La tercera gran potabilitzadora del Besòs estarà gestionada per l’AMB

El pla per potabilitzar el Besòs –la segona gran font d’aigua després del Llobregat per a l’àrea de Barcelona– preveia fins ara tres actuacions principals: ampliar l’actual potabilitzadora d’Aigües de Barcelona a la Trinitat i construir dues noves plantes gestionades per ATL. No obstant, segons el nou esquema, una de les dues futures instal·lacions seguirà liderada per ATL, i l’altra quedarà sota el paraigua de l’AMB.

Fonts coneixedores del pla assenyalen que la intenció és que l’AMB delegui l’explotació de la tercera potabilitzadora a Aigües de Barcelona, que ja compta amb experiència directa pel que fa al tractament d’aigua procedent del Besòs. En aquest sentit, la companyia opera actualment la potabilitzadora de Trinitat, una infraestructura clau que quedarà ampliada aquest any i que captarà aigua de tres punts diferents: de l’aqüífer, del Rec Comtal (l’antiga sèquia de la ciutat) i del cabal superficial del Besòs.

Un any de retard

La construcció de potabilitzadores al Besòs és essencial per desenvolupar un complex engranatge al riu. La recuperació ecològica de les últimes dècades en el curs fluvial ha permès un aprofitament que als anys 90 ningú podia imaginar. Tot i així, queda molta feina per fer. De fet, els projectes de restauració ambiental previstos a Sant Adrià i Santa Coloma es desenvolupen en paral·lel a l’increment de les captacions i les infraestructures hídriques associades al cabal i a les masses d’aigua subterrània de la zona.

Al Besòs, s’ha desbloquejat el procés per construir noves estacions de regeneració d’aigua –un tractament terciari extra que s’aplica a les depuradores– en llocs com la Llagosta i Montcada. Aquestes plantes permetran que l’aigua que flueixi pel llit sigui de millor qualitat, cosa que facilitarà la instal·lació de noves potabilitzadores amb capacitat per convertir en potable el recurs.

Aquest pla és el que explica que hi càpiguen tres potabilitzadores –dues de noves– en tan poc espai. Al principi, es va estudiar la possibilitat que en fossin només dues. Però finalment s’ha determinat que la planta de Trinitat pot conviure amb dues infraestructures més. La primera –prevista per al 2029, un any més tard del que recollia el cronograma inicial del Govern i ubicada a Montcada i Reixac– té els tràmits previs en marxa i ATL ja ha buscat finançament europeu per fer-la realitat. A més, els pous que utilitzarà ja estan construïts.

I la segona, la que hauran de gestionar l’AMB i Aigües de Barcelona, s’ubicarà a la ciutat de Barcelona. La idea inicial era que se situés al Bon Pastor i que es digués ETAP Bon Pastor. Però, en aquests moments, l’Ajuntament de Barcelona i l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) treballen en la recerca d’un solar adequat per acollir la nova planta. La localització serà un dels elements determinants del projecte, tant per les necessitats tècniques de connexió com per l’encaix urbanístic d’una instal·lació estratègica per a la qual és difícil trobar espai a causa de la densitat d’edificis i construccions de la zona.

L’horitzó previst per a aquesta tercera potabilitzadora, sobre el paper, és també l’any 2029. Malgrat tot, algunes veus plantegen que seria interessant deixar-la per més endavant i anticipar la construcció de la regeneradora que s’ha de localitzar a la desembocadura del riu. D’aquesta manera, si es regenera aigua residual i es bomba riu amunt, com es fa al Llobregat, ja podria tractar-se a l’ETAP Trinitat i a la futura ETAP Montcada. I més endavant, ja vindria la de Barcelona, que culminaria el sistema de sanejament i aprofitament de l’aigua del Besòs.

Notícies relacionades

El retard del lecanemab empeny a buscar el fàrmac de l’Alzheimer a l’estranger

La gestió dels incendis forestals, Tema del Diumenge

Objectiu final

Amb aquest canvi de plans, el futur sistema de potabilització del Besòs quedarà repartit entre ATL i l’AMB, amb Aigües de Barcelona com a operador. Així les coses, l’objectiu final és aconseguir augmentar la capacitat de producció d’aigua potable i reduir la dependència de fonts tradicionals en cas de noves sequeres.