La NASA torna a la Lluna amb la missió tripulada Artemis II

L’última vegada que la humanitat va viatjar a la Lluna va ser el 1972 en el marc de l’històric programa Apolo amb què Neil Armstrong va fer aquest "petit pas per a l’home i un gran salt per a la humanitat". Més de mig segle més tard, la nostra espècie es prepara per tornar a viatjar cap a l’hostil i preciós sòl lunar i, aquesta vegada, amb intencions més ambicioses que deixar una simple empremta o plantar una bandera.

Després de dos intents fallits en els quals es va haver de retardar l’enlairament de la missió per problemes tècnics o inclemències meteorològiques, la NASA ultima ara els preparatius per al llançament d’Artemis II, la primera missió tripulada cap a la Lluna en 54 anys. El seu objectiu, a diferència de les seves antecessores, no serà aterrar a la Lluna sinó realitzar una expedició de 10 dies al voltant del satèl·lit terrestre, posar a prova les noves tecnologies i establir les bases per a una futura missió en què sí que s’arribi a aterrar.

Segons han anunciat els impulsors de la missió, la finestra de llançament per al vol d’Artemis serà entre dimecres, dia 1 d’abril, fins al dilluns dia 6. De moment, tots els preparatius tècnics de la missió s’han conclòs amb èxit. Sobretot després de l’ardu treball dut a terme pels enginyers per reparar les fallades detectades en els intents d’enlairament realitzats entre el febrer i el març.

Condicions externes

Finalment, com sol passar en aquests casos, l’enlairament d’aquesta missió dependrà tant de factors tècnics com de condicions externes com, per exemple, la meteorologia. En aquests moments, tot apunta que els preparatius avancen favorablement i, amb una mica de sort, Artemis alçarà el vol durant aquesta setmana. Just entre el dia dels innocents dels Estats Units (l’anomenat April’s Fool Day) i la Setmana Santa a Espanya.

La missió estarà protagonitzada per quatre astronautes: el comandant Reid Wiseman, el pilot Victor Glover, l’especialista de missió Christina Koch, de la NASA, i l’especialista de missió Jeremy Hansen, de l’Agència Espacial Canadenca.

Els tripulants van ser seleccionats per a aquesta missió el 2023, en ple Govern Biden, i en aquell moment es va anunciar a so de bombo i platerets que el seu era l’equip més "divers" i més "inclusiu" mai forjat per a una missió lunar i que, de fet, suposava una imatge històrica davant el retrat de la dotzena d’homes blancs i nord-americans que fins ara han viatjat a la Lluna.

Ara, després de l’arribada de Trump al poder, la NASA ha decidit eliminar qualsevol referència a aquesta qüestió. Tot i que, això sí, a la pràctica la missió continua destacant per ser el primer viatge lunar de tota la història en què es compti amb una dona i amb una persona de color a bord.

El segon vol d’Artemis no aspira a aterrar a la Lluna. Però sí a deixar una empremta important en la història de l’exploració espacial. "Artemis II serà la primera prova de vol tripulada del coet Space Launch System de la NASA i de la nau espacial Orion al voltant de la Lluna per verificar les capacitats actuals dels humans per explorar l’espai profund i aplanar el camí per a l’exploració i la ciència a llarg termini a la superfície lunar", afirmen els impulsors de la missió, que compta amb la col·laboració d’entitats com l’Agència Espacial Europea. A més, serà monitoritzada per una xarxa d’institucions entre les quals destaquen també l’empresa espanyola Integrasys i la Universitat de Sevilla.

Notícies relacionades

Cau una banda que suplantava hereus per apropiar-se de pisos al Baix Llobregat

Els abonaments gratuïts de Rodalies Renfe es prorroguen fins al 30 d’abril

Cara oculta

Un dels moments més esperats de la missió serà el viatge al voltant de la cara oculta de la Lluna. Per a això, la nau Orion, de fabricació europea, s’enlairarà de l’òrbita terrestre i es dirigirà cap a la Lluna en un trajecte d’anada d’uns quatre dies. Una vegada allà, la tripulació volarà al voltant del costat ocult del satèl·lit i observarà regions fins ara poc explorades. Després, aprofitant la gravetat entre la Terra i la Lluna, la nau emprendrà la seva tornada a casa sense necessitat d’un sistema de propulsió addicional. La missió finalitzarà als 10 dies amb un amaratge al Pacífic.