El Govern aparta els dos directius inhabilitats de l’ACA i prepara una reorganització interna

La decisió obliga ara l’agència a afrontar una reorganització interna per cobrir les àrees de direcció que han quedat vacants. La reestructuració afecta especialment l’àrea de Proveïment, que dirigia Jordi Molist, i l’àrea de Gestió del Medi, encapçalada fins fa poc per Antoni Munné.

Al capdavant de Proveïment ja ha sigut nomenada Elisabet Mas, que formava part de la plantilla de l’ACA, però l’altra plaça vacant encara no s’ha cobert i es troba ja en fase de licitació.

Fonts del Govern expliquen que les persones afectades per la inhabilitació ja no ocupen el seu càrrec des del mes de gener i que actualment presten serveis com a «tècnics de base». L’ACA sosté, a més, que aquestes persones no realitzen tasques relacionades amb els seus anteriors llocs de direcció i que la seva aportació es limita a l’àmbit tècnic.

Més canvis

L’agència emmarca aquests canvis en una reorganització més àmplia de la seva estructura, amb la qual pretén respondre tant a les inhabilitacions com a altres baixes de càrrecs directius ja produïdes o previstes per als pròxims mesos.

L’objectiu és reforçar l’estructura futura de l’ACA, també en l’àmbit territorial, per complir el full de ruta destinat a garantir el proveïment d’aigua i avançar en la transició hídrica. El Govern defensa que els canvis han de tenir «la menor afectació possible» en el funcionament ordinari de l’agència i en la prestació dels serveis vinculats al cicle de l’aigua.

La situació de provisionalitat a l’ACA s’havia prolongat durant mesos, mentre augmentava la pressió perquè el Govern adoptés una decisió sobre els càrrecs afectats per la inhabilitació, tot i que, malgrat la sentència ferma que va avançar EL PERIÓDICO, l’agència encara no havia rebut l’ordre judicial per substituir els directius inhabilitats.

Contractes de 20 anys enrere

Els fets que van donar lloc a la condemna es remunten a diversos contractes adjudicats a dit en els anys 2007 i 2008, relacionats amb la redacció del pla de gestió de les conques internes i el programa de mesures per al període 2009-2015, que correspon al primer cicle de planificació hidrològica.

El cas tenia en el centre de la investigació Joan Lluís Quer, que va ser gerent de l’ACA entre el 2000 i el 2004 i posteriorment màxim representant de l’empresa adjudicatària. L’Audiència de Barcelona va condemnar també altres càrrecs vinculats a l’agència i al procés d’adjudicació, entre ells Manuel Hernández, Josep Bou, Gabriel Borràs i Antoni Munné. Borràs, responsable de l’àrea de planificació en aquella època, ja havia deixat les seves funcions en una reestructuració anterior i actualment és tècnic en la Generalitat.

Notícies relacionades

Sanitat amplia el cribratge de càncer de mama a dones joves i grans, el nou rang és entre 45 i 74 anys

Les dones musulmanes agredides a Manresa: "Tenim por que ens ho tornin a fer"

La sentència va considerar provat que es va facilitar informació confidencial i privilegiada que va resultar determinant perquè una unió temporal d’empreses vinculada a Quer obtingués l’adjudicació del programa de mesures de la primera planificació hidrològica de les conques internes, per un import màxim de quatre milions d’euros.

El Tribunal Suprem va confirmar el 15 d’octubre del 2025 la inhabilitació especial imposada als afectats, després de resoldre els recursos de cassació presentats contra la sentència dictada per l’Audiència de Barcelona el juny del 2022. Fonts de la Conselleria remarquen que es tracta d’una inhabilitació especial, no total, i que la resolució descarta els delictes de malversació i enriquiment.