D’escapar del crim a emprendre

Frank Armando Ponte, immigrant peruà a la Corunya, era empresari al seu país natal. "El 2014 vaig emprendre en el sector industrial, amb una empresa de fabricació de roba de treball", recorda, un projecte en el qual va arribar a tenir una quinzena de treballadors i que va adaptar, en pandèmia, a la producció de mascaretes i roba de protecció amb la covid. Després va començar al sector immobiliari, al principi com a agent i després amb una plataforma d’intermediació "on vaig invertir tot el meu capital i tenia grans expectatives". Però a finals del 2023, relata, "van començar els problemes". "Vaig començar a buscar inversors per impulsar el projecte, la meva informació va quedar en mans equivocades", i es va veure sotmès a extorsions i presions del Tren de Aragua, una organització criminal d’arrels veneçolanes.

Va demanar asil a Espanya, va treballar on va poder i va arribar a dormir al carrer, però va aconseguir remuntar i convertir-se en autònom a la Corunya. Aquest somni d’una nova vida va quedar truncat aquest mes de març, quan el Govern li va denegar l’asil, però el període de regularització extraordinària que s’acaba d’obrir li dona una nova esperança per emprendre i prosperar.

Risc "constant"

Segons explica Ponte, venir a Espanya "sempre va ser un objectiu a llarg termini per a mi, perquè veia un país segur, desenvolupat i amb oportunitats", però la sortida del Perú va ser forçada. Allà vivia en un risc "constant", amb la sensació de continuar vigilant constantment. "Vaig canviar de número, vaig canviar de domicili, vaig mirar de desaparèixer, però fins i tot així em continuaven localitzant", i l’estrès li va arribar a causar una paràlisi facial. "Sentia que la meva vida corria perill", explica, i la policia amb prou feines li va oferir protecció "per tres dies, després el cas va quedar sense seguiment". En molts casos, afirma, hi ha hagut connivència entre bandes criminals i la policia peruana. No li va quedar més remei que sortir del país. "La meva idea era venir a Espanya en millors condicions, però vaig perdre el que havia construït", recorda. Va arribar a inicis del 2024 a un país on no tenia familiars ni amics. "Va ser un canvi brusc, un canvi inesperat, perquè d’un moment a l’altre em va tocar treballar en oficis que mai vaig imaginar", recorda. Va treballar al sector de la construcció, i va patir "no tenir l’oportunitat de cobrar perquè els caps no assumien el seu compromís de pagament". També va passar per situacions com dormir "en situació de carrer", o recórrer a "menjadors populars". "Coses que mai hauria imaginat passar", resumeix.

Notícies relacionades

Uns Mossos de l'ARRO es retroben amb una nena que van salvar de morir ennuegada al Bruc

Catalunya impulsa un pla pilot que introdueix la figura d’un mosso en centres educatius de l’Hospitalet, el Prat i Sabadell

El gener del 2025, ja a la Corunya, va demanar asil. "Va ser un canvi total de vida", recorda, "començar des de zero a formar un nou entorn i enfrontar el procés burocràtic aquí a Espanya". I el 18 de març, un nou cop quan li va arribar la resolució que li negava la sol·licitud d’asil.

Una vegada més, va apostar per no quedar-se "paralitzat" i acudir al procés de regularització extraordinari obert pel Govern. "Presenta una oportunitat real d’estabilitat, em permet treballar de manera legal, continuar amb el meu projecte i tenir una base per construir un futur a Espanya", defensa Ponte, que vol desenvolupar el seu negoci "no només aquí a la Corunya", sinó també en urbs com Madrid, Barcelona o Sevilla.