Un assessor fiscales persona com a perjudicat en el cas Montoro

El jutge d’instrucció número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, no ha posat objeccions al fet que tota associació, partit o col·lectiu que ho ha sol·licitat es personi en la causa en la qual investiga si el bufet que va fundar l’exministre Cristóbal Montoro, Equipo Económico, va aconseguir que les reformes legislatives en marxa a Hisenda beneficiessin les empreses de gasos industrials que eren els seus clients. El que no era tan previsible és que també un particular pogués exercir l’acusació contra Montoro i els socis d’aquest despatx pel "perjudici econòmic considerable" que diu que li han causat les modificacions fiscals "acordades en el marc d’un grup criminal", ja que no van respectar el principi d’igualtat de tracte en l’àmbit fiscal de la Unió Europea recollit en la legislació comunitària, circumstància per la qual demana ampliar la querella inicial.

Juan Antonio Barrado, de Barrado Consultores Sociedad Limitada Profesional, empresa destinada a activitats de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria i assessoria fiscal, no se’n va per les branques davant del jutge i en un escrit de tot just tres pàgines, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, sol·licita personar-s’hi, a l’haver tingut "coneixement del comportament dels integrants del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, en particular, les mesures legislatives adoptades que no només van ser discriminatòries sinó que van vulnerar la igualtat de tracte en l’àmbit fiscal de la Unió Europea" per presumptament beneficiar les gasístiques que van contractar Equipo Económico.

Argumenta que "per justificar pressupostàriament les rebaixes fiscals de les empreses beneficiades a través de la trama van fer recaure en les societats professionals una càrrega fiscal discriminatòria que vulnera la igualtat de tracte en l’àmbit fiscal a través de l’article 18.6 de la llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats", que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 28 de novembre del 2014.

"Aquesta norma, que només s’aplica a les societats professionals (a diferència de les societats ‘empresarials’), suposa que si el 75% dels beneficis de la societat se’ls atribueixen els socis professionals, ‘es podrà considerar que el valor convingut coincideix amb el valor de mercat en el cas d’una prestació de serveis per un soci professional, persona física, a una entitat vinculada’", explica.

Resposta del jutge

El jutge va respondre a la petició de personació concedint-li cinc dies per tal que procedís a personar-se en el procediment a través d’un procurador, tal com és preceptiu en una causa penal. Encara i així, al setembre, Barrado va presentar una "ampliació de querella" en la qual es desenvolupava l’argument que ja esgrimia en la seva petició de personació sense incloure-hi cap delicte contra els imputats diferent dels inclosos pel magistrat en la seva interlocutòria del 2 d’agost del 2018, que són els de suborn, frau contra l’Administració pública, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, corrupció en els negocis i falsedat documental.

Barrado assenyala en la seva sol·licitud de personació que "la qüestió no és fútil ja que les societats tributen a un tipus fix mentre que les persones físiques, a l’atribuir-se aquest valor convingut, tributen a una escala progressiva que supera el 45% de tipus marginal". Així mateix afegeix que, "en aquest context, la imputació del 70% del benefici d’una societat professional a les prestacions accessòries dels socis, mentre que els socis d’una activitat empresarial no tenen aquesta mateixa presumpció, podria plantejar" una vulneració dels principis d’igualtat i de no discriminació.

Tractat de la UE

En l’ampliació de querella ho planteja assenyalant que "les regles específiques de valoració per a les operacions dels socis amb les societats professionals, ajustades a la realitat econòmica, constitueixen, respecte a les societats mercantils, una restricció arbitrària a la lliure prestació de serveis ja que per imperatiu legal s’atribueix tot el benefici de la societat als professionals llevat que s’aculli a la regla del port segur –75% del benefici– (una cosa que no passa amb les societats mercantils)". Per això considera que s’ha produït "una clara restricció a la lliure prestació de serveis reconegut al Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que és contrària al manifestat en l’exposició de motius de la llei 27/2014 a l’indicar que ‘procura’ ser especialment rigorosa des de la perspectiva de la seva compatibilitat amb l’ordenament comunitari".

Notícies relacionades

El noi malalt de tètanus millora i evoluciona satisfactòriament

Taules rodones i vaixella blanca en lloc de les sorolloses safates metàl·liques: així són els nous menjadors escolars de Barcelona

Quantifica el perjudici concret que diu haver patit el 2019 i 2020 amb la reforma, a l’haver-se imputat "més del 75% del benefici" de la seva societat, cosa que li va suposar "una quota resultant de l’autoliquidació de 16.199 euros el 2019 i de 17.507 el 2020", argumenta.

Recorda que la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) garanteix la no discriminació i la igualtat de tracte en l’àmbit fiscal dins de la Unió Europea, cosa que el tribunal ha reiterat en múltiples ocasions, en les quals estableix que les diferències en el tractament fiscal han d’estar justificades per raons objectives i proporcionals, i no poden basar-se en criteris que siguin arbitraris o discriminatoris. "Si la diferència en el tractament fiscal entre societats professionals i societats empresarials no està justificada per raons que siguin objectives i proporcionals, podria considerar-se contrària a la doctrina del TJUE", conclou.