Mestres i famílies demanen ampliar els 30 minuts de pati escolar

Etern debat

La denúncia feta per l’alumnat d’aquest centre educatiu barceloní que 30 minuts de pati són insuficients reobre l’etern debat sobre l’organització escolar. ¿Trenta minuts de pati són suficients per a una criatura? "Els centres han d’entendre que l’hora del pati és un temps educatiu i és un temps important, clau en termes de benestar, d’autoregulació, de clima... i l’hem d’incorporar com un element més del dia a dia. Entendre que el pati no és un temps perdut", reflexiona la sociòloga Elena Sintes, que remarca que és tan important la quantitat de temps com "les opcions que es donen al pati", una cosa de la qual també està convençuda Pujol, i així ho posa en pràctica a la seva escola.

"Hi ha nens que necessiten moure’s, d’altres parlar, socialitzar, compartir, i hi ha qui necessita tranquil·litat, soledat, una biblioteca oberta, un espai en el qual estar... Que es donin diverses opcions és bàsic, tan important com el temps", detalla la cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, que insisteix que és fonamental que el pati formi part del projecte educatiu dels centres.

Sobre el cas de l’Escola Sagarra, Sintes posa en valor la importància que aquest increment de temps de pati hagi vingut de la participació infantil i que sigui un projecte compartit, fruit d’un acord entre docents i alumnes.

Hi ha unanimitat en el fet que per poder avançar en l’aprenentatge es necessiten descansos, "esponjaments". Hi ha estudis que relacionen la durada del pati amb el rendiment acadèmic, que, com Sintes i Pujol, apunten també a la qualitat del temps de pati, els espais disponibles i la participació en activitats físiques. "Un descans adequat té efectes positius en el benestar general dels estudiants, fet que indirectament contribueix a un millor clima a l’aula i a un millor rendiment acadèmic", coincideixen. La presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado, valora també "la participació activa", dels nens de l’Escola Sagarra, que van fer una proposta que sorgia "d’una necessitat molt bàsica poc coberta", planteja la mestra. A ulls d’Hurtado, la pregunta no hauria de ser si 30 minuts de pati són suficients, sinó ¿què entenen els mestres per l’hora del pati? "No és el mateix que per a tu el pati sigui la teva hora per fer el cafè i que els nens juguin o si per a tu el pati és un espai en el qual també s’aprèn, en el qual es relacionen, un moment distès en què es relaxen i parlen entre ells... Si l’entens així, 30 minuts és el mínim", reflexiona Hurtado, que apunta que part del problema es troba en la fragmentació i la rigidesa estricta dels horaris de l’escola. "Ho fraccionem en comptes de tenir en compte com són i com aprenen les criatures, que és de manera global. Els desmuntem la seva naturalesa", prossegueix la mestra. "Jo he viscut projectes en els quals el pati és aprendre, on al pati passen coses: miren com està l’hort..., és necessari repensar l’organització del temps dins de l’escola", insisteix.

Lidón Gasull, directora de l’associació de famílies aFFac, recorda que "el poc que els prova als nens un pati de 30 minuts" era un tema que sortia al seu informe sobre la jornada escolar fet amb participació de l’alumnat.

Notícies relacionades

La "decisió estratègica" de la NASA per no allunar

Els astronautes de l’Artemis 2 són els humans que han viatjat més lluny

Descompensació

La federació observa la "descompensació" del temps que es produeix entre les dues hores o dues hores i mitja de l’aturada al migdia, "massa llarg", i els només 30 minuts durant tot el matí. "És molt poc temps de desconnexió en el temps lectiu del matí i, en canvi, en la franja del migdia és un temps massa llarg i això no ens està ajudant", assenyala Gasull. L’aFFac advoca per una jornada "més". "La pausa tan llarga que es fa al migdia retarda l’hora de sortida, retallar-la avançaria la sortida", apunta Gasull, que demana més temps de desconnexió. "Des de l’AFFaC només fem un diagnòstic de la necessitat de repensar l’organització lectiva", prossegueix la seva directora, que remarca que una de les coses que els nens més reivindicaven era "un temps seu per poder fer el que els doni la gana, sense que els estiguin sempre fent-los propostes".