L’Espanya buidada es divideix davant els nous projectes miners

La Mina Doade Project no serà una més de les prop de 2.600 explotacions mineres en actiu del país. És un dels set projectes considerats "estratègics" per la Comissió Europea dins d’Espanya per assegurar i diversificar l’accés a matèries primeres i terres rares clau per a sectors industrials com l’automobilístic, les renovables o la defensa. Amb aquesta catalogació, portada a terme fa un any per aplanar els tràmits administratius i el finançament, Brussel·les va voler facilitar l’extracció de materials fonamentals com ara el liti, el grafit, el cobalt o el níquel per no dependre gairebé completament de la Xina, els EUA, Rússia i alguns estats africans.

Tocant de peus a terra, però, aquests projectes provoquen una acollida desigual a les zones de l’Espanya buidada on es plantegen, que va des de l’oposició pels "efectes contaminants" i danys ambientals i paisatgístics fins a la defensa i acollida per ser una finestra d’oportunitat per crear ocupació i poder fixar població.

Un pla de 400 milions

El debat se situa en primera línia, tenint en compte que s’espera que els pròxims anys es multipliquin les exploracions després que el Govern aprovés fa tres setmanes el pla per explotar minerals crítics amb una inversió de 400 milions d’euros. Un pla que ve a desenvolupar el Reglament de Matèries Primeres Fonamentals aprovat pel Consell de la UE amb què pretén que els països extreguin fins a un 10% de les terres rares que calen a Europa.

Aquest impuls miner té defensors i detractors als respectius territoris. A Monesterio (Badajoz), on hi ha la mina d’Aguablanca, es mostren optimistes davant aquest impuls de la UE per reflotar l’explotació de níquel, coure i cobalt que està aturada des del 2016 i que al seu dia va donar molta feina a la zona. Un altre dels llocs on es veu amb bons ulls l’extracció minera és Abenójar, a Ciudad Real, on s’espera que els treballs a la mina d’El Moto avalats per Brussel·les creïn 288 llocs de treball directes i més de 700 d’indirectes en una zona on l’atur voreja el 22%. Els responsables de l’explotació preveuen treure prop de 91 milions de tones de tungstè, un mineral que la UE ha d’exportar de la Xina majoritàriament i que és essencial per a defensa, tecnologia electrònica i indústria aeroespacial. "El poble ha acollit el projecte amb molta satisfacció. Implicarà un important desenvolupament econòmic i social", diu l’alcaldessa, Verónica García.

A Cañaveral (Càceres), però, la reactivació de la mina de liti a cel obert de Las Navas té dividida la comarca. La plataforma No a la Mina del Cañaveral ha presentat diversos recursos per mirar de frenar un projecte que, segons assenyala el seu impulsor, Lithium Iberia, crearà 790 llocs de treball. La promesa sona a mannà caigut del cel per als ajuntaments de la zona, però diversos col·lectius temen la "pols tòxica i la possible contaminació dels aqüífers".

A Càceres l’australiana Iberian Resources Spain també busca extreure i processar gairebé 30 tones de tungstè a la mina de La Parrilla, un projecte que esva tancar el 2022 i que compta amb el suport de l’Administració autonòmica i també dels ajuntaments de la zona. Aquí la rebuda ha sigut molt positiva. Passa el mateix amb el projecte de Cobre las Cruces a Sevilla, iniciat el 2009 i també elegit entre els set estratègics per la UE.

Denúncia davant la UE

Mentre els tràmits administratius continuen avançant, el mes passat Ecologistes en Acció va portar davant del Tribunal General de la UE tots sis projectes miners al·legant que la Comissió Europea ha incorregut en errors de dret i d’apreciació declarant aquests projectes com a estratègics, malgrat que "no compleixen els criteris de sostenibilitat ambiental, social i de governança" exigits pel mateix reglament europeu.

Notícies relacionades

"No podem ser paranoics, urgeix educar per a una societat digital"

L’Alba, la nena que va canviar el protocol de maltractament infantil

"El que han fet és convertir en gairebé projectes d’interès general explotacions que en alguns casos ja han sigut condemnades per la justícia", assenyala Cristóbal López, portaveu d’Ecologistes en Acció. "Els han permès passar més fàcilment els controls ambientals", apunta aquest expert en mineria, que adverteix que "sempre hi ha una concentració molt alta de metalls pesants en l’explotació de terres rares", com ara mercuri, plom, arsènic o calci, que "són contaminants".

"La mineria del segle XXI no té res a veure amb la mineria del passat ni la que es fa actualment en d’altres països, africans, per exemple. Els estàndards i normatives de seguretat que tenim a Europa són altíssims", puntualitza, però, Quique Rojas, geòleg divulgador. En alguns casos anteriors els projectes miners s’han aconseguit frenar.