Parla una de les sindicalistes de "Les 6 de La Suiza" indultades pel Govern: "És una paradoxa que a Astúries, amb una història de protestes sindicals més bronques, hàgim estat condemnades nosaltres"

Luara Carrio és membre del grup anomenat "Les 6 de la Suïssa", integrat per cinc dones i un home, la majoria activistes sindicals i tots vinculats a la CNT, al qual un jutjat penal gijonès, l’Audiència Provincial després, i el Suprem al final, va condemnar a tres anys de presó per "coaccions greus" al propietari d’una pastisseria. Un assetjament emmarcat en un conflicte laboral que va portar al tancament del negoci.

Avui mateix el Consell de Ministres ha signat l’indult per a tot el grup implicat, una mesura de gràcia que justifiquen perquè "existeixen raons d’equitat, justícia i utilitat pública" per prendre aquesta mesura extraordinària de gràcia, segons han informat des del Govern. El govern subscriu la que ha estat la defensa que tots els sindicats i la majoria de partits polítics van fer del cas. Que "la conducta sancionada es produeix en l’exercici, encara que eventualment extralimitat, d’un dret fonamental i en l’àmbit d’un conflicte laboral".

"Nosaltres portem defensant des del principi que el que vam fer va ser sindicalisme i que això no havia de ser delicte", subscriu Luara Carrio, que fa de portaveu del grup des de fa anys, tot i que actualment ja no és militant sindical. Afegeix que en aquesta lectura els queda clar que "l’indult és per a nosaltres, i per això, diguem-ne, estem en un dia content i feliç". Però no se li oblida que "això crea un precedent per a qualsevol altre conflicte a nivell sindical que pugui haver-hi, perquè continuem sostenint que el que vam fer va ser exercir un dret", referint-se a la protesta laboral per la defensa dels drets d’una treballadora.

"Haver-se passat de la ratlla"

També assegura que li queda el regust amarg de comprovar que "hi ha una gran variabilitat en la justícia". I no hauria de ser així. Això ja s’havia jutjat en altres tribunals d’altres instàncies a Gijón i s’havia arxivat, igual que va passar a l’Audiència Provincial. Així que les mateixes causes, depenent de quin jutjat els toqui, es veuen d’una manera o d’una altra. El que per a un jutjat és un exercici de llibertat sindical per a un altre és un assetjament, o haver-se passat de la ratlla". De fet, a tota la gent que en aquests anys els ha deixat caure que "alguna cosa més que una protesta devia haver passat per haver acabat així", o que segur que "us vau passar de la ratlla", el que els diu Carrio és que "en tot el procés de protestes de la Suïssa en cap moment hi va haver violència, ni altercats". I la policia sempre va ser present a les nostres manifestacions".

Aquesta és una altra paradoxa, segons el seu parer. "Històricament, a Astúries hi ha hagut moltes lluites sindicals, generalment protagonitzades per homes, molt més dures a nivell d’accions, d’enfrontaments, de foc... ja siguin les de la mineria, el metall... I en aquest, que ha estat un conflicte feminitzat sense tant artifici ni enfrontament, hem acabat com hem acabat". És possible que aquest component femení les penalitzés? "Doncs potser sí", diu.

Si mira enrere, Luara Carrio sent que el conflicte de La Suïssa —generat per les denúncies d’una treballadora cap al seu cap que van ser arxivades a les instàncies judicials— "no era gaire diferent de qualsevol altre. En l'àmbit laboral no era un conflicte complicat, tot i que sí que és cert que sempre va tenir un component molt feminitzat. La treballadora era dona, la majoria de les condemnades som dones, i es va denunciar en el seu dia l’assetjament laboral i sexual, tot i que va ser arxivat per falta de proves. Així que tenia un punt de component feminista o feminitzat, que potser era l’únic que el feia una mica diferent d’altres".

Notícies relacionades

Els conflictes sindicals endarrereixen la reobertura de l’R4 de Rodalies a Gelida

La província de Girona registra més de 1.600 trucades al 112 pel vent mentre l’episodi perd intensitat

¿S’ho pensarà dues vegades abans de tornar a donar la cara en una protesta laboral? "Ara mateix, fent aquestes declaracions, ja estic donant la cara i fa tota la vida que la dono per les coses que considero justes. Si hagués de tornar a fer alguna cosa que considero justa, ho faria. I que impliqués lluitar pels drets, perquè cal tenir molt clar que no els tenim gratis" i fins i tot els drets fonamentals "cal continuar lluitant-los".

Les cinc persones implicades en la condemna van entrar al juliol a la presó i actualment estan gaudint del tercer grau. Després de l’indult del Govern aquest compliment de pena es paralitza tan aviat com es publiqui al BOE. Sempre amb el condicionant que les persones indultades no cometin delicte dolós en el termini de quatre anys. L’indult és parcial, ja que la indemnització a l’empresari i la seva família no s’anul·la. "La indemnització es va pagar fa força temps. Va ser una de les primeres coses que es va fer. Tampoc ens treuen els antecedents. El que se’ns treu és continuar complint la pena en tercer grau", remarca Carrio.