Els Mossos creuen que Jonathan i Isak Andic van forcejar abans de caure

Els agents es basen en els informes tècnics presentats per la Unitat de Muntanya de la policia catalana, que "descarten pràcticament que la caiguda fos producte d’una relliscada o d’una ensopegada", segons va indicar la jutge en la seva ordre de presó amb fiança. Per fer-ho, els agents han examinat fins al mil·límetre la zona de la caiguda, així com l’empremta trobada en aquest punt, tant la profunditat com la posició. La seva conclusió és que la marca la va deixar Isak Andic abans de caure al barranc i que, per les seves característiques, sembla producte d’un suposat forcejament.

Per la seva banda, els advocats de Jonathan Andic, encapçalats pel penalista Cristóbal Martell, també presentaran un informe pericial sobre la caiguda i les empremtes trobades a prop del lloc dels fets, i sobre si aquestes marques són compatibles amb les ferides que presentava el cadàver.

Per arribar a les seves conclusions, la policia ha usat una de les sabates esportives que portava aquell dia l’empresari per recrear l’empremta. En aquest sentit, els agents remarquen que, per la profunditat de la marca, es correspondria més amb una refregada contra el terra "en tots dos sentits (endavant i enrere)" i durant més estona que la que dura una relliscada i prou, que seria més superficial. Per aquesta raó, creuen que la trepitjada seria de l’empresari i que l’hauria deixada marcada en un suposat forcejament.

No obstant, per a la defensa de Jonathan Andic, l’empremta no és un element clau, ja que remarquen que per aquest mateix escenari van passar diverses persones el matí del 14 de desembre del 2024, quan va passar la caiguda, i les marques podrien pertànyer a algun d’aquests.

10 simulacres

Els informes tècnics fotogràfics entregats per la Unitat de Muntanya van ser fets el mateix 14 de desembre i el 10 de febrer. En les imatges recollides es podia apreciar un detall del suposat punt d’inici de la caiguda, amb una "possible relliscada", i la jaqueta del difunt més avall, en un desnivell de quatre metres d’ample una mica relliscós que acaba en una obertura entre la brossa des de la qual s’accedeix al precipici.

La policia va fer fins a 10 simulacres, tant de la caiguda com de la trepitjada. Juntament amb els dubtes sobre l’empremta, van concloure que es tracta d’"un camí que no presenta cap dificultat i que no requereix un calçat específic" i que l’únic punt amb "una exposició de caiguda" és per on es va precipitar el fundador de Mango.

Un altre dels elements que van cridar l’atenció dels investigadors van ser les contradiccions en els detalls que va mantenir Jonathan Andic en les dues declaracions: la del 14 de desembre –poc després del succés, en estat de xoc– i la del 31 de desembre, dues setmanes després dels fets. Entre l’una i l’altra va confondre l’aparcament en què havia deixat el cotxe, cosa que va fer saltar les alarmes dels agents. A la zona hi ha dues zones d’aparcament: una a prop de les coves de Salnitre que no sempre és oberta, perquè s’han registrat esllavissades de roca, i una altra més avall, a prop de Collbató. El primer aparcament es troba a 20 minuts a peu des del lloc de l’accident.

Notícies relacionades

Els professors fan una crida a una "gran vaga" per accelerar un acord

L’empresari va tenir una caiguda uns mesos abans de la mort

Aquesta confusió va portar la policia a examinar la tecnologia interna del vehicle per concloure que, "prèviament al dia dels fets, ja havia anat al mateix lloc". En la declaració del 31 de desembre, Jonathan va admetre que havia anat a revisar el sender una vegada uns "15 dies abans" de la caiguda. Els Mossos, però, van constatar que hi havia anat tres vegades: els dies 7, 8 i 10 de desembre.

A banda d’això, els investigadors també van examinar els sistemes de control de les zones de baixes emissions de Barcelona per saber els dies en què l’acusat havia sortit amb el cotxe, alhora que van revisar les càmeres de videovigilància "del trànsit a la localitat de Collbató". En aquest sentit, fonts de la defensa de Jonathan Andic mantenen que va anar dues vegades (no tres) a Montserrat per preparar l’excursió amb el pare perquè volia reconciliar-s’hi i volia descartar problemes al sender.