Colossal Biosciences, l’empresa que busca ressuscitar espècies, anuncia la creació d’ous artificials per covar aus extintes

La companyia, fundada pel cèlebre genetista George Church i l’empresari Ben Lamm, afirma haver desenvolupat una «plataforma d’incubació pionera» que permet «el desenvolupament complet d’un embrió aviària des de les etapes més primerenques fins a l’eclosió» sense necessitat de clos biològica.

La comunitat científica persegueix aquest objectiu des dels anys vuitanta però, fins ara, només s’havien aconseguit alguns prototips que requerien grans quantitats d’oxigen suplementari i que, per tant, podia afectar la salut de l’animal. Davant això, els científics de Colossal afirmen haver desenvolupat una estructura reticular amb una nova membrana de silicona bioenginyeracapaç de funcionar com una closca d’ou natural. I a diferència de les incubadores comercials, els creadors d’aquesta maquinària afirmen que la seva estructura és «escalable» i adaptable a ous de qualsevol mida. Inclosos els d’aus gegants.

Similar a la «gestació subrogada»

Aquests ous artificials ja han sigut posats a prova amb pollets de gallina i, segons reporten els científics, ja han nascut els primers animals criats en aquest dispositiu i, per ara, tot apunta que es tracta d’exemplars sans i funcionals. Segons explica Beth Shapiro, directora científica de Colossal Biosciences, l’objectiu d’aquesta estructura és ser utilitzada per a la «gestació subrogada» d’embrions creats a partir de gens d’animals en perill d’extinció o directament extints. Com per exemple, el moa gegant, un animal extint els ous del qual eren 80 vegades més grans que els d’una gallina i 8 vegades més grans que els d’un emú i que, per tant, no podrien implantar-se en cap altra au viva. «Un ou artificial a escala seria la millor opció per al desenvolupament exogen d’aquesta espècie», comenta l’equip.

Crítiques de la comunitat científica

L’empresa, fundada fa tan sols un lustre, ha saltat a la fama en els últims anys per les seves promeses de «portar de tornada» animals extints i d’ aconseguir el naixement un mamut llanut llanut per al 2028. Per a això estan treballant amb un equip de genetistes encarregats de ‘rescatar’ gens d’aquests animals ja desapareguts i integrar-los en el genoma dels seus familiars més pròxims.

Són moltes les veus de la comunitat científica que en els últims anys han criticat aquesta idea i han recordat que, lluny d’aconseguir el promès, la companyia està creant animals modificats genèticament per assemblar-se als seus avantpassats extints però que cap d’aquests és, en realitat, ni un mamut llanut llanut ni un llop gegant com els de Joc de Trons perquè ni disposen de tot el seu material genètic ni han sigut criats en entorns reals. Igual que passaria, eventualment, amb els embrions de mones gegants covats en aquest aparell.

Notícies relacionades

Crim masclista a Figueres: una home mata una dona a ganivetades en ple carrer

El Govern ofereix als sindicats de professors avançar un any la pujada salarial de 200 euros mensuals prevista per al 2029

També han sigut moltes les crítiques pel fet que la companyia encara no ha publicat els detalls tècnics dels seus avenços ni ha permès la revisió per parells de les seves suposades gestes. Tot el que sabem d’aquests anuncis és el que l’empresa ha comunicat a través de les seves notes de premsa i dels seus vídeos publicats a les xarxes socials. Tant és així que, després de l’anunci de la creació d’aquests ous artificials per covar aus extintes, especialistes com Louise Johnson, biòloga evolutiva de la Universitat de Reading, s’han negat rotundament a opinar sobre aquesta notícia davant la falta d’informació clara. «La meva opinió és que, llevat que hi hagi un article revisat per parells, més em val donar la meva opinió experta sobre un anunci de YouTube», comenta la científica.

En aquesta mateixa línia es posiciona Carles Lalueza-Fox, director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), que també sosté que als anuncis d’aquesta companyia «hi ha una barreja bastant sorprenent d’avenços científics i de publicitat que pot qualificar-se d’enganyosa». En declaracions al Science Media Center, el científic recorda que molts d’aquests avenços «transcendeixen l’àmbit científic» i que «s’han d’interpretar sempre en el context dels interessos empresarials d’una companyia privada».