Professors de secundària utilitzen Rosalía com a exemple de resiliència i apoderament a les aules: «T’ajuda a sentir-te forta quan estàs deprimida»

La Laia va quedar enamorada de ‘Los ángeles’ i no s’ha desenganxat de la diva del Baix Llobregat en tots aquests anys. «Em va atrapar la seva força. És importantíssim per a les noies més joves tenir referents femenins ocupant un lloc tan central, amb aquesta força i aquesta llibertat, en un context en el qual moltes nenes encara creixen sota la pressió de complaure o callar», prossegueix la jove periodista, que recorda que una de les raons per les quals molta gent la continua criticant és per mostrar-se segura de si mateixa. «Però ella ho té clar i ho continua fent, i això és un exemple boníssim per a les nenes», afegeix la Laia, que aquest dilluns anirà al primer concert de Barcelona amb 10 amics, tota una proesa tenint en compte com de difícil va resultar aconseguir una entrada.

El confessionari com a mirall

La part més esperada del concert, continua la Laia, és la del confessionari, on l’estrella convida dones famoses a explicar les seves relacions tòxiques i abusives davant de milions de persones. «Que li doni espai a això a cada concert és molt important. Veure que una persona que tu tens com a ídol també ha patit aquestes situacions interpel·la moltíssim les nenes. Les ajuda a identificar aquestes relacions abusives, a no normalitzar-les, a sortir-ne i, molt important, a no sentir-se culpables per haver-hi caigut si també els ha pogut passar a deesses com Aitana i a Rosalía», conclou.

Ariadna Miró té 19 anys, toca el saxo i treballa de monitora de menjador mentre acaba de decidir què vol estudiar, tot i que està bastant segura que serà «una cosa enfocada a l’educació». Criada en un ambient feminista, l’elecció del tema del seu treball de recerca (TR) –amb el qual va obtenir un 9,9 del qual està molt orgullosa– no va sorprendre. Va analitzar i va comparar ‘El mal querer’ de Rosalía i ‘Calambre’, de Nathy Peluso, dues obres que narren, cada una a la seva manera, «com sortir d’una relació tòxica».

Va arribar a la conclusió que, per molt reivindicatius que siguin aquests àlbums, algunes de les seves cançons recorren a mites de l’amor, demostrant que aquests són «estructurals i molt difícils d’erradicar», apunta l’Ariadna, a qui li va sorprendre que moltes de les cançons analitzades, «per no dir gairebé totes», caiguessin en els mites de l’amor que esperava que trenquessin. «Em va ajudar a veure fins a quin punt tenim interioritzats aquests estereotips i com de desapercebuts poden arribar a passar», explica.

«Empoderada i poderosa»

«Tenia una amiga a qui li agradava molt i me la va descobrir quan fèiem primer d’ESO», explica l’Ariadna recordant aquella fascinació per la barreja del flamenc amb l’urbà, tota aquella estètica… Tot i que ‘Lux’ li ha costat perquè el factor religió la tira enrere, té clar el valor de Rosalía com a referent de dona empoderada i poderosa.

Totes les vides de Rosalía han deixat, d’alguna manera, empremta a les aules, espais que mai són aliens al que passa fora. Tot i que és cert que ‘Lux’ és un disc que no interpel·la tant els més joves com sí que ho va fer, i de quina manera, l’estètica Motomami, les nenes canten ‘La perla’ amb unes ganes quasi profètiques, com si li cantessin tarambana que encara no ha passar per la seva vida, però que Rosalía els anuncia que passarà; tot i que, també els diu que tranquil·les, que sabran dir-li ‘ciao’.

‘La perla’ és precisament la cançó preferida de Paula García, alumna de tercer d’ESO en un institut de Barcelona. «Jo dic moltes vegades això d’«ets un monument a la deshonestedat» fins i tot per al meu interior quan algun nen o també alguna amiga em vacil·la o em fa sentir malament», diu la Paula, que el trimestre passat va fer una presentació d’anglès sobre l’artista. Independentment de la seva música, sent que Rosalía és «una gran ídol», tot i que potser no l’escolti tant com altres cantants. «És un referent d’empoderament, t’ajuda a sentir-te forta quan estàs deprimida», apunta la Paula, que, com l’Ariadna, s’ha criat en un ambient feminista.

Aquest «tot i que no l’escolti gaire «dona una clau important per entendre una generació que es relaciona de manera diferent amb la música. «No tenen una concepció d’obra, tenen una concepció de cançó o de trosset de cançó que els ha agradat en un ‘reel’», reflexiona el professor de literatura Ivan Clot. Però l’halo de Rosalía, independentment que coneguin la seva obra completa o no –i la immensa majoria dels més joves no ho fa–, va més enllà d’aquesta lògica fugaç de l’‘scroll’.

Art com a religió

Seguidor gairebé com a fenomen sociològic de Rosalía,Clot explica que l’ha utilitzat a classe per treballar la idea de tradició i modernitat. «M’ha servit per fer reflexions a classe sobre com concep un artista la seva obra», assenyala. Li va venir com a anell al dit que la publicació del disc coincidís amb el moment en què treballaven el modernisme per explicar als xavals com els modernistes catalans tenien la creença que l’art és una religió.

I l’exemple de Clot no és un cas aïllat. No són pocs els professors que han fet seqüències didàctiques i situacions d’aprenentatge sobre Rosalía a l’aula o l’han utilitzat en les seves tutories com a exemple de la importància de l’esforç, la voluntat o la disciplina quan es vol tirar endavant un projecte, sigui de la naturalesa que sigui.

Notícies relacionades

El profe rebel que ensenya Rosalía i Netflix a classe

Col·legis i instituts han d'eliminar totalment les begudes ensucrades i la brioixeria dels seus centres des d'aquest dijous

«Una de les coses importants que ensenya Rosalía és la resiliència», afegeix el professor de Llengua i Literatura Yeray S. Iborra, que també considera molt pedagògic que Rosalía sàpiga rectificar i ensenyi als nanos que ens podem equivocar. «Si l’escola competencial vol ensenyar a partir del disseny de reptes diaris i es basa que l’aprenentatge està basat en l’error, ens haurem de permetre l’error. I Rosalía ho fa».

El seu impacte a les aules de secundària és allà. De fet, el videoclip de ‘La noche de anoche’–col·laboració amb Bad Bunny– es va colar a les PAU el 2024, en l’assignatura de Fonaments Artístics. Dos cursos abans, el hit ‘Malamente’ va marcar els exàmens de la selectivitat a l’Aragó com a exemple per explicar l’ús dels adverbis formats a partir del sufix ‘-ment’.