L’FP privada haurà d’oferir un mínim de cicles i hores presencials

L’FP privada haurà d’oferir un mínim de cicles i hores presencials
3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Els nous centres privats que imparteixin Formació Professional (FP) hauran de tenir un nombre mínim de cicles en l’oferta formativa i de docents. Tot i que ofereixin ensenyament on line, els centres hauran d’assegurar un nombre d’hores lectives presencials, especialment per fer pràctiques en tallers, laboratoris, clíniques o camps d’agricultura. Així ho va anunciar ahir la ministra d’Educació i FP, Milagros Tolón.Els nous centres privats que imparteixin Formació Professional (FP) hauran de tenir un nombre mínim de cicles en la seva oferta formativa, així com de docents. Tot i que ofereixin ensenyament online, els centres hauran d’assegurar un nombre d’hores lectives presencials, especialment les que es duen a terme per realitzar pràctiques en tallers, laboratoris, clíniques o camps d’agricultura. Així ho ha anunciat aquest dijous a Madrid, durant un esmorzar organitzat per Europa Press, la ministra d’Educació i FP, Milagros Tolón. Els tècnics del seu departament ja treballen en la redacció del reial decret que va anunciar al febrer Pedro Sánchez per posar límit als "xiringuitos acadèmics que es limiten a donar diplomes". La tramitació del text començarà al juliol, va afegir la ministra, que no va concretar quin nombre de cicles, hores presencials i docents hauran de tenir els centres privats d’FP de nova creació.Els tècnics del seu departament ja estan treballant a la redacció del reial decret que va anunciar el febrer passat Pedro Sánchez per posar límit als "xiringuitos acadèmics que es limiten a donar diplomes". La tramitació del text començarà al juliol, ha afegit la ministra, que no ha concretat quin nombre de cicles, hores presencials i docents hauran de tenir els centres privats d’FP de nova creació.

L’FP es pot cursar en centres públics, concertats i privats. L’FP en aquests últims s’ha enfilat en una dècada. Els alumnes matriculats han augmentat en un 467% (de 39.941 a 226.661) des del curs 2013-14 a tot Espanya, segons una anàlisi de CaixaBank Dualiza en col·laboració amb Orkestra-Institut Basc de Competitivitat. L’informe constata que la modalitat on line és la gran palanca de l’auge de l’FP privada, en què cada curs pot vorejar 3.500 euros, una quantitat més elevada que la dels centres concertats.L’FP es pot cursar en centres públics, concertats (que estan subvencionats per les arques públiques) i els purament privats (sense concert i on l’estudiant paga el 100% dels seus estudis). L’FP en aquests últims s’ha disparat en una dècada. L’alumnat matriculat ha augmentat en un 467% (de 39.941 a 226.661) des del curs 2013-14 a tot Espanya, segons una anàlisi elaborada per CaixaBank Dualiza en col·laboració amb Orkestra-Institut Basc de Competitivitat. L’informe constata que la modalitat ‘online’ és la gran palanca de l’auge de l’FP privada, on cada curs pot rondar els 3.500 euros, una quantitat més elevada que la dels centres concertats (els públics són gratuïts). La matriculació a l’FP on line, que té la mateixa validesa acadèmica i professional que la modalitat presencial, s’ha incrementat un 20% des del curs 2017-2018. L’augment, però, és desigual si es compara l’ensenyament públic i privat. La matriculació en la primera ha crescut tot just un 10%, mentre que en la privada no concertada el percentatge és del 35%, segons un informe de la federació d’Ensenyament de CCOO, que critica el dèficit de l’oferta pública virtual i "la suplantació de la modalitat presencial".La matriculació a l’FP online – que oficialment té la mateixa validesa acadèmica i professional que la modalitat presencial – s’ha incrementat un 20% des del curs 2017-2018. No obstant, l’augment és desigual si es compara l’ensenyament públic i privat. La matriculació en la primera ha crescut tot just un 10% mentre que en la privada no concertada, el percentatge és del 35%, segons un recent informe de la federació d’Ensenyament de CCOO, que critica el dèficit de l’oferta pública virtual i "la suplantació de la modalitat presencial".