El Congrés dona llum verda al nou copagament farmacèutic, que redueix l’aportació dels treballadors amb rendes baixes i mitjanes

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha defensat la mesura, que va entrar en vigor el 13 de maig, com un exemple de «política útil», amb un «impacte molt directe en les famílies». «Avui portem, en un sol titular, una iniciativa perquè els pacients paguin menys pels seus fàrmacs», ha remarcat, posant alguns exemples. En el cas d’un treballador actiu que guanyi menys de 9.000 euros, s’estalviarà 500 euros a l’any i amb una renda inferior a 22.000 euros, 460 euros a l’any.

Tot i que la reforma té un cost estimat de 265,63 milions d’euros, segons la ministra, és un «win win» perquè «estalvia diners als pacients, però també al sistema», ja que segons la seva opinió evita que alguns pacients hagin d’abandonar els seus tractaments per no poder pagar-los, cosa que es tradueix en més pressió assistencial.

La novetat fonamental de la reforma és que el copagament serà «més progressiu» i reduït per a les rendes mitjanes i baixes, però sense incrementar l’aportació que realitza el conjunt. Per a això, els trams d’aportació passen de tres a sis i s’incorporen nous límits màxims mensuals per als col·lectius de renda anual inferior a 35.000 euros, que fins ara no disposaven de límits.

Els canvis

Així, el nou model manté el 40% d’aportació per a les rendes baixes, però afegeix dos límits: que ingressen menys de 9.000 euros només hauran de pagar a les farmàcies, com a màxim, 8,23 euros al mes i 18,52 euros els que tenen uns ingressos d’entre 9.000 i 18.000 euros. A més, rebaixa del 50% al 45% l’aportació dels treballadors d’entre 18.000 i 60.000 euros, tot i que només fixa un límit mensual –de 61,75 euros– per als que no superen els 35.000. A partir de 60.000 euros, no hi ha canvis: es manté el 50% de copagament, i des de 100.000 euros, el 60%.

El nou model contempla menys canvis per als pensionistes, ja que ja tenen copagaments reduïts i amb màxim mensual. La majoria continuarà pagant el 10% del preu, llevat dels que declarin 100.000 euros o més, que continuaran abonant el 60%. El canvi fonamental està en els límits màxims. Abans, els pensionistes amb menys de 18.000 euros tenien un límit de 8,23 euros; els que estaven entre 18.000 i 100.000, de 18,52 euros, i els de més de 100.000, de 61,75 euros. Ara es crea un tram intermedi: de 18.000 a 60.000 euros, on el límit baixa a 13,37 euros; de i 60.000 a 100.000 queda en 18,52. Per a les rendes més altes es manté en 61,75.

Així mateix, es mantenen les exempcions per a col·lectius vulnerables, com les persones beneficiàries de l ’ingrés mínim vital, perceptors de pensions no contributives, persones aturades sense prestació, menors amb discapacitat reconeguda o persones afectades per accidents de treball i malalties professionals. També s’incorpora expressament l’exempció per a les persones beneficiàries del complement d’ajuda per a la infància i hi ha una exempció automàtica per als pensionistes perceptors de complements per mínims evitant, segons el Govern, «que les revaloritzacions de les pensions puguin provocar la pèrdua d’aquest dret».

Els retrets

Notícies relacionades

Dos milions de pensionistes queden exempts del nou copagament farmacèutic

Jonathan Andic va trucar plorant a emergències: «Necessito ajuda, el meu pare ha caigut per un barranc, si us plau, envieu algú»

El recolzament a la reforma no ha estat exempt de crítiques dels socis del Govern i l’oposició, que s’han plasmat en l’abstenció del PP, Junts i ERC. Per exemple, diversos partits han retret al Govern que hagi recorregut al reial decret, en comptes de plantejar un projecte de llei, com finalment es tramitarà, segons ha acordat aquest dijous també la Cambra, pel procediment d’urgència. Al seu torn, els nacionalistes han denunciat que continuï «la lògica centralitzadora». «Vostès conviden a la festa i nosaltres ho paguem i executem, el model de sempre», ha sentenciat la diputada republicana Etna Estrems.

A més, diversos partits d’esquerra, com Bildu o el BNG, han mostrat el seu rebuig del model de copagament, insistint en la necessitat que no hi hagi cap tipus de barrera econòmica en l’accés als fàrmacs.