La justícia indemniza amb 250.000 euros un pacient amb un ictus que va patir una demora «negligent» per falta de llits

Aquests fets es remunten a 2017. La jutgessa que va veure el cas en primera instància va valorar, després d’escoltar els diferents perits que van comparèixer en el judici i donar més pes a qui va comparèixer a proposta de la part demandant, que es va produir un supòsit de "pèrdua d’oportunitat" per la demora en el trasllat i de les preceptives proves diagnòstiques al Cunqueiro per "raons organitzatives" de l’hospital, imposant el pagament d’una indemnització de 150.000 euros: juntament amb el retard en el trasllat per falta d’habitacions durant aquella nit, un perit també va assenyalar que la pauta en aquest tipus d’actuacions és intervenir en horari diürn i no nocturn.

El Sergas va defensar que "esperar 24 hores" era el que s’ajustava

Els magistrats del TSXG són més contundents i conclouen, en una sentència contra la qual encara es pot recórrer davant del Tribunal Supremo, que hi va haver "una infracció clara de lex artis ad hoc", ja que el Sergas va defensar que, en tot cas i més enllà del problema amb les habitacions, "esperar 24 hores era el que s’ajustava", ja que per l’estat del pacient no s’havia d’"intervenir en calent".

"Fins i tot encara que el pacient hagués estat al Cunqueiro amb tots els mitjans materials i persones disponibles, que repetim, no existien ni en mitjans materials (els llits) ni segons un dels perits en l’ànim d’intervenir en horari nocturn, no s’hauria fet [la intervenció]", interpreten els jutges. Atès que les guies mèdiques, al contrari, "obliguen a actuar al més aviat possible", la sala conclou que no fer-ho va ser una "omissió negligent" per no aplicar correctament els protocols amb la celeritat que requeria el cas, motiu pel qual eleva la indemnització a 250.000 euros.

Notícies relacionades

Set dones i un jove fan el primer pas per «reconstruir» un poble deshabitat

Montse Pascual, nova directora del Parc Natural de Cap de Creus, el primer parc marítim-terrestre de Catalunya

El pacient, representat en aquest procés judicial pel despatx de l’advocat especialista en negligències mèdiques Alfonso Iglesias, havia d’haver estat intervingut "al més aviat possible", resumeix l’Alt Tribunal gallec, atenent les guies europees i americanes sobre aquesta patologia, rebutjant així els arguments exposats pel Sergas i la seva asseguradora en els recursos d’apel·lació, que van defensar que el tractament va ser "correcte i precoç", que la literatura científica no avala que intervenir abans de les 24 hores millori el pronòstic i que les seqüeles que pateix el pacient deriven de la "gravetat extrema" de l’ictus patit.

El TSXG considera, al contrari, que l’"evacuació quirúrgica" precoç era "mandatòria", ja que s’estava davant d’un cas de "veritable emergència mèdica". La situació era de "summa gravetat" i hi va haver un retard "no justificat" del tractament quirúrgic necessari. L’abordatge havia de ser "precoç" per evitar el risc de resagnat que finalment es va produir en romandre l’aneurisma obert i sense tractament durant "temps prolongat".