també directora de la Fundació Grífols.

Els límits

Una mica menys estricte es mostra José Luis Monserrat, director d’investigació i desenvolupament de l’Institut de Robòtica per a la Dependència, una organització sense ànim de lucre. "El límit l’ha de posar cadascú", aventura aquest expert, que no nega que "conviure en grup allarga la vida". "Potser, més endavant, altres generacions prefereixen una altra cosa", continua dient en la seva reflexió.

Monserrat es refereix a opcions com AiMa, una interfície d’IA que simula la imatge d’una dona i que coneix per endavant la història de vida, els gustos i les necessitats de persones que viuen soles. L’empresa creadora, EmpathicAI, afirma que les diverses proves pilot que ja ha fet a Catalunya han sigut exitoses i que les persones que l’utilitzen diuen sentir-se menys soles. El sistema, que s’utilitza en telèfons mòbils, tauletes o portàtils, també està equipat per avisar els familiars si les constants de la persones –monitorades amb un rellotge – baixen més enllà del normal.

Entre els experts en bioètica, aquests models també generen debat. "La pregunta final és: ¿qui vetlla pel control d’aquestes dades?", planteja Jesús Vilar, membre del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya. "Tots som dependents d’allò que desconeixem... Així que la gestió del consentiment, en sentit estricte, amb les nostres dades personals, se’ns escapa de les mans", resumeix Vilar.

Solucions logístiques

On sí que coincideixen la majoria d’experts és en la capacitat de la tecnologia d’estalviar tasques mecàniques i pesades als cuidadors. La Fira Cuida ha sigut un aparador per a moltes d’aquestes solucions. És el cas de Showee, una empresa emergent catalana que ofereix dutxes intel·ligents tant per a residències com per a domicilis. Els seus dispositius són completament regulables tant en altura com en temperatura o intensitat de l’aigua. El micròfon de la dutxa està directament situat en altura de manera que els usuaris simplement han d’asseure’s i escollir a la pantalla tàctil com volen dutxar-se. "Només has d’escollir el teu usuari, com si fos Netflix", fa broma el fundador de l’empresa, Eric Güell.

Aquest jove va iniciar el seu projecte empresarial el 2019 i va poder implantar les primeres dutxes ara fa tres anys. "Ho vaig començar per la meva àvia. Va superar un ictus i dutxar-la era la pitjor part de les cures", defensa. De moment, la majoria de les dutxes, que també incorporen mecanismes de detecció de caigudes o llums sensorials per millorar l’experiència, han anat a parar a residències.

També per facilitar les tasques d’higiene de persones dependents va néixer fa uns mesos Bidi, un projecte d’Albert Font de Rubinat, que ven un dispositiu que adapta vàters amb rajos d’aigua per netejar-se. El seu dispositiu, que costa uns 75 euros i no requereix obra per a la instal·lació, es va començar a vendre sobretot entre persones grans amb problemes de mobilitat. El dispositiu els ha permès deixar de dependre d’altres persones per poder netejar-se. Els rajos es regulen amb una simple roda col·locada just al costat del vàter.

Notícies relacionades

Catalunya arriba a màximes de 39,5 graus a Vinebre i registra un rècord absolut de calor per a un mes de maig

Territori reserva una partida econòmica per instal·lar aerogeneradors al golf de Roses i impulsar l’Agència de la Natura

L’empresa PentaHealth ha desenvolupat unes grues per aixecar i tombar en els seus llits persones dependents que s’instal·len directament a les parets i el sostre.

Els experts veuen amb bons ulls tant aquestes possibilitats com d’altres que ja porten alguns anys més implantades, com el robot humanoide Temi, que ja utilitza l’Ajuntament de Barcelona. Ara bé, reclamen que les solucions tecnològiques que es vagin implementant siguin accessibles per al gruix de la població dependent. "Hem d’evitar que se’n faci un ús purament economicista", defensa Terribas. "Hem de plantejar que siguin accessibles per a tothom... Potser no hauríem de tenir robots o màquines caríssims que puguin fer de tot, sinó una tecnologia robòtica més de petit format i que pugui ser d’ajuda per a tothom", resumeix Monserrat.