Els nets de Trinidad Garrigues, afusellada per defensar-se d'un guàrdia, demanaran la prova d'ADN per recuperar les seves restes de la fossa comuna

Segons explica la família de Trinidad a partir de fonts orals de l'entorn familiar, en algun moment en una d'aquestes visites es va produir un enfrontament perquè els guàrdies revisaven cada dia la cistella de menjar que li portava al seu marit i, fins i tot, es quedaven amb els millors aliments. Tot això, en una època de postguerra d'una grandíssima fam i necessitat. Sigui quin sigui el motiu de l'enfrontament, el militar va colpejar Trinidad amb un fusell i ella es va defensar donant-li una bufetada. Diuen els qui coneixen la història (que són pocs pel por i el temps transcorregut) que potser Trinidad estava embarassada, va témer pel seu nadó i per això es va revoltar. Sigui com sigui, aquest gest la va portar davant d'un tribunal i a un judici sumaríssim que, sense cap clemència, la va condemnar a mort malgrat no tenir cap delicte de sang ni antecedents polítics.

Des d'aquell 17 d'agost, les restes de Trinidad han romàs en una fossa comuna desconeguda al cementeri de Paterna. Del llistat de persones que també van ser afusellades aquell dia només s'ha pogut recuperar i identificar les restes d'una d'elles, després de ser localitzada al voltant de la fossa 101. Els familiars de Trinidad, concretament els seus nets Gaspar Mateu Escorihuela i Trinidad Mateu Escorihuela, ja han manifestat la seva voluntat de fer-se les proves d'ADN per poder identificar les restes de la seva àvia, recuperar-les i donar-los una sepultura digna. De fet, ja han enviat un correu a la Generalitat amb l'objectiu de poder iniciar els tràmits com més aviat millor.

"Jo em faré les proves d'ADN", explica Gaspar, "i quan tinguem els resultats demanarem permís a la família perquè hi ha una làpida al cementeri de Torrent amb el seu nom i el del meu avi, Francisco Escrihuela Llorca, natural de Massalvés, encara que a la meva germana i a mi també ens agradaria que estigués amb la nostra mare, la seva filla. Per això ho parlarem amb la família i ja decidirem què fer".

Tota aquesta història ha sortit a la llum gràcies al treball d'investigació de l'associació local Un Torrent de Dones, una entitat local feminista que té com a objectiu visibilitzar les dones torrentines en tots els àmbits, també en el de la memòria històrica. Aquest intens treball d'investigació per part de les seves integrants, totes elles dones, ha permès treure a la llum una de les invisibilitzacions més cruels: les de les dones represaliades.

Notícies relacionades

Carta d'un lector: "Noelia, gràcies per ser tan valenta"

Més de dos milions de persones grans tenen dificultats per pagar les seves ulleres, ja que poden suposar el 50% de la seva pensió

“Ha estat una investigació sense descans que encara continua oberta per treure de l'oblit aquesta dona torrentina a qui la dictadura va segar la vida d'una manera totalment injusta. Una dona a qui la història ha silenciat i que mereix ser rescatada de l'ostracisme i reconeguda”, defensa la presidenta d'Un Torrent de Dones, Mariví Andreu.

Un homenatge a Torrent

Un Torrent de Dones homenatjarà Trinidad Garrigues Ortí el dia 17 d'abril al Museu de l'Horta Sud, en un acte obert a la ciutadania que començarà a les 19.30 hores i en el qual es comptarà amb l'actuació del Cor.Dona.Veu, a més de tenir la presència de representants de la tercera i quarta generació de la família. En el transcurs del reconeixement, es donaran a conèixer tots els detalls de la vida i els documents que s'han localitzat.