Cibervíctimes i ciberlladres

En les pantalles que utilitzen els especialistes de la CiberComandància de la Guàrdia Civil desfilen diàriament les casuístiques, patrons, maneres de posar la trampa i de caure en l’engany, fins al punt que ja poden descriure retrats robot de víctimes i agressors.

Els delinqüents.

Explica el coronel Jorge Juan Pérez Rodríguez, cap de la CiberComandància de la Guàrdia Civil, que és característica freqüent del ciberestafador tenir capacitats per seduir o convèncer, però, sobretot, basa el seu negoci a perseverar. El criminal fracassarà en la majoria dels enganys que intenta amb falsos avisos d’SMS, en què indica que hi ha un paquet que no pot entregar, un pagament que s’aproxima en el calendari, un regal... Tota mena d’artificis per aconseguir que l’incaut cliqui en un enllaç d’internet i obri les seves dades bancàries a l’agressor. No obstant, de cada molts intents, un, dos, tres, cent peixos cauen a la xarxa.

Si no és el phising el que intenta, es mantindrà allí amagat amb paciència, fins que sorgeixi la possibilitat d’alterar un d’aquests missatges canviant els dígits del compte corrent per desviar els pagaments. Aquest agressor sap amagar-se i ser silenciós a internet. "No té perfil personal en les xarxes socials i fa una navegació mínimament arriscada per evitar deixar empremtes que permetin localitzar-lo", diu el coronel.

Depenent de com sigui la seva víctima objectiu, en comptes de fer servir comunicacions telemàtiques, preferirà el telèfon. Aquest delinqüent acostuma a ser jove, home, versat en tècniques informàtiques, però sense ser un hacker sofisticat, amb un creixent interès per la IA i els serveis que en aquest camp li poden prestar altres delinqüents de cara a poder millorar els seus enganys. Generalment actua organitzat, tot i que no sempre en jerarquia, per beneficiar-se del suport de xarxes criminals, especialment les que ofereixen serveis per al blanqueig per un petit percentatge del botí. Aquest tipus de criminal "acostuma a presentar una elevada reincidència", assegura Pérez Rodríguez.

La víctima.

Els avisos per delictes i danys s’acumulen cada dia laborable entre les 09.30 i les 14.00 hores, descendeixen a l’hora de dinar i es reactiven entre les 16.00 i les 20.00 hores. La víctima acostuma a tenir problemes econòmics. Les persones que estan atabalades per urgències de pagaments, o falta d’ingressos, males ratxes, atur, pobresa continuada, seran més proclius a caure en enganys, missatges telefònics que els prometen diners, principalment.

Notícies relacionades

Marina Echebarria, catedràtica de Dret i activista LGTBI: «Les dones transsexuals no som un perill per a la resta»

La família de la nena atacada per un senglar a Cadaqués reclama uns 70.000 euros i avisa que anirà al contenciós pel silenci municipal

Aquest perfil de víctima acostuma a ser una persona que viu sola. Sovint es troba en un estat depressiu, de baixa autoestima i amb un cert desordre en la seva vida, uns detalls que augmenten la seva vulnerabilitat.

El cibercriminal sap detectar el seu calador. Per a enganys per via telefònica és més senzill pescar en les trucades enganyoses que, en horari laboral, atenen persones grans als seus domicilis.