Premi a l’atenció de la diversitat

En dies de ple conflicte entre els sindicats educatius i la Conselleria d’Educació, la Fundació Cercle d’Economia va donar ahir a conèixer els guanyadors del Premi Ensenyament 2026. Ha sigut un guardó ex aequo per a l’Escola Cervantes, al barri barceloní de Sant Pere, i per a l’Escola Vedruna Prats de la Carrera, a Palafrugell (Baix Empordà). Els dos centres destaquen per la seva atenció a la diversitat i l’adaptació a l’alumnat i el seu entorn.En dies de ple conflicte entre els sindicats educatius i la Conselleria d’Educació, la Fundació Cercle d’Economia ha donat a conèixer aquest dimarts els guanyadors del Premi Ensenyament 2026. Ha sigut un guardó ex aequo per a l’Escola Cervantes del Raval de Barcelona i per a l’escola Vedruna Prats de la Carrera, a Palafrugell. Dos centres allunyats físicament però pròxims en el que els ha merescut el premi: l’atenció a la diversitat de les aules i l’adaptació a l’alumnat i el seu entorn.

"Som una escola petita (210 alumnes), invisible, al mig de Ciutat Vella, amb un percentatge altíssim de vulnerabilitat [el 60%], que va desmuntar la llegenda urbana que els nens vulnerables fan abaixar els resultats educatius". Així presenta l’Escola Cervantes la seva directora, Magda Martí. "L’important és creure en els nens i adaptar-se a les seves necessitats. El nostre és un projecte construït durant molts anys, fent molta autocrítica i adaptant-nos a l’entorn i a l’alumnat", prossegueix la mestra, que destaca els resultats acadèmics del seu alumnat, per sobre de la mitjana dels centres de la seva complexitat i en la mitjana catalana."Som una escola petita (210 alumnes), invisible, al mig de Ciutat Vella, amb un percentatge altíssim de vulnerabilitat [el 60%], que hem desmuntat la llegenda urbana que els nens vulnerables fan abaixar els resultats educatius". Així presenta l’Escola Cervantes la seva orgullosa directora, Magda Martí. "L’important és creure en els nens i adaptar-se a les seves necessitats. El nostre és un projecte construït durant molts anys, fent molta autocrítica i adaptant-nos a l’entorn i a l’alumnat" prossegueix la mestra, que destaca els resultats acadèmics del seu alumnat, per sobre de la mitjana dels centres de la seva complexitat, alta, i en la mitjana catalana, mirant cara a cara a centres amb realitats molt diferents i infinitament menys complexes. Un èxit destacable tenint en compte que entre el 54% i el 60% del professorat canvia cada curs. "El centre ha dissenyat tota la seva organització per garantir la continuïtat del projecte, independentment de qui formi part del claustre", va valorar el jurat del premi.Un èxit destacable tenint en compte que entre el 54% i el 60% del professorat canvia cada curs. "El centre ha dissenyat tota la seva organització per garantir la continuïtat del projecte, independentment de qui formi part del claustre", ha valorat el jurat del premi.

"Per mi un projecte és bo quan dona bons resultats. L’objectiu de l’escola és que els nens aprenguin. Quan vaig veure que portàvem quatre anys de resultats bons, vaig decidir presentar-nos al premi", assenyala Martí, que comptabilitza que a cada aula de 25 alumnes n’hi ha vuit amb algun trastorn d’aprenentatge."Per a mi un projecte és bo quan dona bons resultats, no oblidem que l’objectiu de l’escola és que els nens aprenguin; per això, quan he vist que portàvem quatre anys de resultats bons, que no era cosa només d’una promoció, vaig decidir presentar-nos al premi", assenyala Martí, que té comptabilitzat que a cada aula de 25 alumnes n’hi ha vuit amb algun trastorn d’aprenentatge.

"És un percentatge molt alt, i una part important de les nostres famílies no tenen els entre 400 i 700 euros que costa un diagnòstic, ni els diners que valen les teràpies que no cobreix el sistema públic; això genera una impotència molt gran. ¿Com dius a una família que el seu fill necessitaria una ajuda externa quan saps que no la podran pagar?", reflexiona la directora. Apunta al repte majúscul que suposa aquesta situació, que superen dia a dia gràcies a la implicació del professorat i a la vinculació amb l’entorn i la comunitat."És un percentatge molt alt, i una part molt important de les nostres famílies no tenen entre 400 i 700 euros que val que et facin un diagnòstic, ni els diners que valen les teràpies que no cobreix el sistema públic; i això genera una impotència molt gran, ¿com li dius a una família que si fill necessitaria una ajuda externa quan saps que no la podran pagar?", reflexiona la directora apuntant el repte majúscul que suposa aquesta situació; un repte que superen dia a dia gràcies a la implicació del professorat i a la vinculació amb l’entorn i la comunitat, sent una escola oberta al barri.

Punts forts

Notícies relacionades

Vilanova i la Geltrú estrena un memorial pioner que utilitza pantalles interactives per personalitzar el dol

La Generalitat ofereix als professors avançar un any la pujada salarial

Aquest treball comunitari i arrelament al territori és un dels punts forts de la Vedruna Prats de la Carrera, l’altra guanyadora. Un centre amb alumnat divers, tot i que a anys llum del Cervantes. Aquest centre, dirigit per Isabel Castelló, té 702 alumnes de 12 nacionalitats. Un 37,8% és NESE (necessitats específiques de suport educatiu), per sobre de la mitjana catalana, en el 35%.Aquest treball comunitari i arrelament al territori és també un dels punts forts de la Vedruna Prats de la Carrera, l’altra guanyadora del Premi Ensenyament 2026 de la Fundació Cercle d’Economia, un centre també amb alumnat molt divers, tot i que a anys llum del Cervantes, ja que els contextos són incomparables. Aquest centre, dirigit per Isabel Castelló, té 702 alumnes de 12 nacionalitats. De tots, un 37,8% és NESE (per sobre de la mitjana catalana, en el 35%).

El Vedruna Prats de la Carrera és, des del 2021, un únic projecte educatiu que inclou des d’infantil fins a secundària, fruit de la fusió entre l’Escola Vedruna i l’institut Prats de la Carrera que ha fet que treballin conjuntament un mateix projecte pedagògic amb una mirada posada en la comunitat. Un altre dels punts forts del centre de Palafrugell que ha valorat el jurat és la seva implicació amb les famílies, oferint-los formacions i vinculant-les als processos i activitats de l’escola, que alhora es vinculen al poble (75% de les famílies estan vinculades a almenys un procés concret).Mireia Miralpeix, directora d’infantil de l’escola, recorda alguns dels projectes que van impulsar, com un sobre la desinformació i la mentida dirigit a l’alumnat d’ESO. Va ser una acció en una plaça del poble, on van projectar missatges falsos per reflexionar sobre com es construeix i es difon la desinformació.