Quan el 'bullying' el comet l'entrenador: més d'un de cada tres menors pateix violència en l'esport extraescolar

Aquestes són algunes de les dades recollides a l'informe 'Veus de la infància en l'esport (2025)', elaborat per l'associació que defensa els drets de la infància Kunina Sports and Education amb el suport del Govern Basc. Feta a Euskadi entre gairebé 600 nois i noies escolaritzats i amb edats compreses entre els 14 i els 18 anys, l'enquesta és extrapolable a la resta d'Espanya.

Les víctimes callen

Les motivacions principals per apuntar-se a alguna pràctica esportiva -l'informe analitza 40 modalitats- són l'obligació de les famílies, el gust personal per algun tipus d'activitat i la salut. L'estudi conclou que la violència és present en l'esport infantil, encara que invisibilitzada. Gairebé un 35% dels enquestats admet haver-la patit. La dada, no obstant això, pot ser molt més alta perquè els autors de l'informe expliquen que moltes conductes agressives no són qualificades de violència per part dels menors perquè les han normalitzat i no els donen importància. Els nois pateixen més aquest tipus de situacions, tot i que no hi ha una diferència abismal amb les noies (56% davant del 44%). La meitat de les víctimes callen (només el 52% ho verbalitza). A la llum de les dades, l'informe demana "una profunda reflexió sobre la invisibilització de la violència en l'esport infantil".

En el 61% dels casos, els nois han acabat per abandonar l'esport perquè ni el club ni les seves famílies han fet res per canviar la situació.

Insults i crits

El 81% de la violència narrada pels menors és psicològica i emocional. Consisteix, bàsicament, en insults i crits. També hi ha cabuda per a l'assetjament entre iguals. Un 17% correspon a la violència física vinculada a l'experiència competitiva: cops, lesions i baralles. Aquest tipus de situacions les pateixen molt més els nois que les noies (79% davant del 21%). Finalment, el 2% de la violència que experimenten els petits esportistes és sexual, una xifra que no és rellevant però sí molt preocupant per la seva gravetat.

Malauradament, els responsables de la violència són, de manera majoritària, els entrenadors (46%). "La forma més habitual de la violència consisteix en insults, humiliacions i menyspreus. La recerca del rendiment esportiu a qualsevol preu i la normalització de qualsevol acció que s'hi dediqui, poden ser els elements fonamentals", destaquen els tècnics que han elaborat l'informe. En un de cada tres casos, és la família la que agredeix físicament o verbalment i en el 21%, els mateixos companys.

Notícies relacionades

Adeu a la brioixeria i les pizzes: 4 claus per entendre els canvis en el menú escolar

Un buit legal podria retardar gairebé una dècada la recuperació de la capa d’ozó

La majoria de nois i noies que admeten patir algun tipus d'agressió en la pràctica esportiva, expliquen tenir sensació de tristesa, inseguretat, ansietat, enuig i vergonya. N'hi ha d'altres que, no obstant això, asseguren que els és indiferent i que aquestes situacions formen part del camí per superar-se i arribar a l'elit esportiva. "Els nois que són conscients de viure violència pateixen un impacte negatiu immediat i el poden arrossegar en la seva vida futura. Existeix una evident necessitat d'atenció i acompanyament emocional per als infants i adolescents que pateixen aquestes conductes", conclou l'informe

Més informació

'Veus de la infància en l'esport' demana més investigació sobre les agressions al camp de joc per poder erradicar-les de la mà de polítiques públiques que fomentin les conductes sanes i protectores. També reclama campanyes d'informació sobre què és la violència per deixar de normalitzar situacions agressives que no haurien de ser normals.