A Rodalies caldrà tornar a pagar el 9 de maig amb el 96% del servei

La reobertura d’algunes línies previstes per a la setmana que ve ajudarà a encaminar la xarxa de Rodalies cap a la normalitat. Dilluns es restablirà el servei de l’R15 entre Reus i Móra la Nova, un dels més afectats des de l’accident de Gelida per les limitacions temporals de velocitat. A partir de dimarts, l’R3 allargarà el recorregut entre Vic i Ripoll fins a arribar a Ribes de Freser. La reobertura fins a Puigcerdà quedarà per a més endavant. L’R4 tornarà a fer el seu recorregut complet entre Sant Vicenç de Calders i Manresa dimarts, sense necessitat d’agafar un tren llançadora a Terrassa, com passava des del 5 de febrer.Ajudarà encara més a encaminar la xarxa de Rodalies cap a la normalitat la reobertura d’algunes línies previstes per a la setmana que ve. Dilluns es restablirà el servei de l’R15 entre Reus i Móra la Nova, un dels més afectats des de l’accident de Gelida per les limitacions temporals de velocitat (LTV). I a partir de dimarts, l’R3 allargarà el seu recorregut entre Vic i Ripoll fins a arribar a Ribes de Freser: per més endavant quedarà la reobertura fins a Puigcerdà. D’altra banda, l’R4 tornarà a fer el seu recorregut complet entre Sant Vicenç de Calders i Manresa aquest dimarts, sense necessitat d’agafar un tren llançadora a Terrassa, tal com estava passant des del 5 de febrer passat.

Si s’han pogut aixecar aquestes restriccions en el trànsit ferroviari és gràcies a una mica més de 186 milions d’euros que el Govern va destinar aquests tres mesos i mig a les obres d’emergència. En concret, 170 milions els va invertir Adif com a responsable de la infraestructura ferroviària, Renfe va aportar 13 milions més i els tres milions restants corresponen a l’actuació que va fer Carreteres al punt del sinistre, que va afectar l’AP-7.Si han pogut aixecar-se aquestes restriccions en el trànsit ferroviari és gràcies als una mica més de 186 milions d’euros que el Govern ha destinat en aquests tres mesos i mig a les obres d’emergència. En concret, 170 milions d’euros els ha invertit Adif com a responsable de la infraestructura ferroviària; 13 milions més han sigut aportats per Renfe –en especial els plans alternatius de transport disposats davant els talls de les línies–, i els tres milions restants corresponen a l’actuació que va realitzar Carreteres en el punt del sinistre, que va afectar l’AP-7. A aquest desemborsament cal afegir-hi el cost d’haver mantingut la gratuïtat del servei de Rodalies durant més de tres mesos. Segons Santano, Renfe i el Ministeri de Transports s’hauran de fer càrrec de pèrdues de més de 50 milions d’euros, tot i que la xifra no està fixada.A aquest desemborsament cal sumar-hi el cost d’haver mantingut la gratuïtat del servei de Rodalies durant una mica més de tres mesos. Segons Santano, Renfe i el Ministeri de Transports hauran de fer front a unes pèrdues de més de 50 milions d’euros, tot i que la xifra encara no està fixada totalment.

Punts recuperats

Notícies relacionades

El retard del lecanemab empeny a buscar el fàrmac de l’Alzheimer a l’estranger

La gestió dels incendis forestals, Tema del Diumenge

Aquesta inversió excepcional – no s’havia invertit mai tant en reparacions a la xarxa de Rodalies – ha permès, segons Santano, que avui dia s’estabilitzin 65 dels 90 punts més crítics detectats després de l’accident del 20 de gener.Aquesta inversió excepcional – mai abans s’havia invertit tant en reparacions a la xarxa de Rodalies – ha permès, segons ha assenyalat Santano, que en el dia d’avui s’hagin estabilitzat 65 dels 90 punts més crítics detectats després de l’accident del 20 de gener passat. Es tracta, sobretot, dels terraplens que flanquegen una gran part dels raïls de Rodalies i que ara es troben mallats per evitar esllavissades. La inspecció de més de 690 elements de risc que va fer Adif les primeres setmanes després de l’accident va permetre detectar alguns túnels o murs danyats que ja han sigut reparats o ho seran els pròxims dies.Es tracta, sobretot, de les trinxeres o terraplens que flanquegen gran part dels raïls de Rodalies i que ara es troben mallats per evitar despreniments. Més enllà d’això, la inspecció de més de 690 elements de risc que va realitzar Adif les primeres setmanes després de l’accident, i el desplegament de més de 400 treballadors, va permetre detectar també alguns túnels o murs malmesos que ja han sigut reparats o ho seran en els pròxims dies. Amb tot, encara persisteixen 147 limitacions temporals de velocitat que alenteixen el pas dels trens. "Després de Gelida, n’hi va haver 216... I esperem que totes les que va causar la borrasca [Harry] se’n vagin a partir del juny", va assegurar Santano, que va xifrar en unes 100 les limitacions presents a la xarxa abans de l’accident.Amb tot, encara persisteixen en l’entramat ferroviari català 147 limitacions temporals de velocitat (LTV) que alenteixen el pas dels trens. "Després de Gelida, n’hi va haver 216... I esperem que totes les que va causar la borrasca [Harry] se’n vagin a partir del juny", ha assegurat Santano, que ha xifrat en unes 100 les limitacions ja presents a la xarxa abans de l’accident.

Tant Santano com Paneque van voler deixar clar que no "presumeixen", sinó "expliquen" el que es "fa" i el que "millora progressivament". El secretari d’Estat va defensar que es van prendre decisions "més enllà de l’emergència", com ara la incorporació de cinc tècnics de manteniment preventiu i quatre tècnics més que recorren les línies de Rodalies per detectar possibles fallades. En total, es van incrementar un 20% els recursos destinats al manteniment de la infraestructura a Catalunya.Tant Santano com Paneque han volgut deixar clar durant les seves intervencions que no estaven "traient pit", sinó "comptant" el que s’"està fent" i el que està "millorant progressivament". En aquest sentit, el secretari d’Estat ha defensat que s’han pres decisions "més enllà de l’emergència", com la incorporació de cinc tècnics de manteniment preventiu i quatre tècnics més que recorren una a una les línies de Rodalies per detectar possibles fallades. En total, s’han incrementat un 20% els recursos tant materials com humans destinats al manteniment de la infraestructura a Catalunya. Santano també va destacar la voluntat d’establir un grup de treball entre el Govern, Adif, Renfe i la Generalitat per analitzar l’adaptació de l’R1 al canvi climàtic i l’actuació definitiva per garantir el servei dels túnels del Garraf.