Les vuit cartes de la defensa de Jonathan Andic: artrosi als genolls d’Isak, «pena social anticipada» i indicis «contaminats»

El recurs remarca que la detenció de Jonathan Andic per part dels Mossos d’Esquadra va ser «innecessària», ja que havia anat dues vegades a declarar davant la policia quan va ser requerit; el seu telèfon havia sigut intervingut i era conscient de «la seva condició d’investigat». Per això, els seus advocats creuen que les imatges de l’acusat emmanillat «inevitablement divulgades» són contràries a la normativa europea i ha portat «a un tsunami informatiu entorn de la interlocutòria interessadament entregada als mitjans que condueixen a una mena de condemna social anticipada insuportable en un Estat Social i Democràtic de Dret». La defensa de Jontahan recorda que «les mesures cautelars personals del procés penal no han de constituir una pena social anticipada».

Un dels principals arguments de la interlocutòria judicial són els desacords entre Isak Andic i el seu fill, malgrat que Jonathan va assegurar davant els Mossos que la relació era «bona». Per contradir-lo, la jutge es va basar en correus electrònics i missatges de WhatsApp que havien mantingut entre ells i amb la terapeuta que tractava tots dos i la resta de la família. No obstant, la defensa de Jonathan Andic destca que aquests missatges «s’expressen en un context clínic d’una teràpia psicoanalítica fortament directiva en què es potencia pel terapeuta certa confrontació d’acció i reacció per trobar el creixement. Sota aquest prisma i context, han de ser llegits i entesos».

Les germanes de Jonathan també corraboren aquesta bona relació entre tots dos. Judith Andic va declarar davant els Mossos: «Preguntada si alguna vegada els va veure discutir, respon que, com qualsevol família, alguna picabaralla però res greu» i, sobre la seva relació amb el seu germà, assenyala que «era bona, alguna fricció, res greu». La Judith també va remarcar que Jonathan és «una persona molt estable. Que ha estat fent una feina molt important de maduresa. Que en el dia d’avui diria que és una persona molt reflexiva i poc impulsiva».

Sarah Andic, l’altra germana, va afirmar que «mai» els va veure discutir, mentre que Nahman Andic, germà d’Isak, va explicar davant la policia que «tenien una bona relació, amb les discussions habituals entre un pare i el seu fill». El personal domèstic de la família i alguns amics del mort corroboren aquesta versió, igual que Toni Ruíz, conseller delegat de Mango, que assenyala que pare i fill van tenir el 2015 «diferències professionals que van resoldre amb afecte i respecte. Isak admirava molt Jonathan pel seu treball en l’empresa» i «mai van tenir cap diferència personal, les discrepàncies eren professionals». A més, va indicar que Isak volia que Jonathan deixés «tasques executives» per ser «un millor accionista» i poder iniciar projectes personals fora de Mango.

Sobre les presumptes contradiccions que assenyala la interlocutòria en les declaracions policials de Jonathan sobre si el seu pare es va parar o no a fer fotos i si caminaven junts o per separat, el recurs creu que és «essencial», ja que aquests detalls són «irrellevants» a efectes incriminatoris i que van poder passar en diferents moments del recorregut. «L’essencial és que el fill caminava davant del pare i això és coincident en les dues declaracions i és rellevant perquè és la raó de no haver vist el fill el moment de la caiguda del pare a l’estar d’esquena», explica el recurs. Els advocats d’Andic també consideren complementàries les manifestacions que va fer quan va trucar per telèfon al 112 i el que va declarar com a testimoni davant de la policia. «No, no vaig poder veure res, únicament alguna cosa fugaç, de fet, cosa que, si recorda soroll de pedres, l’impacte i el gemec», va afirmar.

La interlocutòria de la jutge posa sota sospita una empremta que vincula amb una relliscada i que va ser trobada al costat del punt de caiguda d’Isak Andic. En el seu moment, la Unitat de Muntanya dels Mossos va fer mesuraments a la zona i va incorporar al procediment un informe tècnic fotogràfic. El recurs de la defensa recorda que aquest document conclou que «no es pot determinar si aquesta relliscada va ser realitzada anteriorment a la caiguda» i recorda que tota aquesta zona no va ser «mai aïllada, ni acordonada», per la qual cosa va poder ser «contaminada» pel pas d’altres persones.

Un altre dels punts de sospita és que Jonathan Andic es va canviar de telèfon mòbil el 26 de març del 2025, després d’explicar que l’hi havien robat a Quito. La jutge va situar aquest incident amb la «coincidència» de la reobertura de la investigació, el 4 de març. No obstant, els advocats remarquen que l’acusat es canvia de terminal cada dos anys i que havia demanat als responsables de Ciberseguretat de Mango aquest canvi el 27 de desembre del 2024, quan la causa estava arxivada provisionalment. En aquell moment, no va anar a buscar el nou terminal, però per a la seva defensa «aquesta indolència posa de manifest cap voluntat enfilada a l’ocultació d’un rastre criminal, ja que entre la petició i l’efectiva activació del terminal al 26 de març del 2025 transcorren tres llargs mesos, i, remarquem, aquesta activació es va produir obligadament per raó del furt patit a la ciutat de Quito».

La jutge remarca que Jonathan Andic es va contradir quan va afirmar davant els Mossos que havia anat una sola vegada a fer la mateixa ruta abans d’anar amb el seu pare. Els agents tenen constància de tres, tal com es desprèn de l’estudi de les rutes del seu cotxe. Malgrat això, el recurs destaca que Jonathan sempre va explicar que la mateixa ruta l’havia fet «fins en quatre ocasions» i que va acudir el 7 i el 10 de desembre, tot i que aquest últim dia es va tornar, ja que estava plovent. El dia 8, com sostenen els Mossos, no hi va acudir, segons la defensa. Andic també va declarar a la policia que havia fet per última vegada aquesta ruta «unes dues setmanes abans» de quan hi va anar amb el seu pare. En aquest sentit, els advocats mantenen que es tracta d’una «confusió semàntica que no permet parlar ni de contradicció ni de faltar a la veritat, sinó del com comptar setmanes, ja que set dies després és l’inici de la segona setmana».

La defensa de Jonathan Andic també han aportat un informe en el qual s’indica que el fundador de Mango patia artrosi bilateral als dos genolls i que, per aquesta raó, la seva caiguda va poder ser «més vertical i menys controlada» i lliscar pel pendent com «un tobogan», tal com assenyala la interlocutòria, i sense lesions a les mans. Els lletrats han aportat un vídeo amb una caiguda anterior patida per Isak Andic el febrer del 2024 i que va ser captada per càmeres de seguretat. Per aquesta raó, una possible hipòtesi sobre la caiguda és que «cap lesió o falta d’ella quedaria sense explicar, ni requeriria cap element dinàmic addicional (especialment la intervenció d’un tercer per empenta) per a la seva producció». L’informe de la Unitat de Muntanya dels Mossos també conclou «d’una manera determinant i taxativa», segons el recurs que «no es poden determinar les causes que generen la caiguda ni la participació d’altres persones en el desenvolupament dels fets causants de la mort».

La interlocutòria judicial apunta a la creació d’una fundació com a mòbil econòmic criminal de l’homicidi d’Isak Andic, així com l’«obsessió de Jonathan Andic pels diners, una herència en vida i la idea freudiana de la mort del pare present en el tractament de la terapeuta». Malgrat això, les filles d’Andic i el conseller delegat de Mango han remarcat que aquesta idea de crear la fundació es coneixia i era acceptada per la família. Sarah Andic va destacar davant els Mossos que el seu pare havia reunit els tres germans i els «va explicar que tenia la intenció de crear una fundació en la qual havien de ser patrons», que havien parlat sobre el testament i que el seu germà Jonathan no té obsessió amb els diners. Judith Andic va declarar que «el seu pare era molt cristal·lí i ells sabien clarament com estava distribuït el testament, «que això va passar més o menys l’any 2023» i que Isak Andic «no tenia cap intenció ni pensament de desheretar Jonathan». Toni Ruiz va explicar a la policia que existia un esborrany dels estatuts de la fundació i que els patrons serien els fills d’Isak Andic i persones de confiança. Va afegir que la creació d’aquesta fundació no va generar cap discrepància en Jonathan: «Al contrari, va crear un sentiment de pertinença i els fills estaven encantadíssims».