Mare d’un jove amb autisme: "M’agredeix, la conselleria no l’ingressa en cap residència i temo per la meva vida"

El jove, de 22 anys i amb autisme sever, reacciona amb agressivitat davant d’un entorn que es torna hostil per a ell de manera molt ràpida i molt freqüent. Una moto molt sorollosa que apareix del no-res pot suposar l’inici d’una crisi que la mare fa temps que ni sap ni pot gestionar. El seu nom comença per G.

El primer ingrés hospitalari de G. per una crisi va ser el 2017, quan era un adolescent de 13 anys. Ara mateix, amb 22, està ingressat de nou a l’hospital després de l’últim brot agressiu. Però la seva mare en sap el final: dues setmanes més ingressat i li donaran l’alta. I junts tornaran a casa fins a la següent agressió. "Té un autisme sever i no sap el que fa. Reacciona d’aquesta manera davant l’hostilitat i per a ell qualsevol cosa es torna hostil molt ràpid. M’agredeix a mi i agredeix la seva Pati (assistent personal infantil). De fet, canviem de professional constantment perquè és un veritable problema", explica la dona, que viu sola amb el seu fill.

Fa més d’un any que les conductes agressives del jove s’han convertit en una constant. Per això la dona va decidir sol·licitar una plaça en una residència per al seu fill. "Així, ell està atès i jo puc anar a visitar-lo perquè és que un dia passarà una desgràcia", explica la dona. El problema, però, és que no hi ha ni una plaça lliure.

"Places públiques no n’hi ha, però és que privades tampoc n’hi ha. Des de la Generalitat em van indicar que si jo aconseguia una plaça ells em donaven l’ajuda que s’anomena Prestació Vinculada al Servei perquè pagués la plaça. Però és que no n’hi ha. La xarxa de salut mental és tan limitada que no hi ha places enlloc. De fet, fins i tot m’han dit que hi ha persones en residències que podrien estar en un pis tutelat, però que tampoc hi ha places en aquests pisos, així que està tot col·lapsat", explica la dona.

Davant d’aquest panorama, Teresa va acudir al jutjat amb tots els avisos donats a la policia, els ingressos del seu fill a la unitat de psiquiatria de l’hospital i els comunicats d’urgències. Al juny, va sol·licitar al jutge una interlocutòria d’internament per al seu fill, que li va ser concedida al novembre. "Un mes després va tenir un altre brot, va destrossar l’aula escolar i va tenir un nou ingrés. Llavors vaig decidir cedir la curatela del meu fill", explica la dona.

L’11 de març del 2026, la dona rep la sentència judicial en què se cedeix la tutela de G. a l’Institut Valencià d’Atenció Social i Sanitària (Ivass) en considerar la situació de Teresa "excessivament gravosa o que comporta una greu dificultat l’exercici del càrrec de curadora". No obstant això, la dona, avui dia, continua fent-se càrrec del seu fill, sense plaça en cap residència i sense resposta de l’Administració.

"Em passo tot el dia amb el botó de teleassistència al coll"

"Ja no puc més. Davant d’una crisi la situació és la mateixa: un ingrés en sala, medicació de rescat i cap a casa. En aquesta ocasió, després d’estar lligat 3 dies perquè, és clar, no hi ha llits en una unitat de psiquiatria, els vaig dir que a casa no el podien enviar. El van traslladar a un altre hospital i allà està ingressat, però sé que és qüestió d’un parell de setmanes. Ja m’ho han dit. ¿I llavors? Es repetirà la mateixa situació", afirma la dona.

Notícies relacionades

¿Llevar-se a les cinc del matí és saludable? Neuròlegs adverteixen que pot tenir "un impacte negatiu" en la salut

Educació es desmarca d’Interior sobre la infiltració de Mossos en una assemblea de professors: "Esperem explicacions"

I afegeix: "Quan G. era petit el podia gestionar. L’agressivitat d’un nen la controles, però ja està fet un home. I temo que qualsevol dia em doni un mal cop i em mati. O que li passi alguna cosa a ell perquè està fora del meu control. Em passo tot el dia amb el botó de la teleassistència penjat al coll. El temps que passa entre que aviso Emergències i arriba la policia no l’hi desitjo a ningú. Cada vegada és més freqüent i ja no sé què fer. L’Ivass encara no ha assignat ni el curador. Això és un abandonament total. El meu fill necessita un centre adequat, on pugui tenir les seves rutines i el puguin tractar de manera adequada. Però no hi ha plaça i de veritat que no ho puc entendre. Estem vivint un infern".

Resposta de la Conselleria de Serveis Socials

Des de la Conselleria de Serveis Socials asseguren que la interlocutòria del Jutjat núm. 28 de València, de data 10 de març del 2026, acorda el cessament de la mare en l’exercici del càrrec i designa l’IVASS com a curador. "No obstant això, aquesta resolució judicial encara no és ferma a efectes executius, ja que està pendent que el Jutjat formalitzi la presa de possessió del càrrec per part de l’IVASS. Ara com ara, aquest tràmit encara no s’ha produït. En conseqüència, l’IVASS no ostenta actualment la curatela ni disposa encara de l’accés complet a l’expedient de la persona, per la qual cosa no té capacitat legal ni material per adoptar decisions o efectuar derivacions a recursos assistencials", conclouen les mateixes fonts.