La gentrificació entra a les aules de BCN amb els fills dels ‘expats’

Pagès, Termes i Bonal, que remarquen que el seu informe no jutja sinó que analitza un fenomen, detallen que les dinàmiques urbanes de Barcelona, molt marcades per la turistificació i les migracions transnacionals, interactuen amb les estratègies d’elecció de les famílies i el posicionament "competitiu" de les escoles (les jornades de portes obertes corren el risc de convertir-se en una mena de carrera per veure qui atrau més expats).

Per fer una mica més comprensible un fenomen tan complex com aquest, Termes parla d’escoles "guanyadores" –les que s’acaben emportant els fills dels expats, ho celebren i es converteixen en converses– i escoles "peredores" –les que no ho aconsegueixen i veuen accentuat el seu estigma.

Partint d’aquí, l’article assenyala les transformacions que experimenten aquestes escoles guanyadores, en les quals es viu una tensió entre les necessitats educatives d’aquestes noves famílies, amb més veu, i les dels estudiants de les famílies vulnerables, que corren el risc de no ser tan escoltades (també perquè la complexitat dels seus contextos vitals fa que no sentin seus els òrgans de participació de l’escola). "Estem davant una nova complexitat", afirma Termes.

"Típicament, les famílies amb baix capital cultural i econòmic poden tenir males trajectòries escolars, però no solen tenir gaires demandes i exigències, mentre que aquestes noves famílies són tot el contrari: els fills solen tenir bones trajectòries i resultats acadèmics, però tensionen molt la institució escolar amb noves demandes, perquè innovin, perquè utilitzin més anglès, més pedagogia centrada en el benestar del nen", afegeix.

Associacions de famílies

Notícies relacionades

Vaga de professors a Barcelona i Catalunya: Quan és el pròxim dia i calendari al complet

Els experts coincideixen: els infants no haurien de tenir telèfon mòbil amb internet abans d’aquesta edat

Un dels punts en què es fa més evident aquest canvi és en les associacions de famílies (AFA), "fortament descompensades en favor dels perfils gentrificadors, un biaix de classe que es veu en tot el món associatiu, cultural i polític", apunta Termes, que assenyala que el problema d’això és que la veu d’aquestes famílies preval per sobre de la veu de les altres, i això fa que qui acaba marcant el rumb de cap a on va l’escola siguin aquestes poques famílies (proporcionalment són una minoria) que, amb bona fe, han portat els fills a l’escola pública del barri.

L’article acadèmic forma part del monogràfic Educació i justícia territorial: el paper dels municipis en la reducció de desigualtats, de la revista Papers, editada per l’Institut Metròpoli. Les conclusions s’extreuen a partir del treball de camp en sis escoles públiques de barris gentrificats de Barcelona, que no s’esmenten per un compromís d’anonimització. Escoles en llocs com el Poblenou, segurament l’enclavament més paradigmàtic sobre aquest fenomen, que eixampla la bretxa entre la doble xarxa dins de l’escola pública (entre les escoles guanyadores i les perdedores), el Poble-sec o Ciutat Vella.