Daniel Gabaldón: "Castigar un nen sense pati és com deixar-lo sense dormir o menjar"

El problema és que nosaltres tenim una concepció del temps molt estranya. A Finlàndia l’escola està oberta abans de l’hora de classe. Els nens hi entren a mesura que van arribant, se’n van a classe i ja són a l’aula quan arriba el docent. Nosaltres, en canvi, esperem que, a les nou en punt, el nen sigui al carrer, davant de la porta de l’escola; que a les nou en punt, sigui a dins, a la fila; i que a les nou en punt, sigui a classe, també, assegut al pupitre. ¿Com pot ser el nen a tres llocs alhora?

Cert...

¿I què passa en aquests països del nord on fan més descansos? Que aquests descansos ajuden a oxigenar. És un pati per sortir a prendre aire. Baixen les escales, es mouen, i tot això els activa i el temps escolar és molt més esponjós. En el temps escolar tens activitat cognitiva, activitats físiques, moments de contrast... i tot això va oxigenant. La investigació sobre el cervell diu que cada 45 minuts fa un petit reset, un exercici de passar informació a la memòria. És normal que els nens perdin l’atenció en els minuts en què estan fent aquest procés. Però és molt difícil coordinar tots els nens perquè facin el mateix en el mateix moment. Depèn del seu nivell de maduresa, de quant fa que s’han aixecat... Per això funcionen millor els models que es recolzen en l’autonomia del nen.

Seguiu...

Si tu al nen li proposes una ruta en què ha de fer una sèrie d’exercicis, ha de solucionar algun problema i és ell qui dirigeix la seva recerca, ja es va adaptant als seus ritmes. El problema és que nosaltres ens hem recolzat molt en un model on el mestre és el que explica i l’alumne, el que rep aquesta explicació. L’ideal és que tot estigui sincronitzat, però tu no pots sincronitzar 25 nens.

És impossible, és clar.

Per això totes aquestes metodologies que són molt més actives, des del punt de vista que el nen és una part activa en el seu aprenentatge, tenen molt més èxit, perquè el nen, si té interès, es va regulant i, si en algun moment no entén alguna cosa i ha de fer una pausa, doncs la fa.

¿Hi falta flexibilitat?

Hi falta flexibilitat i donar-los més autonomia.

¿El format de jornada partida, de 9 a 16.30 hores, amb 30 minuts de pati, és obsolet?

Una cosa que he criticat molt del model espanyol és que tota la gent que va a una escola, que són 500 alumnes com a mínim, hagi de fer el mateix horari i les pauses en el mateix moment. Jo crec que haurien de ser capaços de treballar d’una manera més flexible en funció de la programació. Si veus que la tasca d’avui requereix una concentració especialment important i que la gent està centrada, doncs escolta, ¿per què no pots moure el pati? ¿O avançar-lo, si veus que ja s’han cansat?

Hi ha estudis que afirmen que un bon pati impacta positivament en el resultat acadèmic.

Roenneberg deia que eren necessàries almenys dues hores al dia a l’aire lliure per tenir un millor rendiment, un millor aprenentatge, un millor estat de salut i millors defenses. Som animals que hauríem de viure molt més temps fora. Però la societat moderna fa que estem a l’interior moltes hores. Una investigació que va finançar Persil, una empresa de detergents, diu això. Que els nens nord-americans passen menys temps a l’aire lliure que els presos en presons d’alta seguretat. Perquè els portem amb cotxe, els recollim amb cotxe, els portem a extraescolars... El pati per a ells, a més, és un dels moments en què tenen més llibertat per jugar al que vulguin, de socialitzar com volen.

Notícies relacionades

La "decisió estratègica" de la NASA per no allunar

Els astronautes de l’Artemis 2 són els humans que han viatjat més lluny

Hi ha mestres que utilitzen el pati com a càstig: si us porteu malament, no hi ha pati. ¿Què li sembla?

No pots penalitzar utilitzant coses que poden afectar la salut dels nens. Han d’estar fora i els ha de donar la llum. Parlem ja de drets humans. I si els nens han d’anar a fer pipí, doncs han d’anar a fer pipí. Castigar-los sense pati és com no deixar-los dormir o menjar.